El palacio de Villalón.

Després de visitar virtualment el Palacio Episcopal de Málaga a les dues entrades anteriors dedicades a la ciutat andalusa, avui ens apropem al Museu Carmen Thyssen Málaga ubicat al carrer Compañía - dels números sis al deu - i al carrer de los Mártires -dels números quatre al vuit.

L'edifici principal del museu és la residència nobiliària de finals del segle XV principi del XVI que fou reformada i ampliada al segle XVIII per la família Villalón. El Palacio de Villalón és una joia de l'arquitectura renaixentista malaguenya, un edifici que s'estructura al voltant d'un pati central. 

A les dues fotografies anteriors podeu veure la façana principal del palau amb la seva portalada renaixentista on hi ha l'escut nobiliari de los marqueses de Fuente el Sol amb diversos blasons familiars que podeu observar millor a la propera fotografia de detall. L'escut de marbre originalment estava policromat.

 

 

A l'escut quartejat en creu hi ha les armes dels Mendoza, Narváez, Zapata i Vilallón. El quarter dels Vilallón és el superior esquerre on hi ha un lleó púrpura rampant portant un estendard de gules ( en heràldica gules vol dir color vermell ).

A la fotografia anterior podeu veure, al centre,  l'estret carrer de los Mártires i a la propera l'auditori del museu, amb una capacitat de vuitanta persones, ubicat a la planta baixa de l'edifici administratiu. A l'auditori s'hi fan cicles de conferències, cicles de concerts, cinema...

Tot el conjunt del museu té una superfície de 7.147 metres quadrats dels que 5.185 són espais expositius. La transformació del palau en museu és un projecte de l'estudi  rg+asociados, arquitectos promogut íntegrament per l'Ajuntament de Málaga.

Només entrar al museu ja trobem el pati central en el que, aixecant la mirada, podem veure que està cobert amb una claraboia piramidat de vidre transparent.

A la propera fotografia, feta des de la galeria de la primera planta, podeu observar part del pati central amb la seva estructura d'arcades sustentades per senzilles columnes de marbre blanc.

Des de mitjans del segle XIX al palau s'hi van fer diverses activitats comercials que van modificar el seu aspecte ( ocultar cassetonats amb plaques d'escaiola, cobrint la façana amb un revestiment molt inadequat,... ). Quan tancà l'últim establiment comercial l'edifici es començà a degradar. L'any 2.004 s'hi projecta el Museo de Historia de la Ciudad , però l'esperança de recuperació es frustrà. Els arquitectes Rafel Roldán Mateo i Javier González García ( fundadors de l'estudi rg+asociados, arquitectos ) van rehabilitar l'edifici per acollir la col·lecció de la baronessa Thyssen.

El projecte de rehabilitació es centrà en la restitució de les traces originals del palau, destacant la seva arquitectura renaixentista i mudèjar. L'antic palau s'integrà amb les noves edificacions. El dia vint-i-quatre de març del 2.011 s'inaugurà el Museo Carmen Thyssen Málaga.

Des de la galeria de la primera planta faig la fotografia anterior de la claraboia piramidal en la que podeu veure, a la dreta, com les torres neogòtiques de l'església del Sagrat Cor treuen el nas. Si vaig al costat oposat de la galeria de planta quadrada puc fer la fotografia següent en la que podeu observar part del campanar de l'església del Santo Cristo de la Salud, del segle XVII. Darrere del campanar es veu una petita part del tambor octogonal sobre el que es recolza la coberta de teula àrab que en el seu interior té una gran cúpula semiesfèrica amb llanternó a sobre.

En la rehabilitació s'han recuperat les arcades i columnes de marbre ocultes i desaparegudes i s'ha refet la galeria de la primera planta.

A les seves sales el museu acull la col·lecció permanent en la que podem gaudir de la pintura espanyola del segle XIX i començament del XX. Les obres exposades formen part de la col3lecció personal de la baronessa Carmen Tyssen.

 

La planta baixa està dedicada al Paisatge romàntic i Costumisme. La fotografia següent ens permet observar detalladament el quadre de l'esquerra de la fotografia anterior. És l'oli sobre llenç que Alfred Dehodencq pintà l'any 1.851 Una cofradía paseando por la calle Génova, Sevilla.

A la primera planta trobem les sales dedicades als  Mestres antics amb una selecta mostra d'obres espanyoles i europees dels segles XIII al XVIII. A la propera fotografia podeu veure l'oli sobre llenç Santa Marina que pintà Francisco de Zurbarán c. 1.640-1.650, una obra del barroc ple amb un gran contrast de llum i ombres.

També a la primera planta trobem l'espai dedicat al Preciosisme i la pintura naturalista. A la segona planta hi ha exposades les obres que mostren el canvi artístic que transformà la pintura espanyola entra els últims anys del segle XIX i els inicis del XX. Aquest espai expositiu de la col·lecció permanent s'anomena Fin de Siglo. 

En algunes de les sales és important aixecar la mirada per gaudir dels enteixinats del segle XVI amb tots els seus cassetons perfectament restaurats.

A la sala noble, que quan vaig fer la fotografia acollia l'exposició temporal Luís Feito. La pintura misma. Colección del artista ( 1.956 - 1.962 ), es podien veure nou obres del pintor madrileny.

Sense moure'm del lloc i només aixecant la mirada es pot mirar i admirar l'espectacular enteixinat que us mostro a la fotografia següent.

A l'espai expositiu Fin de Siglo trobem obres d'Hermen Anglada Camarasa, Ramon Casas i Carbó, Julio Romero de Torres, Joaquín Sorolla Bastida, Ignacio Zuloaga Zabaleta... A la fotografia següent podeu observar l'oli sobre llenç del 1.920 La buena ventura del pintor cordovès Julio Romero de Torres.

A la tercera planta, en un espai de 612 metres quadrats,  hi ha la Fundación Palacio de Villalón. Les dependències administratives, serveis del museu - sala d'actes, aula didàctica, botiga, cafeteria, ocupen 1.350 metres quadrats.

Sortint a la terrassa constatem ràpidament, com podeu veure a la fotografia anterior, que l'edifici contigu al museu és l'església del Santo Cristo de la Salud, del que sembla que podem tocar el campanar només estirant el braç.

Si al sortir a la terrassa, en lloc de mirar a l'esquerra mirem a la dreta, veurem les torres de l'església neogòtica del Sagrado Corazón ( fotografia següent ).

Deixem el Palacio de Villalón per apropar-nos, a la propera i última entrada dedicada a Málaga, al carrer Sagasta on veurem dos edificis singulars molt propers d'estils arquitectònics contraposats.

Atentament.

Senyor i