El passat mes de juliol a l'entrada "El jaciment arqueològic de Bovalar" vàrem anar al petit altiplà a la riba esquerra del riu Segre, a només dos quilòmetres de la vila de Seròs, on hi ha el jaciment arqueològic del poblat visigòtic de Bovalar.
Sense marxar del terme municipal de Seròs al més d'agost, mitjançant dues entrades, observàrem detalladament el Monestir de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya, el primer establiment trinitari en terres hispàniques fundat l'any 1.201 per Joan de Mata. A l'església, d'una nau amb absis pla reforçat amb contraforts, s'hi han fet molts canvis i ampliacions als segles XIV, XVI i XVII. Si voleu recordar les visites cliqueu sobre els enllaços anteriors.
Avui tornem a Seròs per donar un cop d'ull al Casal-Palau dels marquesos d'Aitona, d'estil renaixentista. La família Montcada, senyors d'Aitona,
van promoure a la primera meitat del segle XVI la construcció d'un gran palau a Seròs per establir-hi la
seva residència. L'edifici també es coneix com Palau dels Montcada. El conjunt arquitectònic, de planta rectangular, està format per tres cossos i un pati interior. La superfície construïda és d'uns mil metres quadrats i el pati de la part posterior és de dos-cents metres quadrats.
Us proposo aparcar a la plaça de les Escoles i anar des de l'Ajuntament pel carrer de la Vila fins a la parròquia de la Nativitat de la Mare de Déu construïda entre 1.743 i 1.753 pel mestre de cases de Seròs Josep Daura.
Avui no visitarem l'església barroca-neoclàssica, però aixecant la mirada podem veure l'alt cupulí del cimbori octogonal i alguns dels nius de cigonyes que hi ha. Darrere treu el nas el campanar que fa 35,83 metres d'alçària.
Quan arribem al carrer Major, anem a la dreta fins a la plaça Major, on ja veurem la façana de cos de llevant que probablement és d'època posterior al cos principal del conjunt arquitectònic. El cos de llevant, de planta rectangular, mesura vint metres de llarg per deu metres d'ample.
El Casal Palau, declarat l'any 1.949 Bé Cultural d'Interès Nacional, té planta baixa, primer pis i golfes. A la fotografia següent podeu observar millor el primer pis ( de carreus ) i les golfes amb galeria d'arcs de mig punt una mica rebaixats ( de maó ) de la façana de llevant.
L'edifici que inicialment fou residència dels Montcada, segles després la van dividir en quinze habitatges per llogar.
Si anem a l'esquerra arribarem a la plaça del Mestre Viladegut on ens espera el cos principal del gran Casal-Palau.
Vaig fins al carrer de la Palma per fer la fotografia següent en la que podeu veure la façana sud del cos principal des d'una altra perspectiva.
Gràcies ales properes fotografies de detall constatareu que el cos principal és diferent al primer cos que hem vist. Si al de la plaça Major la planta baixa i el primer pis són de carreus i les golfes de maó, al cos principal només veiem carreus ben escairats a la planta baixa, la resta ( primer pis i golfes ) és de maó.
A les dues fotografies anteriors i a la propera més detalladament podeu veure la porta principal adovellada d'arc de mig punt amb l'escut de la família ( molt malmès ) a la dovella clau.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica us puc mostrar millor l'escut a la fotografia següent de detall en el que costa apreciar els detalls esculpits perquè l'erosió i el blauet ( del que hi ha restes a les dovelles de la porta i en punts de la façana ) ho dificulten.
Aixecant la mirada des del centre de la façana sud del conjunt arquitectònic podeu constatar que la primera planta i les golfes estan fetes amb maó.
La galeria de solana d'arcs de mig punt té a sobre un espectacular ràfec que ressegueix tor el perímetre del Casal-Palau dels marquesos d'Aitona.
La part de maó de la façana originalment estava recoberta per un revestiment amb incisions rectangulars que imitaven als carreus i les dovelles. Com podeu constatar a les fotografies de detall anterior i propera, a la part superior de la façana, sota la coberta, es conserven petits fragments d'aquest revestiment.
Les moltes reformes fetes, les més agressives al llarg del segle XX han canviat els grans espais originals. Actualment la divisió interior ha fet que els tres cossos del conjunt arquitectònic no estiguin comunicats entre ells.
Torno a la cantonada de la plaça del Mestre Viladegut amb el carrer de la Palma per mostrar-vos la façana oest. M'apropo a la porta de maó d'arc de mig punt,tapiada, de la fotografia anterior per fen-ne la fotografia de detall.
El zoom de la càmera fotogràfica em permet ensenyar-vos la rajola de ceràmica vidrada que ens explica una petita part de la història d'aquest atrotinat edifici.
El pas dels segles ha degradat el gran Casal-Palau renaixentista. Quan deixà de ser residència de la família Montcada ha tingut moltes funcions: escola pública per a nenes, caserna de la Guàrdia Civil, pisos pels miners, botigues a la planta baixa...
La fotografia de detall és de la façana oest, concretament de la part corresponent al tercer cos del conjunt arquitectònic. En aquest cos les obertures estan emmarcades amb carreus ben escairats.
Des de la cantonada del carrer de la Palma i el carrer Pòrtic de la Verge faig la fotografia següent en la que podeu veure la façana nord del Casal-Palau. Darrere treu el nas el campanar de la parròquia de la Nativitat de la Mare de Déu.
Giro cua per tornar a la plaça del Mestre Viladegut on, a la propera entrada dedicada a la vila de Seròs, donarem un cop d'ull a Cal Gaspar d'Ivars i a la Casa d'Isabel Daura.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada