Socors de la plaça de Lleida.

Si el mes passat vàrem observar detalladament una de les vitrines de l'exposició temporal del Museu de Lleida "Imago Urbis. La Lleida del segle XVI", en la que hi havia una matriu i motlles d'un taller de Cappont que es dedicava a la manufactura d'exvots i imatges religioses de cera, a l'entrada d'avui el protagonisme és per una de les altres peces exposades en aquella exposició.

 

 

El quadre de la fotografia anterior és una copia feta l'any 1.964 per Alejandro Fernández de l'obra Socors de la plaça de Lleida que podem veure a les escales de la Paeria de Lleida. L'obra original, custodiada al Museo del Prado, és un oli sobre llenç, de 195 X 288 centímetres que el pintor flamenc Peter Snayers va fer l'any 1.646. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior accedireu a la pàgina web del Museo del Prado dedicada a aquest pintor conegut per les seves representacions de batalles històriques. Clicant sobre el nom de cada oli sobre llenç el podreu observar detalladament.

Malauradament  la ciutat de Lleida  ha patit una colla de setges que han suposat una gran pèrdua de vides humanes i del patrimoni artístic i cultural. En el de 1.644, durant la Guerra dels Segadors, la ciutat es va rendir a Felipe de Silva capità general de Felip IV el dia dos d'agost. L'exèrcit guanyador es centrà en la construcció d'una ciutadella al turó de la Seu Vella, però les obres avançaven lentament i el dia dotze de maig del 1.646 l'exèrcit francocatalà començà un nou setge. L'exèrcit filipista, comandat pel I marqués de Leganés lluità contra els exèrcits catalanofrancesos. El quadre representa el socors ( segons els filipistes ) que va rebre la nostra ciutat els dies vint-i-un i vint-i-dos de novembre del 1.646.

Comencem l'observació detallada del quadre de Peter Snayers per la part inferior esquerra en la que, com podem veure a la fotografia anterior, ens mira un general amb casaca groga i faixa vermella. A l'esquerra hi ha dos trompeters a cavall. A la fotografia següent podeu observar altres ajudants de camp del general i en un segon terme ( a les dues fotografies ) els batallons d'infanteria.

El quadre original, que procedeix de la Colección I Marqués de Leganés 1.652 - 1655, fou un regal del marquès al rei Felip IV. L'any 1.794 formava part de la Colección Real del Palacio de Aranjuez i l'any 1.848 ingressà al Museo del Prado.

Al centre dreta de la fotografia següent de detall podeu observar com un dels arcabussers, vestit amb casaca negra i calces vermelles, aprofita un moment de tranquil·litat per fumar amb la seva pipa. En el camp de batalla els arcabussers varen substituir progressivament als piquers.

 

L'exèrcit filipista, comandat per Diego Mesía Felípez de Guzman ( I Marqués de Leganés ), primer va derrotar a les tropes catalanofranceses que assetjaven Lleida i posteriorment entrà victoriós a la ciutat el dia de Santa Cecília ( 22 de novembre ).

A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure els batallons d'infanteria en formació de quadre amb els piquers al centre amb les piques alçades ,també en formació de quadre. La pica era molt semblant però amb el ferro més petit. 

 

A la fotografia següent, de la part central esquerra del quadre, podeu veure a l'angle superior esquerre  el riu Segre.

 

Si amplio la zona més propera al riu de la fotografia anterior es poden apreciar molt bé els llenços de muralla ( amb el número un ) i els fossats ( amb el número dos ).

 

  

Al quadre, darrere dels comandaments de l'exèrcit de Felip IV, es veuen les operacions bèl·liques que ocupaven tot el Pla de Vilanoveta. A la fotografia següent de detall hi podem veure: el cap de pont ( 1 ), els convents destruïts ( 2 ), el fortí ( 3 ), el molí de Sant Anastasi ( 4 ), l'església de Vilanoveta ( 5 ), el barri de Cappont destruït ( A ) i el barri de Vilanoveta ( B ).

 

 

A l'altra riba del riu Segre destaquen, al centre el Turó de la Seu Vella i la ciutat emmurallada ( 1 ) i a la seva esquerra el Turó de Gardeny ( 2 ).

 

 

El fracàs dels exèrcits catalanofrancesos fou molt clar però la ciutat de Lleida patí un nou setge de les tropes franceses entre el maig i el juny del 1.647. Pobra Lleida...

Deixem el quadre "Socors de la plaça de Lleida" per en una propera entrada observar molt detalladament el suposat llegat d'Alfons de Borja ( el papa Calixt III ) que ocupava l'espai central de l'exposició temporal "Imago Urbis. La Lleida del segle XVI".

Atentament.

Senyor i