El retaule de Sant Joan Baptista de Torrebesses.

A mitjans del passat mes de març vàrem fer un tomb per Torrebesses. Al final de l'entrada us deia que en una de propera accediríem a l'església romànica de Sant Salvador per gaudir del seu espectacular retaule gòtic de pedra policromada. Avui el veureu detalladament.

A la fotografia anterior podeu veure el frontispici ( orientat a ponent ) amb la portalada sobre la que hi ha un estret finestral i el campanar d'espadanya amb dos ulls i dues campanes. A la dreta del frontispici podeu observar la façana sud.

A la fotografia següent el protagonisme és per la portalada d'accés, d'arc de mig punt amb tres arquivoltes.

Una de les arquivoltes està decorada amb puntes de diamant, seguint l'estil de l'Escola de Lleida, com podeu apreciar a la fotografia anterior i a la propera de detall. Seguint també el model de l'Escola de Lleida la portalada no té timpà ( espai entre la llinda i les arquivoltes ).

Les arquivoltes descansen sobre capitells amb decoració vegetal i les corresponents columnes i muntants, com podeu constatar a la fotografia següent de detall.

Malgrat l'estructura senzilla de l'església del segle XII, l'edifici conserva perfectament l'aspecte medieval romànic de transició al gòtic.

Només entrar-hi ens aturem per veure l'única nau amb volta de canó lleugerament apuntada. A la fotografia podeu observar al fons el presbiteri i, a dreta i esquerra, dues de les tres capelles laterals. La de l'esquerra és la de Sant Joan Baptista, que acull el retaule.

Entrant, a l'esquerra trobem la primera de les tres capelles, construïdes en diferents èpoques entre finals del segle XIV i el segle XV, a la que podem accedir per un arc de mig punt.

A la seva dreta hi ha la capella de Sant Joan Baptista, que està a tocar de la sagristia, en la que hi ha l'espectacular retaule gòtic de la segona meitat del segle XIV de l'Escola de Lleida amb escenes de la vida del sant.

Just davant seu podem veure la tercera capella de l'església de Sant Salvador, amb un altar de pedra i un sagrari al centre.

Entrem a la capella de Sant Joan Baptista per mirar i admirar detalladament el retaule. La capella, oberta al mur nord de l'església de Sant Salvador, és un espai de planta quadrangular cobert amb volta de creueria.

 

 

El retaule gòtic de pedra de la segona meitat del segle XIV de l'escola lleidatana s'estructura a partir de tres carrers. El carrer central, que podeu veure a la fotografia anterior, està presidit per una imatge de Sant Joan Baptista dempeus. A la propera fotografia de detall podeu observar que Sant Joan duu a la seva mà esquerra l'Agnus Dei ( Anyell de Déu ) i amb la seva mà dreta l'assenyala.

A la fotografia anterior, a l'esquerra podeu veure un àngel músic tocant un llaüt guitarrer i a la dreta un altre àngel músic tocant el saltiri. Sant Joan Baptista està dret sobre una peanya poligonal en la que a esquerra i dreta estan representades dues parelles de donants, i al centre tornem a veure l'Agnus Dei, l'atribut del sant.

 

 

A partir d'aquesta imatge central del sant, dret sobre la peanya poligonal de la fotografia anterior, i sota un dosser amb pinacle, s'ordena el retaule que ens explica quatre escenes de la vida de Sant Joan Baptista.

Els dos carrers laterals estan dividits, cadascun en dos compartiments. A cada compartiment podem veure una escena de la vida del sant que segueix l'ordre de lectura, d'esquerra a dreta i de dalt a baix. A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar La Prèdica de Sant Joan al desert.  A l'anterior veureu que el compartiment està flanquejat per dos àngels sobre peanya i sota un dosser. El de l'esquerra, decapitat, toca el llaüt i el de la dreta el llaüt guitarrer.

 

Durant la Guerra Civil el retaule es desmuntà i el van treure del país. Després de la guerra tornà a la seva capella de l'església de Torrebesses.

La segona escena, que podeu veure a la fotografia anterior i propera de detall, ocupa el compartiment superior del carrer lateral dret i en ella es representa El baptisme de Crist. A l'anterior fotografia podeu observar els dos àngels músics que flanquegen l'escena, drets obre peanya i sota dosser, que toquen el saltiri ( esquerra ) i l'orgue portàtil ( dreta ).

El problema al tornar a muntar el retaule després de la Guerra Civil fou els materials no tradicionals que van emprar. Per lligar els diferents elements del retaule i per reconstruir volums desapareguts s'emprà el ciment portland, que amb el pas del temps i l'efecte de la humitat suposava una amenaça per a la conservació del retaule.

La tercera escena ( carrer esquerre del retaule, compartiment inferior ), és doble i representa La decapitació de Sant Joan Baptista ( esquerra ) i El Banquet d'Herodes ( dreta ). A la fotografia anterior podeu veure la doble escena flanquejada per dos profetes decapitats, també sobre peanya i sota dosser. El de la dreta és el profeta Daniel, que en la seva iconografia apareix amb un rotlle. A la part inferior  podeu veure la meitat de la predel·la.

L'any 1.989 es van recuperar les restes de policromia amagada sota una capa de brutícia que cobria el retaule. L'any 2.008 es va fer una restauració en la que es tragueren les capes de ciment portland que cobria una part important de la superfície. El retaule es muntà sobre un suport, separat del mur, per evitar l'acumulació d'humitat.

A la quarta i última escena ( carrer dret, compartiment inferior ) podeu veure L'enterrament de Sant Joan Baptista. A la fotografia anterior l'escena està flanquejada per dos profetes sobre peanya i sota dosser. El de la dreta pot ser Elies o Jeremies. A la part inferior podeu observar l'altra meitat de la predel·la. A la fotografia de detall podeu constatar que el sant està decapitat.

L'Escola de Lleida d'escultura del segle XIV destacà per la producció de retaules en pedra. El gran mestre fou Bartomeu de Robió autor de retaules espectaculars com els retaules majors de la Seu Vella i l'església de Sant Llorenç de Lleida. Molts artesans imitaven l'estil de Bartomeu de Robió. Es desconeix l'autor del retaule de Sant Joan Baptista de Torrebesses, però recorda al treball de Jordi de Déu.

Deixem la capella i abans de sortir de l'església fem una última mirada a la volta de canó lleugerament apuntada.

Al sortir anem a la dreta i, deixant l'església a la nostra esquena, continuem pel carrer Clavell fins trobar el carrer del Castell. En pocs minuts estarem davant del nostre proper objectiu, el Centre d'Interpretació de la Pedra Seca que visitarem virtualment en una propera entrada.

Atentament.

Senyor i