El convent de Santa Clara de Palma.

Tornem al Call Major de Palma, que en època medieval era una espècie de ciutat independent emmurallada, on en entrades anteriors hi vàrem visitar virtualment els Banys Àrabs i el Taller 6a. 

En un raconet, al número dos del carrer de Can Fonollar, a tocar del carrer de Vallespir trobem l'entrada al recinte de l'antic Convent de Santa Clara.

A la fotografia anterior en primer terme podeu veure l'entrada al recinte i darrere, al fons, el portal d'accés a l'església conventual. La propera fotografia de detall és de la imatge de Santa Clara que hi ha sobre la llinda de la porta del recinte. La santa agafa amb la mà dreta la custòdia i amb l'esquerra el bàcul.

El convent de Santa Clara és molt gran però al ser de clausura només podem accedir a l'església conventual i a l'edifici de la dreta comprar a les clarisses dolços i pa artesanal.

El claustre, sala capitular, cel·les i hort són espai de clausura i no en podem gaudir. Als corredors del claustre hi ha els sepulcres gòtics de les abadesses. 

M'apropo al portal d'accés a l'església conventual i em giro per fer la fotografia següent en la que podeu veure, al fons, la porta d'accés al recinte del convent.

Estem en un dels convents femenins més antics de Palma. L'any 1.256 el papa Alexandre IV autoritzà la creació d'un nou cenobi a Palma. Li havia demanat la clarissa sor Caterina, abadessa del Monestir de Santa Maria de Tarragona.

L'any 1.257 les clarisses procedents de Tarragona obtingueren amb l'ajuda del rei Jaume I i de famílies nobles els terrenys amb cases, bany, un hort i l'ús d'un aqüeducte on es construí el convent. La clausura començà al gener del 1.260.

A la fotografia anterior podeu veure la coberta de l'església conventual que com podeu constatar és un trencaclosques arquitectònic. L'església del convent es començà a edificar al segle XIII sobre restes d'origen musulmà. Al segle XV es reformà i al XVII es substituí la part gòtica per una a cavall dels estils renaixentista i barroc. 

A la dreta de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar el campanar de planta quadrangular que al seu interior acull una campana gòtica fosa l'any 1.360, de vuitanta centímetres de diàmetre i que pesa dos-cents noranta-sis quilograms.

El convent durant la Guerra del Francès (1.808 - 1.814) fou refugi d'algunes monges procedents de Pedralbes, Toledo, Castelló d'Empúries, Zaragoza i Cieza ( Murcia ).

El dia set de novembre del 1.888 l'abadessa demanà en una carta dirigida al bisbe, almoina per reparar la sala capitular del segle XIV que presentava un estat ruïnós.

Deixem d'observar detalladament l'exterior de l'església conventual per apropar-nos al portal d'accés dissenyat per l'escultor Antoni Carbonell i entrar.

A la propera fotografia de detall podeu observar el medalló que remata el frontó trencat que remata el portal. Al medalló tornem a veure la iconografia de la santa que agafa la custòdia amb la mà dreta i el bàcul amb l'esquerra.

Entrem a l'església de planta rectangular, d'una sola nau, amb vuit capelles laterals. Les quatre del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) són de planta rectangular i les quatre del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) tenen diferents plantes.

M'apropo al presbiteri per veure millor el retaule major amb la imatge de la Immaculada Concepció a la fornícula superior i la de Santa Clara a la fornícula inferior. 

Vaig fins a la reixa que no permet l'accés al presbiteri i em giro per fotografiar frontalment el cor de l'església conventual.

A la part superior central de la fotografia anterior podeu observar el llantoner de l'església i a esquerra i dreta les taques d'humitat que demanen una urgent rehabilitació de la coberta. Taques que podeu observar millor a la fotografia següent.

Com podeu constatar a les fotografies anteriors i a les dues properes, el cor s'amplià. Sobre les capelles laterals i l'accés a l'església podeu veure les obertures tancades amb gelosies que amaguen l'espai reservat a les clarisses.

El convent acollí a una comunitat gran de clarisses, seixanta-dos. L'any 1.837 com a conseqüència de la desamortització les cases femenines es van reorganitzar. Al convent de Santa Clara hi havia trenta-una monges a les que s'hi van afegir les trenta-quatre del monestir de l'Olivar d'Inca.

Si observeu detalladament la primera fotografia de l'interior de l'església constatareu que a la dreta hi he dibuixat una circumferència groga. A l'interior hi ha una obertura rectangular amb la reixa contundent que podeu veure a la propera fotografia.

Abans de sortit de l'església vull mostrar-vos el Llit de la Mare de déu Morta que hi ha en una de les capelles laterals del costat de l'Evangeli. Per celebrar la festa de l'Assumpció de la Mare de Déu el llit es munta just abans del presbiteri a diferència a les altres esglésies que el lloc escollit és l'entrada. Un espectacular moble d'influència rococó treballat amb fusta daurada amb molta decoració de volutes i fullatges.

A cada cantonada hi ha la talla d'una cara  d'àngel. Al llit hi ha un llençol i dos coixins blaus i a la part inferior una tela de vellut vermell.

 

 

Sortim de l'església però abans de marxar aprofitem per comprar dolços o pa fets per les clarisses. Només ens cal anar a la porta que veurem a l'esquerra, entrar-hi, trucar el timbre i esperar que vingui una de les monges.

Ara sí, marxem del recinte del convent per continuar el nostra periple per Palma que en una propera entrada ens durà fins al Castell de Bellver.

Atentament.

Senyor i

Museu Fundación Juan March.

Al cor del centre històric de Palma, a tocar de la Plaça Major de la que podeu veure una petita part del seu perímetre porticat a l'esquerra de la fotografia següent, al número onze del carrer de Sant Miquel ens espera el Museu Fundación Juan March. 

Aquesta antiga casa senyorial del segle XVII, coneguda com Can Gallard des Canyar, fins a principis del segle XX fou propietat de la mateixa família. La casa va ser reedificada i ampliada a mitjans del segle XIX i es reformà novament l'any 1.897.

L'any 1.916 la comprà Juan March Ordinas ( 1.880 - 1.962 ). L'edifici fou el seu habitatge i a partir del 1.926 la primera seu de la Banca March. L'any 1.955 creà la Fundación Juan March. 

A la propera fotografia de detall podeu veure millor la petita marquesina de la cantonada en la que podem llegir Banca Marc.

L'arquitecte que reformà l'edifici fou Guillem Reynés Font. Les obres van acabar l'any 1.927. Reynés, que estudià arquitectura a Barcelona, fou arquitecte diocesà entre els anys 1.910 i 1.918. Supervisà a Gaudí i Rubió en la restauració de la Catedral de Palma. Més tard s'interesà per les idees tradicionalistes de l'arquitecte, restaurador i historiador de l'art Vicente Lampérez i Romea.

Reynés centrà la seva reforma en la gran escala de marbre blanc del pati interior coberta amb una cúpula amb claraboia el·líptica que omple l'espai de llum zenital. Al centre de la fotografia anterior i a l'esquerra de la propera podeu veure l'escultura del basc Eduardo Chillida del 1.990 Mendi Huts II ( Muntanya buida II ).

A la fotografia següent podeu observar amb més detall aquesta obra d'alabastre que mesura 64 X 64 X 90 centímetres.

Ens apropem a l'escala, però abans d'enfilar-la donem un cop d'ull a la resta del pati interior. Al fons de la fotografia, darrere de la porta, podeu veure part del carrer de Sant Miquel i al centre l'escultura de ferro del 1.984 de Susana Solana Pujols buits número 7. A la part superior, un dels arcs rebaixats del pati sostinguts per columnes d'inspiració jònica de marbre rosa.

A més amés  de la gran escala del pati interior en la reforma de Guillem Reynés es renovaren els equips de sanejament, calefacció i cuina. També es donà una gran importància als detalls decoratius, per això una colla d'artesans, artistes i operaris s'encarregaren de les motllures de guix, ebenisteria, tapisseria, forja, pintura, mosaics... El paviment de mosaic del patri interior és obra del mosaïcista i escenògraf modernista Lluís Bru Salelles. 

Abans de començar a pujar per l'escala de marbre blanc, si aixequem la mirada podrem observar la cúpula amb la claraboia el·líptica que omple de llum zenital el pati interior de l'edifici.

Molts anys després de la gran reforma acabada l'any 1.927, a partit de l'obertura de l'edifici com a museu, s'han fet noves reformes sempre respectant el Projecte de Guillem Reynés Font.

Mentre pugem l'escala tenim gairebé a tocar l'obra del 1.979 de José Maria Yturralde Homenaje a Velázquez. Estructura Volante. Com la resta de les Estructuras Volantes que va fer entre els anys 1.975 i 1.990, l'obra pot volar com un estel gegantí.

Al final de l'escala, abans d'entrar ales diferents espais expositius aprofito per fer la propera fotografia de detall en la que podeu observar part de la barana de marbre blanc i ferro forjat.

L'any 1.990 obrí l'espai expositiu que acull la Col·lecció March: Art Espanyol Contemporani amb trenta-sis obres de trenta-sis artistes espanyols contemporanis procedents del fons de la seu principal de la Fundación Juan March de Madrid. Amb el pas dels anys són moltes més les obres que acull el museu del carrer de Sant Miquel.

A la propera fotografia podeu veure el guaix sobre paper adherit a la tela "Le perroquet" ( el lloro ), una obra de Joan Miró del 1.937.

 

A partir de finals del 2.009 el centre s'anomena Museu Fundación Juan March. Hi trobareu obres d'artistes espanyols des de les avantguardes fins a finals del segle XX. La llista és molt llarga i espectacular: Salvador Dalí, Juan Gris, Joan Miró, Eduardo Chillida, Josep Guinovart, Joan Ponç, Equipo Crónica, Miquel Barceló, Antoni López, Picasso, Jorge Oteiza...

A les dues fotografies anteriors, la segona de detall, podeu veure l'obra de Miquel Barceló del 1.996 Gran fons submarí. Aquest oli, acrílic, pasta de paper i collage sobre llenç mesura 230 X 366 centímetres.

Miquel Barceló també és el protagonista de les dues fotografies següents, la segona de detall, Constel·lació número 4 ( Forat blanc), és una obra del 1.989 feta amb pigments i làtex sobre tela que mesura 200 X 200 centímetres.

Al museu hi ha un espai dedicat a l'obra gràfica sobre paper de Pablo Picasso. Del dotze de juny del 2.012 a l'u d'octubre del 2.022 s'hi podien veure els Gravats de Picasso: el taller de l'escultor. Marie-Thérèse en el seu estudi.

Com a complement a la col·lecció d'art espanyol contemporani en el museu també podreu gaudir d'exposicions temporals. La visita al museu és gratuïta.

Deixem el museu i tornem a la bullici del carrer de Sant Miquel pleníssim de gent. Però tranquils, que a la propera entrada ens aproparem al convent de Sant Clara per gaudir de la seva calma i silenci.

Atentament.

Senyor i

L'estació del Ferrocarril de Sóller de Palma.

A l'entrada anterior dedicada al nostre periple per l'illa de Mallorca vàrem observar detalladament l'edifici modernista del Banc de Sóller dissenyat per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí. A la mateixa Plaça Constitució, a la dreta del banc, hi ha l'església de Sant Bartomeu amb una façana modernista dissenyada pel mateix arquitecte. Al final de l'entrada vàrem veure com el tren de Sóller circulava lentament per la plaça.

A la part superior esquerra de la fotografia anterior podeu observar part de la gran rosassa de l'església de Sant Bartomeu. Us convido a pujar virtualment al trenet de fusta per anar fins a l'estació del Ferrocarril de Sóller de Palma, un edifici modernista dissenyat per l'enginyer Pere Garau i Canyelles.

Després de recórrer els 27,26 quilòmetres del trajecte de Sóller a Palma, baixem del tren per donar un cop d'ull a l'estació centenària del Ferrocarril de Sóller. 

Però abans de donar un cop d'ull a l'estació, a la fotografia anterior de detall podeu veure el nom de l'empresa privada  Ferrocarril de Sóller S.A. constituïda l'any 1.911.

L'estació de Ferrocarril de Sóller està formada per un edifici modernista de planta rectangular de tres cossos, les cotxeres i l'espai de vies. 

A la fotografia anterior podeu veure la gran marquesina metàl·lica de la façana orientada a l'andana que protegeix als passatges del sol i la pluja, i a la propera de detall part de l'estructura de la marquesina i del rellotge de l'andana.

El solleric Jeroni Estades i Llabrés fou el primer en proposar la construcció d'una línia de tren entre Sóller i Palma. L'any 1.905 es constituí la societat Ferrocarril de Palma-Sóller amb un capital de tres milions i mig de pessetes. L'enginyer Pere Garau i Canyelles enllestí el projecte l'any 1.906. Però la concessió estatal per construir el ferrocarril i el traçat del projecte de Pere Garau no coincidien i es renuncià al projecte. L'any 1.911 es constituí l'empresa Ferrocarril de Sóller S.A. i l'any 1.912 entrà en servei el preciós tren de fusta. Al juliol del 1.929 s'introduí la tracció elèctrica.

El cos principal de l'estació, de dues plantes, està flanquejat per dos cossos més petits de planta baixa i amb una terrassa de coberta. A més a més a l'estació hi ha els edificis de les cotxeres i el lavabo que podeu observar a la fotografia anterior.

L'any 1.913 s'inaugurà el tramvia entre Sóller i el seu port, un trajecte de 4,87 quilòmetres. Els dos trajectes ( Sóller-Palma i Sóller-port )  tenen l'amplada de via de la iarda anglesa ( 0,915 metres ).

L'edifici de viatgers, el cos principal de l'estació, té dues plantes i està construït amb pedra i maó vist. A la planta baixa hi ha el vestíbul amb taquilles per la venda de bitllets, una cafeteria i altres dependències. A la fotografia anterior i a la següent de detall podeu veure el sostre de guix del vestíbul.

 

Deixem l'edifici de viatgers per donar un cop d'ull a la façana del carrer d'Eusebi Estrada. El nom del carrer ens recorda a l'enginyer de camins, canals i ports que impulsà el ferrocarril a Mallorca i promogué l'enderrocament de les muralles de la ciutat. Al sortir anem a l'esquerra per veure el cos principal de dos pisos i el cos que el flanqueja per la dreta, de planta baixa i amb un terrat amb balustrada a la coberta.

Si caminem una mica més pel carrer d'Eusebi Estrada podem observar la reixa de ferro forjat i, darrere, a l'esquerra la part final de la marquesina metàl·lica del cos principal de l'estació i a la dreta part del petit edifici del lavabo que també està fet amb pedra i maó vist.

Girem cua i anem fins al petit xamfrà del tancament de ferro forjat del carrer d'Eusebi Estrada amb l'Avinguda del Gran i General Consell. A la fotografia següent podeu veure darrere de la terrassa del bar, en primer terme l'altre cos de planta baixa i amb una terrassa amb balustrada a la coberta i darrere el cos central de dues plantes.

Si anem una mica més a l'esquerra podem observar l'entrada modernista  al Ferrocarril de Sóller S.A. feta de pedra, maó vist i forja, que actualment ens duu a la terrassa d'un bar.

A la propera fotografia podeu veure part del tancament de ferro forjat, pedra i maó vist de l'Avinguda del Gran i General Consell.

Deixem l'estació del Ferrocarril de Sóller S.A. per passejar deu minuts fins al Museu de la Fundació Joan March, al carrer de Sant Miquel número onze, gairebé a tocar de la Plaça Major que visitarem en una propera entrada.

Atentament.

Senyor i