Patrimoni retallable del Solsonès ( 1 ).

A l'entrada del passat dia dotze vàrem donar un cop d'ull a l'Arxiu Comarcal del Solsonès. Damunt d'un dels mobles hi havia dues petites vitrines de metacrilat amb quatre retallables, cadascuna, d'edificis singulars del Solsonès. A l'entrada d'avui observarem detalladament una d'aquestes vitrines.

Els Amics del Museu i l'Arxiu Comarcal del Solsonès van editar maquetes retallables de vuit edificis singulars de la comarca. Vàren col·laborar en el projecte l'Ajuntament de Solsona i el setmanari Celsona. Josep Torralbas Bel fou l'autor dels retallables. El primer es publicà l'any 2.014.

A la fotografia anterior podeu veure d'esquerra a dreta: Sant Julià de Canalda ( Canalda -Odèn- ), el Santuari de Massarrúbies ( Montpol - una de les set entitats de població del municipi de Lladurs ), la Torre de Vallferosa ( Torà ) i la Font de San Joan ( Solsona ).

Els altres quatre retallables que poeu veure a la fotografia anterior són, d'esquerra a dreta, Sant Pere de Graudescales ( Navès ), Castellvell ( Olius ), el Palau Llobera i l'Hotel Sant Roc ( els dos a Solsona ). Els vuit retallables els podeu comprar a l'Arxiu Comarcal del Solsonès situat al Palau Llobera.

Avui us ensenyaré els retallables de la primera vitrina, i en una propera entrada els altres quatre. Comencem pel de l'església de Sant Julià de Canalda, editat al novembre del 2.017.

Si observeu la fotografia anterior i la propera podreu comparar la maqueta retallable amb l'església romànica dels segles XI i XII.

 

 

Aquesta església, d'una sola nau, està ubicada a l'entitat municipal descentralitzada de Canalda a la part oriental del municipi d'Odèn.

L'església construïda entre els segles XI - XII  conserva dos absis del segle IX. Documentada a l'Acta de Consagració i Dotació de la Catedral d'Urgell de l'any 839, fou consagrada novament l'any 900 pel bisbe Nantigís.

A la propera fotografia de detall del retallable podeu veure a la dreta la porta d'entrada amb arc de mig punt adovellat. La porta encara lluu ferramenta d'estil romànic. Al centre i a l'esquerra el campanar de cadireta amb tres ulls ( el superior més petit ), construït posteriorment sobre el mur del frontispici.

 

A la dreta de la fotografia anterior de detall podeu veure l'antiga porta adovellada d'arc de mig punt i les fulles de fusta que conserven l'antiga ferramenta d'estil romànic. A la fotografia següent podeu observar atentament la bellesa d'aquesta porta.

 

El segon retallable, editat el mes de setembre de l'any 2.018, és del santuari de la Mare de Déu de Massarrúbies, una església de Montpol ( municipi de Lladurs ). L'església, d'origen romànic, fou reformada al segle XVII en estil barroc.

 

Us proposo, com abans, comparar la maqueta retallable de la fotografia anterior amb la propera fotografia del santuari.

 

És una església d'una nau, de planta rectangular. Un porxo dóna accés a l'església a la que accedirem per un portal d'arc de mig punt adovellat.

L'església té capelles laterals amb cobertes a una vessant. En un dels murs laterals hi ha adjunt el cementiri, que podeu veure parcialment a la dreta de la fotografia següent.

 

La fotografia anterior ens permet observar en primer terme el porxo amb teulada de dues aigües, i darrere el frontispici de l'església.

A la propera fotografia de detall del retallable podeu veure el campanar de cadireta amb dos ulls amb arc de mig punt, acabat amb un frontó triangular amb decoració en forma de boles als vèrtex.

Si de la fotografia anterior faig el detall de la portalada adovellada amb arc de mig punt podreu constatar que entre la dovella clau i el porxo hi ha una imatge de la Verge.

És una majòlica de l'any 1.977, obra de Salvador Sunet Pahissa dedicada a la Mare de Déu de Massarrúbies. La podeu apreciar molt millor en la propera fotografia de detall.

La imatge de la Mare de Déu de Massarrubies fou trobada per un pastoret de la masia  Cabiscol que està pocs metres de l'església. Diu la llegenda que quan volien traslladar la talla de la Mare de Déu, a l'allunyar-se augmentava de pes i no feia possible el trasllat...

El tercer retallable està dedicat a la Torre de Vallferosa, una obra mestra de l'arquitectura militar europea del segle X construïda aproximadament l'any 970.

Editat l'any 2.017, al retallable a més a més de la torre mil·lerària hi ha les restes de l'església de sant Pere de Vallferosa.

La porta d'entrada a la torre està al nivell d'un primer pis. Actualment hi podem accedir per una escala de fusta però els soldats ho feien amb una escala de corda enrotllable.

A la fotografia anterior de detall podeu veure la torre, de planta circular i secció troncocònica, de trenta-tres metres d'alçària. La fotografia següent és de l'espectacular torre.

L'últim retallable d'aquesta primera vitrina, editat al juliol del 2.017, és de la font de la plaça de Sant Joan de la ciutat de Solsona.

La font de pedra del segle XIV, de base quadrada, està al centre de la plaça de Sant Joan. A sobre de la font, al segle XVIII es va construir una capella neoclàssica dedicada a Sant Joan.

El conjunt de façanes de la plaça de Sant Joan està catalogat com Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català. En podeu veure una part a la fotografia següent.

De les quatre cares de la capella, tres estan descobertes amb un gran arc de mig punt i ,a la posterior, hi podem llegir el poema de Josep Maria de Segarra i de Castellarnau "Record de Solsona".

A la fotografia propera fotografia de detall del retallable podeu observar part de la capella neoclàssica que es construí sobre la font.

La font té dos sortidors a la cara principal i dues aixetes a cada cara lateral que flanqueja la principal. Podeu veure detalladament una d'aquestes aixetes en la fotografia següent.

Els quatre retallables d'edificis singulars de la comarca que hi ha a la segona vitrina els observarem detalladament en una propera entrada.

Atentament.

Senyor i

La fàbrica llanera del Pont d'Arsèguel ( i 6 ).

Per tancar la visita virtual a la fàbrica de llanes, després de mirar i admirar les antigues màquines i eines del taller de manyeria i fusteria, de la sala de preparació de la filatura i de la sala de filadores i telers, entrarem a una petita habitació de la planta baixa que té una doble funció, la confecció dels mitjons de llana i de petita botiga on podeu comprar madeixes, mitjons, mantes, tapaboques... fetes a la fàbrica de la família Isern.

Recordeu que les dues màquines més antigues, les úniques que no funcionen, són del segle XVIII. Parlo de la rentadora de mantes de llana i de la cardadora amb les guies plenes de cardó comú ( Dipsacus fullonum ) coneguda també com perxa. La resta de maquinària és del segle XIX i funciona gràcies a la turbina hidràulica que transmet la força de l'aigua del riu Segre, mitjançant les corretges i politges de l'embarrat, al batuar, l'obridora ( que també té el malnom de diable ), les carda emborradora, la carda repassadora, la carda metxera, la filadora Mule-Jenny i els telers Richard Hatmann. La màquina de fer madeixes funciona manualment, girant la maneta.

A diferència de les altres màquines, de fabricació belga, anglesa, alemanya i americana: la petita teixidora de mitjons de llana està fabricada a Catalunya. Com podeu veure a la propera fotografia de detall a la xapa es pot llegir "Maquinaria para géreros de punto S.A. Olot ( Gerona )".

Per fer les diferents formes del mitjó - la punta i el taló - cal aixecar les agulles que no ha de treballar. A la següent fotografia de detall podeu constatar que hi ha quatre agulles, a la part superior dreta, que estan aixecades.

La màquina per teixir mitjons té un mecanisme que compta les puntades. El podeu veure a la propera fotografia de detall.

La segona petita màquina que hi ha en aquesta habitació és per donar forma als mitjons i planxar-los. Aquesta màquina funciona amb energia elèctrica.

Penjades a la paret de la petita habitació podem observar quatre fotografies antigues de la fàbrica. En tres d'elles podem veure a Pere Isern, segona generació de la nissaga de fabricants de llana i pare de la Neus i l'Àngels que m'han guiat molt gentilment en les meves visites a la fàbrica llanera.

Pere Isern es va casar amb Neus Bonshoms nascuda a Planoles. Les seves filles, Neus i Àngels estimen molt el negoci familiar i a més a més de professores d'institut també treballen a la fàbrica.

A la fotografia anterior de detall podeu veure a Pere Isern treballant amb l'obridora, coneguda també com diable. Darrere seu hi ha el batuar ( a la dreta ) i la rentadora de mantes ( a l'esquerra ).

La família Isern ja eren teixidors l'any 1.695. La fàbrica actual la van construir Miquel Isern i Andreu Isern, besavi i avi de la Neus i l'Àngels entre els últims anys del segle XIX i els primers del segle XX.

Com podeu veure a la propera fotografia, a la dreta de la teixidora de mitjons de llana hi ha una colla de madeixes i algun tapaboques.

A més a més de les madeixes de llana podeu comprar uns bons mitjons fets en aquest petit espai amb la teixidora de mitjons olotina.

No marxeu sense cap producte fabricat per la família Isern-Bonshoms. Podeu triar entre mantes, tapaboques,bufandes, guants, gorres, carteres, madeixes,... teixits al Pont d'Arsèguel amb la llana dels ramats del Baridà i les comarques properes.

Marxo de la fàbrica llanera i, després de creuar el pont de pedra que travessa el riu Segre, construït els primers anys del segle XX per substituir el que s'endugué l'aiguat de 1.872, em giro i faig una última mirada a les naus envoltades per la vegetació del bosc de ribera del riu Segre. Unes naus que conserven en el seu interior un tresor.

Al passar pel Baridà no oblideu deixar una estona la carretera N-260 per dedicar una part del vostre temps a visitar l'antiga fàbrica llanera del Pont d'Arsèguel.

Atentament.

Senyor i

Passejant per les terrasses de la Catedral ( 1 ).

A les entrades anteriors dedicades a la Seu de Mallorca hem mirat i admirat l'antiga capella de Sant Pere, actualment del Santíssim, dissenyada i feta entre els anys 2.000 i 2.007 pel pintor, escultor, ceramista gravador i artista gràfic Miquel Barceló Artigues. També vaig mostrar-vos el baldaquí, el llantoner de la nau central i ses trobigueres, que formen part de la reforma feta per Antoni Gaudí entre els anys 1.904 i 1.914.

Avui pujarem a les terrasses de la Catedral on tindrem, a tocar, diferents elements arquitectònics i gaudirem d'unes vistes espectaculars de Palma. 

A la nau de l'Evangeli ( la del costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant a l'altar ), trobarem l'escala per pujar a les terrasses. Entre la capella de Sant Josep i l'Atri de la Sagristia dels Vermells ( abans capella de Santa Catalina ) hi ha el Portal de l'Almoina. Després de pujar els cinc graons, a la dreta trobem l'accés a l'escala de cargol.

Ara cal pujar cent trenta-set graons per enfilar-nos pel campanar i des del seu interior accedir a les terrasses. A la propera fotografia podeu veure contraforts, gàrgoles i pinacles des de l'interior de la torre campanar que es començà a construir a finals del segle XV.

 

La torre campanar, de 47,80 metres d'alçària, és de planta quadrada i està formada per tres cossos superposats separats per una cornisa.

La fotografia anterior està feta des del tercer cos, que està subdividit en tres pisos. A la part superior podeu veure part de l'arc ogival trilobat.

La propera fotografia, també feta des del primer pis del tercer cos, podeu observar Palma darrere de les finestres ogivals trilobades.

Sortim de l'interior del campanar per una estructura d'acer inoxidable i vidre que ens permetrà accedir fàcilment a les terrasses de la Seu mallorquina.

Només sortir faig la fotografia següent en la que podeu veure el tercer cos de la torre campanar que està rematat per una cornisa sobre la que hi ha una barana calada.

Estic segur que quedareu bocabadats quan accediu a les terrasses perquè l'espectacle arquitectònic és fascinant.

Estar envoltat d'arcbotants és difícil d'oblidar. Aquest element estructural exterior transmet l'empenta de les voltes de la Seu als contraforts adossats al mur. Els arcs exteriors de descàrrega estan en posició inclinada ja que les arrancades estan a alçàries diferents.

Podeu veure el mateix pinacle i arcbotant a l'esquerra de la propera fotografia del frontispici de la Seu feta des del carrer del Palau Reial. En aquesta façana principal hi ha el Portal Major dedicat a la Immaculada Concepció.

 

 

A la propera fotografia de detall podeu constatar que les gàrgoles de la Catedral ens observen atentament mentre gaudim de la bellesa de les terrasses.

 

 

En l'estil gòtic els contraforts estan decorats per millorar l'elegància del conjunt arquitectònic. Els contraforts romànics no tenen decoració per contribuir a la sobrietat de l'edifici. A la propera fotografia podeu veure la decoració dels pinacles i de l'arcbotant.

 

La fotografia següent de detall, ens permet observar a vista d'ocell tres gàrgoles. A les dues més properes a les terrasses de la Seu podeu veure clarament el petit canal que duu l'aigua de pluja de les teulades fins a la boca de la gàrgola que l'expulsa sense tocar al mur de pedra.

Mentre passegem per la terrassa que hi ha sobre la coberta de la nau de l'Evangeli ( la del costat esquerre des del punt de vista dels visitants mirant a l'altar ) tenim a tocar el mur de la nau central i els seus vitralls.

Entre els anys 1.991 i 1.996 es van restaurar i muntar vidres de seguretat a trenta-dos vitralls de la Seu mallorquina. S'encarregà d'aquesta feinada l'empresa Fiol, vidrieria artística des de 1.964., especialitzada en la fabricació i restauració de vitralls emplomats.

Si ens apropem als vitralls podem observar perfectament les tires de plom que uneixen els diferents vidres de colors tallats seguint els dissenys del vitraller.

Fiol, a més a més de la restauració i el muntatge dels vidres de seguretat dels trenta-dos vitralls també s'encarregà, entre el mesos de gener i maig del 2.009, de la restauració de la rosassa major de la Seu, l'ull del gòtic.

Aquesta gran rosassa serà la protagonista de la propera entrada dedicada al passeig per les terrasses de la Catedral de Mallorca.

Atentament.

Senyor i.

Gaudí a la Catedral de Mallorca.

Al final de l'entrada del passat dia trenta-un ens vàrem quedar bocabadats mirant i admirant l'ull del gòtic, una de les rosasses gòtiques més grans del món. Penseu que té un diàmetre d'onze metres i trenta centímetres. Una superfície màgica de cent metres quadrats.

Si, des de la nau central, baixem la mirada ens crida poderosament l'atenció el baldaquí col·locat a la Capella Reial, sobre l'altar major.

Aquest baldaquí és un dels projectes que formen part de la reforma de la Catedral de Mallorca feta entre els anys 1.904 i 1.914 per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí.

El baldaquí gaudinià, col·locat el dia 8 de desembre del 1.912, està suspès de les voltes de la Capella Reial amb cadenes i cordes. Però el que veiem és la maqueta dissenyada pel genial arquitecte. Una instal·lació que havia de ser provisional i que ja porta més d'un segle suspesa de les voltes de la capella.

El baldaquí està fet amb paper i cartró perquè era el projecte que no s'arribà a fer. Els materials amb els que els que s'havia de construir ( ferro i vidre policromat ) es poden veure al costat est de la corona.

La corona, de forma octogonal, està decorada amb espigues de blat i pàmpols amb sarments, símbol del sacrifici eucarístic. Com podeu veure a la propera fotografia de detall al vèrtex del baldaquí hi ha representat un Calvari amb Crist crucificat i als peus de la creu, la Mare de Déu i Sant Joan.

El lampadari del baldaquí està format per trenta-cinc làmpades, que inicialment eren d'oli i posteriorment ja funcionaven amb electricitat.

A més a més de paper i cartró ( i de la petita mostra de ferro i vidre policromat de la corona ), a la maqueta també s'emprà teixit de seda i pintura al tremp.

Deixem el baldaquí per fixar-nos en una altra de les reformes fetes per Antoni Gaudí, la il·luminació de la Seu mallorquina.

Penseu que abans de la reforma d'Antoni Gaudí la Seu de Mallorca era un temple fosc. La majoria dels vitralls estaven cegats i la poca llum venia dels canelobres, llantoners d'oli ( un a la nau central i dos a cada nau lateral ) i el corredor de ciris de la Capella Reial.

A la fotografia anterior podeu veure dos dels vitralls que Gaudí dissenyà per a la Capella Reial. A l'esquerra La Reina dels Confessors i a la dreta La Reina de les Verges. La rosassa, La Reina dels Àngels, també és obra de Gaudí.

L'arquitecte modernista va canviar els llums d'oli dels llantoners per bombetes elèctriques. A la propera fotografia podeu veure el llantoner de la nau central i darrere seu la gran rosassa l'ull del gòtic.

La Seu, des de l'any 1.904, llueix a les catorze columnes que separen la nau central de les naus laterals uns anells canelobres de ferro forjat dissenyats per Antoni Gaudí.

Gaudí els dissenyà el mes de novembre de l'any 1.904 i diferents ferres els van fer amb ferro forjat. Un d'ells fou Sebastià Nicolau i Fiol. A la part superior de la fotografia anterior, a l'esquerra de la rosassa del frontispici, podeu tornar a veure el llantoner de la nau central.

Cada anell canelobre de ferro forjat té setze ciris amb llum elèctrica. Popularment la gent els coneix com " ses trobigueres".

Antoni Gaudí va fer molts més canvis durant la reforma de la Seu. Desmuntà dos retaules, avançà l'altar major fins estar sota la primera volta del presbiteri, traslladà el cor... Aquesta reforma fou criticada perquè es van destruir alguns elements com el corredor dels ciris que era una mena de balconada de fusta amb un enteixinat mudèjar i una colla de ciris que cremaven i feien llum en les festes molt importants.

Deixem les reformes de Gaudí i ens preparem per pujar els cent trenta-set graons de l'escala de cargol que ens permetran visitar les terrasses de la catedral en les properes entrades dedicades a la Seu de Mallorca.

Atentament.

Senyor i.