La primera entrada dedicada al Puig del Roser la començàrem a tocar de la plaça de braus d'Olot, la més antiga de Catalunya. Mentre observem la plaça no som conscients que el Puig del Roser és un volcà i la plaça de braus es construí al que fou el seu cràter...Baixant del Puig del Roser ens vàrem aturar a l'edifici d'equipaments i Arxiu Comarcal obra de RodonArquitectes. A la segona entrada vam mirar i admirar la Casa Solà-Morales al passeig de l'escultor Miquel Blay ( El Firal ).
Deixem l'espectacular edifici del segle XVIII que l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner restaurà entre 1.913 i 1.916 per continuar gaudint de la passejada que ens durà del cim del Puig del Roser a l'església de Sant Esteve.
A pocs metres, a la dreta del passeig, trobem el Teatre Principal una reedificació del teatre anterior del 1.842 cremat en un incendi l'any 1.874 durant les guerres carlines. Actualment és un equipament cultural de titularitat municipal.
La reedificació del teatre és obra de l'arquitecte gironí Martí Sureda i Deulovol. A la fotografia anterior podeu veure les tres entrades amb arcs de mig punt amb medallons als carcanyols ( espai entre l'extradós d'un arc i el rectangle imaginari que el conté. A la fotografia següent de detall a l'esquerra podeu veure el medalló del violinista Tomás Bretón y Hernández i al de la dreta el dramaturg, poeta i empresari teatral Frederic Soler i Hubert, conegut com Serafí Pitarra.
A la balconada amb balustrada hi ha tres portes amb llinda decorada. La central té un frontó semicircular amb un medalló dedicat a Pedro Calderón de la Barca, i les altres dues tenen un frontó triangulars dedicats a la tragèdia, la comèdia i la música.
A l'últim pis hi ha un petit balcó central amb balustrada flanquejat per finestres amb decoració vegetal. El Teatre Principal està coronat per una cornisa i un frontó semicircular amb l'escut d'Olot al centre. La façana de l'edifici, declarat Bé Cultural d'Interès Local ( CIL ), es tornà a refer l'any 1.902.
Deixem el Teatre Principal i tornem al mig del passeig. Però abans de continuar vull que recordeu que a la primera entrada de la trilogia "Baixant del Puig del Roser", enfilats a una de les places de l'edifici d'equipaments municipals i Arxiu Comarcal, us mostrava el passeig de l'escultor Miquel Blay amb l'església de Sant Esteve al fons.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica davant de l'esglèsia, sobre la capçada dels arbres del passeig, podeu veure la part superior de la Casa Gaietà Vila, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL).
"Tancant" el passeig ens espera, impacient, aquest edifici construït l'any 1.905 seguint el projecte de l'arquitecte modernista Alfred Paluzie Lucena, que fou l'arquitecte municipal d'Olot durant onze anys.
A la fotografia següent podeu veure la façana sud, amb la gran tribuna del primer pis sobre la que hi ha una balconada al segon pis. Al tercer les tres obertures s'alternen amb els plafons de ceràmica vidrada verda.
L'edifici té tres façanes, cadascuna amb el seu disseny però totes molt decorades i un cromatisme espectacular. Les baranes de ferro forjat i els plafons de ceràmica vidrada et deixen bocabadat. A la propera fotografia de detall podeu observar el coronament de la façana sud, la que veiem des del Puig del Roser.
El coronament de la casa recorda als castells medievals, però els "merlets", lluny de la sobrietat, estan molt decorats. Entre ells hi ha una petita barana de ferro forjat.
A la fotografia anterior, feta des de la plaça Rector Ferrer, podeu veure les altres dues façanes de l'edifici. La de l'esquerra està orientada al passeig de l'escultor Miquel Blay i la de la dreta a la plaça del Rector Ferrer.
A la fotografia anterior el protagonisme és per la façana est, la de l'inici del passeig, que com en aquest punt és molt estret no em permet fer-la amb bona perspectiva. A la propera fotografia de detall podeu observar l'escut carionat de la dreta en el que es pot llegir l'any 1.905 en que es construí la Casa Gaietà Vila. A l'altre escut, el de l'esquerra hi ha escrita la paraula ANY.
La fotografia següent és de la balconada del primer pis amb un gran arc conopial i decoració amb rajola de ceràmica vidrada. Com en tots els balcons i balconades destaca el treball de forja.
L'empresari olotí Gaietà Vila Roca volia un edifici al centre de la vila amb un cafè als baixos. El cafè-bar fou substituït l'any 1.973 pel la llibreria Drac que encara ocupa la planta baixa de l'edifici modernista.
En aquesta balconada podem veure, a la dreta, la figura del drac que
dóna nom popular a la casa i a la llibreria que aviat farà cinquanta
anys omple de llibres la ciutat d'Olot. La figura del drac també la podreu veure en alguns treballs de forja.
L'edifici, com hem vist a les fotografies anteriors, té planta baixa, tres pisos i terrat. A la planta baixa a les façanes nord i sud hi ha grans entrades flanquejades per amplis finestrals. La façana est té quatre grans finestrals amb funció d'aparador de la llibreria Drac.
A la fotografia anterior, feta després de pujar el tram d'escales que ens enfilen a l'església neoclàssica de Sant Esteve, podeu veure la façana nord. Al primer pis hi ha una petita tribuna flanquejada per dos balcons i el segon i tercer pis segueixen el model de la façana sud. A la fotografia següent podeu observar detalladament la tribuna flanquejada pels dos balcons.
L'arquitecte Alfred Paluzie Lucena va emprar els elements arquitectònics del modernisme, com el treball amb ferro forjat de les baranes, la decoració amb ceràmica vidrada ( llisa o amb decoracions zoomorfes i florals ), els merleta i els capitells florals de la planta baixa que podeu veure a la propera fotografia de detall.
Després d'observar aquesta mostra del modernisme més medievalitzant i eclèctic en la que destaquen els colors vermell, verd i blanc en una propera entrada passejarem virtualment fins a la cantonada dels carrers Sant Esteve i Presó Vella per donar un cop d'ull a la Casa Massias.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada