Al tercer turó de la ciutat de Lleida ( i 2 )...

A l'entrada anterior ens vàrem quedar al terrat de l'edifici principal del Col·legi Episcopal situat al tercer turó de la ciutat de Lleida, conegut popularment com el Puig Bordell. A l'esquerra de la fotografia, a tocar de les plaques solars, podeu veure una estructura a la que ens enfilem per observar la ciutat a vista d'ocell.

Ja no podem pujar més amunt i gràcies al zoom de la càmera puc fer la fotografia següent el la que podeu veure, d'esquerra a dreta,  1 Castell del Rei / Suda ( construït entre finals del segle XII i el segle XV ) situat a la part més alta del turó. 2 D'esquerra a dreta els baluards del Francès, de la muralla nova i de la punta de Diamant. 3 Seu Vella.  4 Baluard de l'Assumpció.

Em giro una mica a la dreta i faig la propera fotografia en la que podeu veure a l'esquerra la Seu Vella ( A ), al centre el Baluard de la Llengua de Serp ( B ) i a la dreta el campanar gòtic de l'església de Sant Llorenç ( C ).  En primer terme hi ha l'edifici de la Residència de nois del col·legi Episcopal, també amb plaques solars.

Continuem observant l'edifici del col·legi que hi ha a l'altre costat del carrer Doctor Combelles. A la fotografia tenim 1 Ludoteca, 2 Menjador, 3 Pati d'Educació Infantil, 4 Aules d'Educació Infantil, 5 Residència de Nois. Quan baixem del terrat anirem al menjador, concretament al soterrani, on ens espera ben amagada una part de la història de la ciutat de Lleida.

Em giro cent vuitanta graus i faig la propera fotografia en la que podeu veure el pati de l'edifici central ( A ), el pavelló poliesportiu ( B ) i el Taller d'Electricitat ( C ). Al mur de la dreta podeu veure més pintures murals d'Albert Bonet.

 

Baixem del terrat,  passem pel túnel per sota del carrer Doctor Combelles i un cop al pati d'Educació Infanti anem fins al menjador on ens espera, amagada al soterrani, una sorpresa espectacular... El Guillem obre una porta i baixem un tram d'escala. He de confessar-vos que la sorpresa fou monumental. 

Vaig enviar les fotografies al Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament i l'arqueòleg  Xavier Payà i Mercè m'explicà que potser era un mur de l'antic convent dels Caputxins edificat a finals del segle XVI, però que li caldria fer una valoració in situ.

M'apropo per intentar passar per sota de l'escala però com podeu constatar a la propera fotografia un mur de maó vist em barra el pas.

L'any 1.596 la Paeria sol·licità la fundació d'un convent de frares Caputxins a Lleida. En el Capítol de l'any 1.597 l'ordre acceptà la proposta i van comprar uns horts al Puig Bordell. L'any 1.598 es va posar la primera pedra del convent. Actualment les instal·lacions del Col·legi Episcopal ocupen una part del tercer turó de la ciutat.

Giro cua i faig la propera fotografia en la podeu observar que el pany del mur del convent torna a estar tallat per una nova paret.

Josep Lladonosa al seu llibre "Els carrers i places de Lleida a través de la història " explica que aquest turó en els temps posteriors a la Conquesta l'anomenaven podium suspensorum o tossal de les forques. Penseu que els segles XV i XVI en aquest turó es penjaven a la forca als reus condemnats a mort. El nom de Puig Bordell fa referència als bordells que hi havia en aquest raval.

 

Avanço una mica més per aquest estret espai i com podeu veure a la fotografia anterior sobre la porta tancada i una obertura amb una reixa amb la funció de ventilar l'espai. És evident que el mur del convent continua per l'altre costat i gràcies al Guillem hi podrem accedir. Però de moment hem de fer mitja volta i tornar a pujar l'escala que podeu veure al fons de la fotografia següent.

 

Amb la Guerra dels Segadors, l'any 1.641 els caputxins van haver de marxar i el convent fou enderrocat. Poc després van comprar uns terrenys dins de la muralla. L'any 1.653 van posar la primera pedra del nou convent que tenia trenta-dues cel·les. El nou convent fou enclaustrat l'any 1.835 i enderrocat al 1.850.

Segueixo al Guillem pel laberint de les instal·lacions del col·legi per ensenyar-vos l'altre pany de mur de l'antic convent del segle XVI. Hem de baixar per l'escala metàl·lica fins a l'arbre que veieu a la dreta de la propera fotografia.

 

A la pàgina quaranta-nou del llibre "L'Episcopal un col·legi de Lleida" de Francesc Martí i Solsona hi podem llegir: " Hi havia un mur amb carreus molt grans que anaven, des de la part alta del carrer Canonge Brugulat fins al del bisbe Messeguer. Aquest mur passava pel final de la nostra piscina i encara el podeu veure al pati de l'Epis Club. Era mur dels bordells o potser dels caputxins ? ".

A l'esquerra de la fotografia anterior, sota el llum fluorescent, podeu veure la reixa de l'obertura que hi havia sobre la porta tancada del soterrani on hem vist el primer pany de mur. Com podeu veure el mur de l'antic convent dels Caputxins gira a la dreta i molt aviat una nova paret no ens permet resseguir-lo perimetralment.

Després de la meva visita l'arqueòleg  Xavier Payà i Mercè va anar al col·legi i quedà sorprès amb el mur. Hi va tornar acompanyat d'un topògraf per agafar-ne dades. Posteriorment explicà al Guillem que el mur formava part d'una construcció  defensiva del Puig Bordell durant la Guerra dels Segadors, feta després de que es tirés a terra l'antic Convent dels Caputxins.

Hi ha una petita exposició al col·legi en la que podreu observar restes ceràmiques trobades durant la construcció del col·legi als anys cinquanta del segle passat. Està organitzada pel Col·legi Episcopal, el Museu de Lleida i l'Arxiu Arqueològic, amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal i l'Arxiu Capitular. 

A la propera fotografia de detall podeu veure una de les peces de l'època medieval trobada al Puig Bordell.

 

Però si la voleu veure no badeu perquè aquest divendres la retiren. A la vitrina que veieu a la fotografia anterior hi ha fragments d'olles i urnes de l'edat del bronze final ( segles VIII I VII aC ). Aquests fragments són els més antics trobats a la ciutat de Lleida!. A més a més d'aquests fragments també en podeu veure de les èpoques medieval i moderna. Els fragments de l'època romana són els únics que no s'han trobat al Puig Bordell, però sí a la nostra ciutat.

Gràcies Guillem i Xavier per les vostres explicacions i gentilesa.

Atentament.

Senyor i