El passat mes de novembre vàrem enfilar-nos a l'ermita del Sant Cap, al terme de Vilanova de la Sal. Recordeu que el Sant Cap és el nom amb que es coneix a Joan d'Organyà, primer prior del Monestir de les Avellanes anomenat Bellpuig el Vell i fundat l'any 1.166.
L'ermita, origen del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, està construïda aprofitant una balma que li fa de sostre i de parets. Com podeu veure a la fotografia anterior, la façana de carreus tapa l'entrada de la balma.
Al novembre vam entrar virtualment a l'estança de l'esquerra i per una petita finestra vàrem observar una petita part de l'interior de l'ermita.
Al final de l'entrada us explicava que baixaria a Vilanova de la Sal per informar-me qui tenia la clau de l'ermita. Avui hi tornem a pujar per entrar-hi. Com podeu constatar a la propera fotografia la clau, que difícilment podeu guardar a la butxaca, té una colla d'anys.
Perquè tingueu una idea més precisa de la mida de la clau, a la fotografia anterior la podeu veure sobre un dels carreus de la base de la porta adovellada d'arc de mig punt, i a la fotografia següent està col·locada al pany de la porta de fusta.
Només entrar, a la dreta a tocar de la porta d'accés, trobem una pica de peu d'aigua beneita, de pedra. L'aigua de la pica és perquè els fidels puguin senyar-se.
Una mica més a la dreta trobem l'altar lateral dedicat a Sant Roc perfectament encaixat a la balma. Al guix de les parets hi ha una colla de grafits. Afortunadament aquest escrits ara es fan en un quadern que hi ha sobre l'altar.
També sobre l'altar trobareu uns quants goigs plastificats "del benaurat Sant Joan d'Organyà anomenat pel poble Sant Cap". Cada dia tres de febrer els veïns de Vilanova de la Sal pugen a peu fins a l'ermita per fer una celebració religiosa que finalitza amb el cant d'aquests goigs.
Si giro noranta graus a l'esquerra, podeu observar a la fotografia següent l'altar dedicat a Joan d'Organyà i constatar com l'ermita del Sant Cap aprofita perfectament la balma. Els bancs estan protegits per grans plàstics que permeten, quan hi ha una celebració, trobar-los ben nets, sense gens de pols.
L'any 1.172 Joan d'Organyà deixà el càrrec de prior. La comunitat premostratenca es va anar traslladant lentament des de Bellpuig el Vell al de Bellpuig el Nou ( l'actual monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ). Però Joan d'Organyà es va voler quedar a Bellpuig el Vell, ermita en la que va morir entre els anys 1.192 i 1.195 i on fou enterrat. Des de llavors la gent de Vilanova de la Sal i dels pobles de l'entorn li han tingut molta devoció.
M'apropo per mostrar-vos detalladament la fornícula amb la imatge de Joan d'Organyà però abans si us fixeu en la propera fotografia veureu a l'esquerra una obertura quadrada amb una reixa. Per aquesta finestra vaig fer la segona fotografia de l'entrada d'avui des de l'estança que hi ha a l'esquerra de l'ermita.
La devoció al Sant Cap ja està recollida en documents de l'època medieval. Cap al segle XIII es van desenterrar les restes de Joan d'Organyà i es col·locaren en un sepulcre de pedra sobre l'altar, on van estar-hi fins al segle XVIII. Llavors les portaren al nou monestir, però al quedar abandonat per la desamortització, les relíquies es dugueren a l'església de Vilanova de la Sal.
Com podeu constatar a la fotografia anterior de detall iconogràficament a Joan d'Organyà se´l representa per la seva condició de fundador i primer prior del monestir amb un bàcul que agafa amb la mà dreta, i amb la mà esquerra sosté un llibre i un crani que fa referència a la relíquia que es venera.
Si em giro puc fer la següent fotografia en la que podeu veure la roca de la balma fent de sostre de l'ermita, els bancs protegits amb plàstic, l'altar dedicat a Sant Roc ( esquerra ) i la porta d'accés a l'ermita del Sant Cap ( a la dreta ).
Sortim de l'ermita per la petita porta adovellada d'arc de mig punt, la tanquem amb la gran clau de ferro i baixem a Vilanova de la Sal per tornar-la.
Marxem de Vilanova de la Sal però no del municipi de les Avellanes i Santa Linya ( format per quatre entitats de població: les Avellanes, Santa Linya, Tartareu i Vilanova de la Sal ), per anar fins a Tartareu - un petit poble de cent habitants - on en una propera entrada quedareu bocabadats del seu patrimoni enfilat en un turó...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada