Després de passejar per l'espectacular jardí de la finca Zabalaga d'onze hectàrees a la primera entrada dedicada al museu Chillida Leku, a la d'avui observarem detalladament el caserío Zabalaga i les obres d'Eduardo Chillida que acull.
L'any 1.983 Eduardo Chillida i la seva dona Pilar Belzunce van comprar la finca Zabalaga, però el caserío de finals del segle XVI estava pràcticament en ruïnes. Eduardo Chillida i l'arquitecte Joaquín Montero Basqueseaux el van rehabilitar mantenint la seva essència tradicional.
A les dues fotografies anteriors podeu veure un contrafort de perfil triangular a l'extrem de la façana est. Exteriorment el caserío manté l'aspecte tradicional amb els murs de fàbrica mixta que alternen maçoneria i carreus. Els carreus els veureu a l'entorn de les obertures ( portes i finestres ) de la planta baixa.
A les plantes superiors de les façanes est i nord es manté l'entramat de fusta i a la façana nord s'ha conservat l'escut d'armes de la família Zabalaga.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor l'antic escut en el que es pot llegir a la part inferior ESTAS ARMS D LA CASA D ZABALAGA.
La rehabilitació de l'edifici, que fou un procés llarg, es plantejà com si fos una gegantina escultura. L'objectiu era introduir espai al seu interior preservant la identitat de l'antic caserío.
A la fotografia anterior podeu observar la façana nord i part de la façana oest. En primer terme hi ha l'obra del 2.015 untitled:holder de l'exposició temporal dedicada a Phyllida Barlow.
La propera fotografia ens permet veure els dos contraforts de perfil triangular i les obertures d'aquesta façana que omplen de llum natural l'interior del caserío.
Continuem passejant per resseguir perimetralment l'edifici fins arribar a la façana sud, protagonista de la fotografia següent, en la que a la dreta hi ha un dels contraforts de perfil triangular.
Si camino uns metres més i em giro puc fer la fotografia en la que veiem frontalment aquesta façana. A l'esquerra, en primer terme, hi ha l'escultura de granit del 1.990 Lo profundo es el aire, Estela XII.
Girem cua i tornem a la façana nord per entrar al caserío Zabalaga que acull les obres de Chillida de format més petit i mitjà o de materials més delicats com alabastre, paper, feltre i terra xamota ( material obtingut per la polvorització de productes ceràmica cuits ). També acull part de les exposicions temporals.
A la llinda de la porta es pot llegir l'any 159Z ( la Z és un dos, un set, un quatre ?). La podeu apreciar molt millor a la fotografia de detall.
Al caserío se li van extreure els dos forjats de revoltons superiors i la coberta per aconseguir un gran espai lluminós i ampli.
La reforma ha deixat l'estructura horitzontal i vertical nua. A l'interior només es conserven els elements estructurals imprescindibles.
L'ús de l'edifici canvià de residencial a públic. Un gran espai sense divisions que és ideal per exposar les obres de Chillida o de les exposicions temporals.
A la propera fotografia podeu observar la gran obertura de la façana oest, que abans hem vist des de l'exterior a la setena fotografia.
En primer terme, l'obra de granit rosa del 1.993, Harri V que podeu observar millor a la fotografia següent de detall.
A la propera fotografia, d'esquerra a dreta, hi ha tres projectes: Maqueta per l' Homenaje a Hokusar de 1.991 feta amb ferro ( 1 ), Projecte per a Lund Campo espacio de paz II del 1.968 ( 2 ) d'acer, i La casa de Goethe del 1.981 fet amb ferro ( 3 ).
A les tres fotografies de detall següents podreu observar millor aquests projectes. Eduardo Chillida va fer el model a escala de Homenaje a Hokusai, que mesura 22 X 43 X 27 centímetres, però l'escultura en formigó finalment no es va construir.
El petit projecte del 1.968 per a la ciutat sueca de Stortorget-Lund Campo espacio de paz II es transformà en una obra feta amb basalt l'any 1.972 que mesura 275 X 225 X 155 centímetres.
L'any 1.986 el projecte fet en ferro l'any 1.981 de La casa de Goethe es transformà en una gran escultura de formigó ( 390 X 317 X 410 ; 385 X 325 X 300 centímetres ) ubicada al parc de Taunusanlage Frankfurt am Main ( Alemanya ).
Deixem les tres petites maquetes i projectes de ferro i acer per donar un cop d'ull a dues obres fetes en alabastre. Les dues properes fotografies són de l'escultura del 1.998 Homenaje a la mar IV que mesura 65 X 150 X 150 centímetres.
Del 2.000 és l'obra Gurutz VIII, també d'alabastre. En euskera gurutz significa creu. Aquell any Eduardo Chillida va fer moltes creus d'alabastre.
L'obra La casa del poeta I, del 1.980, està feta amb terra xamota i mesura 57,5 X 99,5 X 56,5 centímetres. Als anys vuitanta Chillida va fer una curta sèrie d'obres de petit format que eren espais habitables en miniatura o maquetes d'habitatges.
A més a més de les obres fetes amb ferro, acer, granit, alabastre i terra xamota al caserío Zabalaga també podem gaudir d'algunes de les seves Gravitaciones fetes en paper o feltre. Chillida retallava i perforava les formes estampades en paper gruixut o feltre i les enllaçava amb fils però d'una manera que quedaven en suspensió. A les dues fotografies següents en podeu observar un parell.
Pujant a la planta superior quedarem bocabadats amb els espectaculars embigats de fusta que semblen surar en la transparència del gran espai generat després de la rehabilitació.
Baixant la mirada podem observar a vista d'ocell l'escultura d'alabastre Homenaje al la mar IV que abans hem vist detalladament.
El museu Chillida Leku organitza exposicions temporals en les que es poden veure, al jardí i al caserío, obres de Chillida o dels artistes convidats. D'Eduardo Chilla s'han fet les exposicions Gravedad Zero, Buscando la Luz, Peine del Viento, Leges naturae, Ecos i Lugar de Encuentros IV ( que és una ampliació de la mostra Gravedad Zero i hem vist a la primera entrada dedicada al museu ).
Tàpies en Zabalaga i Miró en Zabalaga són les exposicions temporals dedicades als artistes catalans. Durant la meva visita l'artista convidada era Phyllida Barlow de la que podeu veure diferents obres a les fotografies anterior i propera.
Abans de baixar de la planta superior, sortir del caserío i marxar del museu Chillida Leku fem una última mirada a l'impressionant embigat de fusta que s'ha conservat.
Deixem Hernani i en pocs minuts anem a Antiguo,, un barri de marcada personalitat de Donostia, concretament a la platja d'Ondarreta on ens aproparem al Peine del Viento XV a la propera entrada dedicada al País Basc.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada