Tornem avui a la Serra de Tramuntana per passejar per Deià, un petit poble de sis-cents setanta-quatre habitants, que trobem a mig camí entre Valldemosa i Sóller, per la carretera Ma-10. Aquesta bonica carretera travessa tota la Serra de Tramuntana des d'Andratx fins a Pollença.
A finals del segle XIX foren molts els artistes i bohemis que es van enamorar del seu paisatge i del tipus de vida dels deianencs.
A la fotografia anterior podeu veure la petita biblioteca pública inaugurada al febrer del 2.016. Joan Graves, músic i guitarrista mort s Deià l'any 2.015,era el tercer fill del poeta i novel·lista anglès Robert Graves.
Robert von Ranke Graves visità per primer cop Deià l'any 1.929 i el petit poble ubicat al cor de la Serra de Tramuntana el captivà irresistiblement. Va viure a Ca n'Alluny, la casa que es construí l'any 1.929 fins a la seva mort l'any 1.985. Però quan esclatà la Guerra Civil tingué que marxar i no va poder tornar fins al 1.946 un cop acabada la Segona Guerra Mundial.
Deià s'enfila i enfila fins a l'església de Sant Joan Baptista. Mentre pugem són molts els regals visuals que trobem: les velles oliveres, les cases, els carrers empedrats... A la fotografia anterior les espectaculars oliveres ens animen a pujar pel carrer es Puig.
Les cases de pedra, típiques de l'arquitectura tradicional mallorquina, ens regalen la seva senzilla bellesa. Pugeu a poc a poc i no perdeu detall...
El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar detalladament l'arrebossat en el que han incrustat una colla de petites pedres i l'obertura amb finestró de fusta de la fotografia anterior.
Quan ja hem pujat una bona part des Puig, després de la plaça de l'església al carrer Reverendo Jeronimo Pons trobem la casa que podeu veure a la fotografia següent en la que a les dovelles de la dreta de la porta d'arc de mig punt hi ha un plafó de dos petites rajoles de ceràmica vidrada en el que hi podem llegir Museu Parroquial. En aquest museu s'hi conserven obres d'art i altres objectes devocionals donats a l'església.
Just davant d'aquest edifici hi ha un mirador amb un monòlit dedicat a l'arqueòleg, pintor i escultor estatunidenc William Waldren que als anys cinquanta del segle passat arribà a Mallorca i s'enamorà de Deià on va viure fins a la seva mort i fou enterrat al cementiri que hi ha al costat de l'església de Sant Joan Baptista. L'any 1.962 fundà el Museu d'Arqueologia de Deià. Com podeu constatar a la propera fotografia el senzill monòlit està flanquejat per dos canons provinents de la torre de sa Pedrissa del segle XVII.
Deixem el mirador i tornem al Museu Parroquial per fixar-nos en la dovella clau de la porta d'arc de mig punt en la que, com podeu veure a la fotografia de detall, hi ha una rajola de ceràmica vidrada amb el número dos i a sota la placa amb el lema Sagrados corazones bendecidnos de la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, també coneguts com Missioners de Randa.
A la dreta de la porta adovellada hi ha una de les catorze estacions del viacrucis que trobem enfilant es Puig. Cada estació del viacrucis és una donació i es mantinguda per una família local, particulars o institucions des del segle XVIII. Com podeu constatar a la fotografia de detall aquesta és l' estació de So'n Marroig, una possessió que es remunta a finals del segle XV i que comprà l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria l'any 1.877.
Caminant uns metres més pel carrer Reverendo Jeronimo Pons trobem el portal lateral de l'església de Sant Joan Baptista, anomenat portal dels homes, pel que s'accedeix normalment a l'edifici.
L'església que corona es Puig és d'una sola nau, amb capelles laterals i coberta de volta de canó que s'edificà al segle XIX i es reconstruí entre 1.754 i 1.760 després de l'incendi del 1.752. Una torre de defensa té funcions de campanar des del segle XVI.
A la fotografia següent podeu veure l'altar major d'estil renaixentista que l'any 1.777 va fer Josep Sastre. Està presidit per una talla de Sant Joan Baptista que està flanquejat per Sant Mateu ( esquerra ) i Sant Simó ( dreta ).
Sortim de l'església pel portal dels homes i anem a la dreta i després de caminar uns metres si ens girem podem donar un cop d'ull a la que fou torre de defensa, avui campanar.
Deixem el campanar i continuem per tornar a girar a la dreta i trobar el portal d'arc de mig punt adovellat anomenat portal major o portal de les dones.
A la dreta del portal major, en una senzilla rajola de ceràmica vidrada hi podem llegir Iglesia Parroquial de Sn Juan Bau.ta. Com podeu veure a l'arrebossat de la façana també hi ha incrustades petites pedres.
Davant del portal major trobareu l'entrada al cementiri municipal, documentat des de principis del segle XVII en el que a més a més de generacions de deianencs hi ha enterrats alguns personatges il·lustres que van viure al poble després de descobrir-lo i quedar encisats.
A la propera fotografia feta des del cementiri, podeu observar l'austera façana amb el portal major i un senzill òcul que dóna llum natural al cor de l'església.
El cementiri integra perfectament la majoria de les tombes amb el paisatge. Les seves vistes sobre la Mediterrània i la vall de Deià són espectaculars com podeu constatar a les tres fotografies següents.
Molts artistes a qui Deià els hi robà el cor estan enterrats en aquest cementiri. Per exemple els pintors mallorquins Antoni Gelabert Massot ( modernista ) i Antoni Ribas Prats ( impressionista ).
Com podeu apreciar ala propera fotografia algunes de les tombes són molt austeres i només han escrit al ciment el nom de la persona enterrada amb els anys de naixement i mort.
És difícil trobar un cementiri envoltat d'un entorn tan espectacular i amb tants artistes estrangers que l'han triat per ser-hi enterrats.
La tomba més visitada és la de Robert von Ranke Graves. Com podeu constatar a la fotografia al ciment quan encara estava tou hi van escriure:
Robert Graves
Poeta
24-7-1895 - 7-12- 85
E P D
El poeta, novel·lista i erudit anglès es considerava a si mateix poeta però les seves obres més conegudes són les novel·les històriques, de les que destaca Jo, Claudi escrita l'any 1.934.
Deixem el cementiri i comencem a baixar des Puig amb els ulls ben oberts perquè les antigues cases tenen una colla de detalls encisadors...
A la fotografia anterior de detall podeu observar el senzill fanalet que hi ha sobre l'estació del viacrucis del Museu Parroquial, a tocar de l'església de Sant Joan Baptista.
No oblideu, si aneu a Mallorca, guardar part del vostre temps per passejar per Deià. Si teniu sort i no està ple de gent, en gaudireu.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada