Funicular "Monte Igueldo,,

Després de gaudir del Peine del Viento XV continuem la passejada per Antiguo apropant-nos a la Plaza Funicular on ens espera l'edifici de l'estació inferior del Funicular Monte Igueldo. Com podeu observar a la fotografia frontal de l'edifici, sobre les capçades dels arbres treu el nas el torreón, obre de l'arquitecte Luís Elizalde Urruzola que es basà en l'antiga torrassa afegint-hi una planta amb grans finestrals coronada per una terrassa panoràmica. Diuen que els dies clars es veuen el cabo Machicaco i les Landes franceses...

 

 

Des del segle XVII fins al 1.854 hi havia una torrassa anomenada "la Farola" que era un antic far de llenya que coronava el Monte Igueldo. 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica us puc mostrar una mica millor la part superior d'aquesta torrassa que és una de les joies de l'antic parc d'atraccions.

A la propera fotografia de la pàgina de Facebook San Sebastián Desaparecida, de Mariona Tella, he trobat la fotografia següent en la que podeu veure el Funicular Monte Igueldo poc temps després de la seva inauguració al 1.912. Coronat el Monte Igueldo encara es pot veure l'antiga torrassa, que era un far de llenya, abans de la reforma de l'arquitecte Luís Elizalde Urruzola.

Font fotografia: Fototipia Thomas.

 

De les dues estacions del funicular ( la inferior i la superior ) destaca arquitectònicament l'edifici de la inferior, d'estil modernista, construïda l'any 1.912 per l'arquitecte Luís Elizalde Urruzola, que l'any 1.921 guanyà el projecte per urbanitzar Antiguo.

L'edifici té dos cossos de planta rectangular, de diferents alçàries. Al primer cos hi ha les oficines del Funicular Monte Igueldo.

Té dues plantes i unes golfes sota teulada, a quatre aigües, amb mansarda i un annex al fons. El segon cos de l'edifici només es destina a estació que s'ubica a la planta baixa.

 

L'accés, quadrat amb pilastres adossades, té tres portes sota arcs de mig punt decorats amb maons de ceràmica vidrada. Les obertures de la façana de cada volum es distribueixen simètricament. 

Els dos cossos de l'edifici s'uneixen amb sòcol de carreus i la imposta de cos inferior. Si observeu les fotografies anteriors constatareu que els carreus de la part inferior, on hi ha les portes i tres finestres, són diferents als de la resta de l'edifici, en la que el parament de carreus és encoixinat.

 

 

A la fotografia anterior podeu observar detalladament la decoració floral de ceràmica vidrada i l'antic anagrama de Monte Igueldo, amb les lletres M i I. A la propera podeu veure la finestra central de les tres que hi ha a sota del detall decoratiu de la fotografia anterior. Aquesta obertura és una mica més gran que les que la flanquegen.

Les façanes tenen un bon estat de conservació i no presenten signes d'envelliment. En les obertures de la planta baixa s'hi han fet algunes reformes.

Pujant al Monte Igueldo per la carretera del Faro podreu gaudir d'algunes de las villas de la Donostia senyorial. A la propera fotografia podeu veure, tocant a l'estació del funicular, Villa San Martín obra de l'arquitecte José Martínez de Ubago Lizárraga del 1.919. L'any 1.924 el nou propietari, el conegut joier Louis Cartier, encarregà al mateix arquitecte una ampliació de la villa que finalment no es va fer.

A l'esquerra de les fotografies primera i tercera de l'entrada d'avui podeu constatar que hi ha una escala per la que m'enfilo. La fotografia següent és de la façana posterior de l'estació del funicular.

Giro cua i torno a baixar les escales per entrar a l'estació però abans de fer-ho aprofito per fer les tres properes fotografies de detall del plafó ceràmic amb les nom Funicular "Monte Igueldo,, .

El Funicular Monte Igueldo, el més antic del País Basc, fou inaugurat el dia vint-i-cinc d'agost del 1.912 per la reina Maria Cristina. A l'Estat espanyol només són més antics els funiculars barcelonins del Tibidabo ( 1.901 ) i el de Vallvidrera ( 1.906 ).

 

A la fotografia anterior de detall podeu observar una de les rajoles modernistes de ceràmica vidrada que decoren l'estació de l'antic funicular.

 

 

Entrem, seiem en els bancs de fusta i gaudim dels gairebé quatre minuts de trajecte assaborint la sort d'encara poder enfilar-nos amb un funicular centenari.

 

A l'interior de les dues estacions hi ha una àmplia zona en pendent, amb una fossa i una andana esglaonada que permet l'accés dels passatges. El funicular salva un desnivell de 151 metres en un tram de 312 metres. Hi ha dues petites parades als punts quilomètrics 0,128 i 0,201 que no s'utilitzen des dels anys setanta. 

 

Fou construït per la Sociedad Anónima Monte Igueldo, la mateixa que l'any 1.911 començà la creació de parc d'atraccions.

La línia la dissenyà l'enginyer Emilio Huici i de la direcció d'obres se n'encarregà el també enginyer Severiano Goñi. Els materials emprats per construir el funicular amb un pendent màxim del 58% eren de la firma suïssa Von Roll.

Quan baixem del funicular a l'estació superior i enfilem les escales que ens deixen a tocar del parc d'atraccions, si us fixeu bé en les escales hi veureu una curiosa publicitat als graons.

El Govern Basc declarà l'any 2.014 "conjunto monumental" el funicular i el parc d'atraccions, considerant elements de "singular relevancia" tres de les antigues atraccions: la montaña suiza ( no russa ), el río misterioso ( un recorregut amb barquetes ) i la barcas del parque.

L'estació superior de funicular no té tant interès arquitectònic com la inferior, però ens regala alguns detalls decoratius molt interessants. Abans de sortir podem veure l'antiga fotografia de Donostia en la que veiem una ciutat molt diferent a l'actual des del mirador del parc d'atraccions. 

 

Només sortir de l'estació superior i quan comença el petit tram d'escales per pujar fins al parc d'atraccions trobarem el plafó publicitari de ceràmica vidrada que ens recomana Escamas Baquesil para lavar prendas delicadas. 

Abans de baixar amb el funicular per continuar la nostra passejada per Antiguo ens apropem virtualment fins al mirador del parc d'atraccions i gaudir de les seves espectaculars vistes.

Com vaig fer a l'entrada dedicada al Peine del Viento XV, us ensenyo el mateix indret en dos dies i dues llums diferents.

A la propera entrada dedicada al País Basc tancarem el petit periple per Antiguo, barri pel que us recomano passejar-hi quan visiteu Donostia.

Atentament.

Senyor i