L'ermita de Sant Miquel de Vilanova de la Sal.

A les entrades de l'hivern passat "Enfilar-se a l'ermita del Sant Cap" i "Entrar a l'ermita del Sant Cap" vàrem visitar virtualment l'ermita que fou origen del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Ho podeu recordar clicant sobre els enllaços anteriors.

A la primera entrada, després de pujar el tram inicial de mig quilòmetre de la sendera de fort pendent que va de Vilanova de la Sal a l'ermita, en el tram més planer posterior vàrem trobar un indicador que ens explicava que calia caminar 0,4 quilòmetres per arribar a l'Ermita del Sant Cap però també assenyalava la Capella de Sant Miquel ( en ruïnes ) a 0,5 quilòmetres.

Alçant la mirada, enfilada al turó, es veuen les restes de l'ermita romànica de Sant Miquel també coneguda com Sant Miquel de Privà.

A l'entrada d'avui enfilarem el turó per visitar el que queda de Sant Miquel. El pendent, com podeu constatar a la fotografia anterior, també és important, Si a les entrades dedicades a l'Ermita del Sant Cap ens acompanyava el cel blau d'un dia assolellat, a les d'avui el cel està ennuvolat. A poc a poc, m'apropo a l'ermita...

Si m'aturo un moment i em giro puc fer la propera fotografia en la que, gairebé no es veu, però entre el bosc treu el nas el campanar del Monestir de les Avellanes ( dins la circumferència groga ).

Un últim esforç per enfilar l'últim tram de la pujada i podem gaudir del que queda de la petita ermita romànica.

A la fotografia anterior i a la propera podem observar el mur de ponent en el que hi ha la porta d'arc de mig punt adovellat i a sobre una finestra d'arc monolític ( d'un sol carreu ) i brancals adovellats.

L'ermita, de la que no hi ha cap referència documental, consta d'una sola nau allargada que està capçada per un absis semicircular lleugerament el·líptic a l'interior.

L'interior de l'ermita - els murs i l'absis - estan arrebossats. L'edifici està fet amb carreus irregulars de pedra disposats enfilades. Només els carreus de la porta, les dues finestres i els de les cantonades són regulars i ben escairats.

Vaig fins a l'absis per fer la fotografia següent de detall en la que podeu veure la finestra de característiques similars a la que hi ha a la façana de ponent sobre la porta amb arc de mig punt adovellat.

Si em giro cap a la dreta puc mostrar-vos a la propera fotografia el mur nord en el que podeu veure alguns fragments de l'arrebossat, molt posterior a la construcció de l'ermita.

M'apropo un moment al lloc on falta una part del mur nord per mostrar-vos, a vista d'ocell, el poble de Vilanova de la Sal.

Torno a l'absis i, d'esquena a ell, faig la fotografia següent en la que podeu veure l'interior del mur sud de l'ermita de Sant Miquel.

La data de construcció no es coneix però a la pàgina dos-cents vuit del volum XVII  de l'enciclopèdia Catalunya Romànica, dedicat a la comarca de la Noguera, hi podem llegir: ..." És difícil per l'extrema rusticitat de l'aparell i la senzillesa tipològica de l'edifici d'establir una datació per aquesta obra.

 

 En l'aspecte constructiu es pot relacionar amb l'església de Sant Josep de la Figuera d'Algerri, datable dins del segle XII però construïda amb tècniques molt arcaiques"...

 

Sortim de l'interior de l'ermita i anem a l'esquerra per resseguir el mur sud, que podeu veure a les fotografies anterior i propera, amb l'objectiu d'observar a l'absis.

Entre el rocallís i la vegetació podem observar de l'absis de l'ermita de Sant Miquel de Privà que corona el turó. Des dels set-cents tretze metres d'altitud ( Vilanova de la Sal està a sis-cents sis metres ) podem gaudir d'un paisatge espectacular.

Abans de girar cua i començar a baixar cal mirar i admirar la plana de Vilanova de la Sal, el Mont-roig i el Montsec al fons...

Ja de baixada em giro un moment per donar l'última mirada a l'ermita romànica de Sant Miquel de Privà que es resisteix a desaparèixer.

Atentament. 

Senyor i