Trens i trens.

Al fullejar un llibre de Lunwerg veus clarament que aquesta editorial té molta cura amb els seus llibres. L'any 2.007 va sortir al mercat "La edad de oro del viaje en tren", traduït per Marga Latorre.
L'autor, Patrick Poivre d'Arvor, ha fet dues voltes al món en tren. El tren com a filosofia, per conèixer, per gaudir, per descobrir,... No parla de trens d' alta velocitat, sinó de trens en els que la velocitat no és important i et permeten observar i gairebé olorar el paisatge...

Ens convida a viatjar per onze línies de ferrocarril mítiques: Toy Train de Darjeeling, Orient-Express, Canadenc, Transiberià, Mombasa-Nairobi, Train Bleu, Blue Train, California Zephyr, Palace on Wheels, Eastern and Oriental Express, i els trens dels Andes.
De cada línia ferroviària ens explica breument la seva història i escriu cites de personatges coneguts que han viatjat en aquests vagons: Agatha Christie, Jean Cocteau, Jack London,...
Les magnífiques fotografies del llibre us deixaran bocabadats i per un moment, pensareu que esteu viatjant en aquests luxosos trens.
Bon viatge.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia. Nou llibre de Joan Margarit.

Els seguidors del poeta de Sanaüja estem d'enhorabona perquè des de aquest octubre ja podem gaudir del seu últim llibre "No era lluny ni difícil".
Aquest poemari tanca el cicle format pels llibres: " Càlcul d'estructures", "Casa de Misericòrdia" i "Misteriosament feliç". Els 47 poemes no us deixaran indiferents. El mateix poeta diu que al llibre hi ha , potser, els poemes més durs que ha escrit mai.

Aquest catedràtic de Càlcul d'Estructures de 72 anys ens regala uns magnífics poemes d'amor. El missatge de Joan Margarit és clar, davant dels problemes que ens planteja la vida, no pots optar per la por, sinó per l'amor.
Un tastet, a la pàgina 35....

L'explicació.

De bon matí, a l'hora que els carrers

són plens de nens i nenes anant cap a l'escola,

se sent que l'aire té una altra dignitat.

N'hi ha que van a escoles petites amb jardí

i mestres que no els alcen mai la veu.

Nens amb els gests difícils,

com recordant algú perdut dins l'aire.

Els seus pares, sovint, ploren quan estan sols.

Es triga tant a entendre. Per això

no hi ha mai dues oportunitats.

Però aquests nens no ho sabran mai,

em dic, pensant en el somriure

que, angoixat, sento com es va esvanint.

Uns quants records és tot el que ara em queda

per explicar-me a mi mateix

que és en l'amor on m'he deixat la vida.

Bona lectura...
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a l'arxiu municipal (1).

Tot passejant pel Carrer Major m'aturo al banc del si no fos en el que sec una estoneta per descansar. Un cop recuperades les forces m'alço i m'adono d'una inscripció a la façana de la Paeria en la que es pot llegir: "Tavla del cambi i deposits de la civtat de Lleida eregida l'any 1.585".

Taula de Canvis i Dipòsits? La curiositat, com sempre,guanya. Deixo de passejar i entro a l'Ajuntament. He de descobrir que és aquesta estranya "Taula".

Molt amablement m'expliquen que el millor que puc fer per resoldre aquest enigma és visitar l'arxiu municipal que trobaré baixant les escales a la dreta.
M'expliquen que al segle XVI Lleida tenia un comerç molt important. Els mercaders i comerciants demanaven solucions a la necessitat de dur sempre els diners a sobre i a la falta d'una moneda estable. El 29 de novembre del 1.585 es va crear la Taula de Canvis i Dipòsits, una mena de banc que depenia de la Paeria. Va ser un privilegi atorgat a la ciutat per Felip II a partir de la petició feta pels síndics de la ciutat.

Font : Arxiu Municipal

Totes aquestes operacions comercials es recollien en tres tipus de llibres: Els Llibres Majors, els Manuals i els Llibres de va i ve. En total 112 volums que van de l'any 1.589 fins al 1.775.
Em quedo molt agradablement sorprès per les explicacions de les arxiveres. Sembla que l'arxiu municipal ens pot explicar molts misteris de la nostra ciutat.
Els voleu descobrir?
Atentament.
Senyor i

Viatjar a Pèrsia als anys 20.

L'editorial Minúscula tria molt bé els llibres que edita i , generalment, tens a les mans una obra interessant. El passat mes d'abril ens va regalar la crònica de viatges de Vita Sackville-West "Pasajera a Teherán".
El llibre ens explica els dos viatges que va fer a Pèrsia per visitar al seu marit Harold Nicolson, conseller de la legació britànica a Teherán. L'autora no va voler anar-hi com " la senyora Nicolson" i prou. Tenia molt clar que era la Vita i no la senyora de...
Va marxar d'Anglaterra el 20 de gener del 1.926 i va tornar a mitjans de maig. Les descripcions del viatge són captivadores. No és el viatge accelerat que fem actualment; sinó un viatge tranquil que ens permet descobrir.

Va tornar-hi dos anys després . Del segon viatge va escriure el llibre "Doce días. Relato de un viaje por la cordillera Bajtiari, en el suroeste de Persia", inclòs en aquest volum.
Un tastet d'aquest llibre en el que en alguns moments et sembla que fins i tot sens les olors dels llocs descrits. A la pàgina 155 podem llegir:

..."Encaramados en el andamiaje de un cobertizo oscuro y encalado de los bazares, los artesanos enhebran sus husos, sentados con las piernas colgando a más de cinco metros del suelo, ante la urdimbre y la trama de la alfombra. Se habían colocado en hilera, como los gorriones sobre un cable de telégrafos, y eran diez o doce, todos ellos dedicados a tejer con la rapidez de las manos expertas. Eran muchachitos con gorras redondas de cachemir y jóvenes vestidos de lino azul que mostraban una fila de espaldas y de pies cruzados que se balanceaban con largos zapatos de lona acabados en punta, y mientras tejían charlaban, tirando de las lanas de colores, metiendo los puntos en su sitio, inclinándose hacia adelante,estirando el brazo para coger otra madeja"....

Deixeu-vos seduir per la Vita Sakvill-West.
Atentament.
Senyor i

Últim dia de la drogueria Simon.

Al febrer del 2.008 vam visitar virtualment una de les botigues més antigues de Lleida. L'entrada Alquímia al mig de Lleida !! Botigues i oficis antics, ens presentava una botiga i una rebotiga màgica.

El passat dilluns dia 18 vaig tornar per dir-li adéu. Havia llegit al diari que tancava i volia fer-li l'últim cop d'ull. Molt amablement em van permetre fer fotografies per tots els racons. Gairebé ja no quedava gènere, però encara vaig poder copsar l'atmosfera d'aquest laboratori d'alquímia.

En poc temps veurem una nova botiga. L'Eix s'està despersonalitzant i omplint de franquícies i ja no queden botigues i botiguers d'ofici.
L'any 1.890, ja fa 120 anys, Simon Suñé Ribera la va fundar en un local d'un edifici adossat a l'Ajuntament ja desaparegut. Els primers anys era una botiga de queviures.

Al 1.924 es va traslladar al local actual, i a la dècada dels 60 van renovar l'aparador. Es podien comprar molts productes a granel i els embolicaven amb paper. Uns minuts abans de desaparèixer com a botiga , els prestatges i els seus taulells antics estaven gairebé buits i la vella bàscula sabia que no tindria més feina...

Quatre generacions han despatxat en aquesta drogueria que ara tanca per jubilació. Llegir els rètols dels calaixos de fusta de la botiga era molt curiós. Fixeu-vos en els productes que s'hi podien comprar: Pebre negre gra, anís verd, canyella branca , orenga, anís estrellat, canyella Ceylan molta, pebre negre de Singapur, fècula de patata, midó,...

Els calaixos de la rebotiga, el lloc més misteriós de la drogueria, ja estaven buits però encara s´hi podien llegir una colla de noms fantàstics: Gelatina, sulfat de coure, goma laca, comí, metabisulfat de potassa, mostassa, sosa, pega grega, naftalina, fregalls, sulfit de níquel, esterina, clorat de potassa ...

On podrem comprar ara aquests estranys productes?Surto una mica trist d'una botiga a la que mai més podré tornar...
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso ( i 10).

El bibliotecari ha acabat les seves explicacions Guardo el quadern amb totes les notes. Estic molt satisfet, hem pogut descobrir una colla de misteris de la biblioteca del monestir de Yuso. Amablement ens acomiadem i, poc a poc, el padre Olarte torna al seu despatx per continuar treballant.

Torno a baixar les escales i m'aturo davant de la vitrina de Las Glosas Emilianenses i les dues làpides commemoratives. Una de la Real Academia de la Lengua Española de l'any 1.973, i l'altre de la Euskalzaindia ( la Reial Acadèmia de la Llengua Basca), del 1.974. Les dues recorden els primers escrits en castellà i en euskera.

El silenci és absolut. Arribo al claustre, obra de Juan Pérez de Solarte que va deixar una data a la portada processional: 1.554. No sento les explicacions de cap guia, ni veig a ningú.

Marxo de San Millán de la Cogolla amb la certesa d'haver visitat una de les millors biblioteques monacals d'Espanya. Enfilo la carretera costeruda, i no puc evitar tornar a sortir del cotxe per donar l'últim cop d'ull al campanar construït en els temps de l'abat don Pedro de Medina ( 1.531-1.535).

Em considero molt afortunat. Una persona enfeinada i amb moltes obligacions m'ha dedicat una bona estona del seu temps i ens ha regalat el seu entusiasme i saber.
Adéu , padre Olarte, i moltes gràcies !
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (9).

El bibliotecari i arxiver del monestir de Yuso em dóna les últimes explicacions. San Millán és l'escriptori d'on més beatus s'han conservat, això vol dir que probablement va ser el més important dels castellans. Els beatus són un tipus de còdex , el de Liébana és un llibre difícil d'entendre, ja que el text és un recull de comentaris de l'Apocalipsi.

Els scriptoriums "castellano-riojanos"van començar a il·lustrar aquest beatus a la segona meitat del segle IX. Les il·lustracions són molt expressives i belles, i els il·luminadors el van transformar en una obra d'art de primeríssima qualitat.

Hi ha dos tipus de còdex. Uns eren per estudiar i per això estan més fets malbé, més gastats. Altres, els còdex rics, són autèntiques obres d'art i estaven molt protegits.

Al scriptorium de San Millán es van copiar tres beatus. Hi ha un quart anomenat de Cirueña del que només es conserven tres fulls que sembla que també es va copiar en aquest scriptorium. És molt probable que algun altre sortís de San Millán.

Un escriptorium tenia com a mínim mitja dotzena d'especialistes. Els que feien el pergamí: adobar-lo, tallar-lo, plegar-lo, fer les línies ( la pauta)... El que buscava els còdex originals i decidia quins es copiaven i quins no. El que fa la copia. El que dibuixa. El que il·lumina. El que enquaderna. No podem oblidar que un sciptorium no era només un taller, també era escola.

Si voleu dir adéu al padre Olarte i agrair-li totes les explicacions molt aviat ho podreu fer al blog de la biblioteca.

Atentament.

Senyor i

La biblioteca de Yuso (8).

El padre Olarte va acabar l'any passat una feina molt important, la catalogació dels documents que hi havia per diferents dependències del monestir de Yuso. En total més de 13.000 que van des de l'any 759 al 1.900. Una feina que ha durat quatre anys i que ha catalogat, ordenat i conservat tots aquests documents que ens permeten seguir l'evolució històrica dels monestirs de San Millán de la Cogolla( Yuso i Suso).

Els documents deixen molt clara la importància d'aquest scriptorium on s'han trobat les primeres paraules en llengua romanç i en la que va treballar el primer poeta en castellà Gonzalo de Berceo.

El bibliotecari ha escrit més de 3.000 folis de catàleg i anotacions. Tota aquesta feinada no sabem si serà editada o no, però és segur que qualsevol investigador podrà accedir-hi. Molta informació dels camps històric, lexicogràfic i teològic.

Un llibre molt curiós és un diccionari del segle XVIII de tagalo, la llengua primitiva de Filipines. El bibliotecari em comenta que en un dia de feina es copiava una pàgina i mitja d'un còdex.

És un plaer escoltar les explicacions del padre Olarte. No deixeu de visitar el blog i compartirem aquesta descoberta.
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (7).

L'Arxiu medieval consta de dos cartularis, el Galicano i el Bulario; i uns tres-cents documents originals: plets, butlles, donacions, compravendes, privilegis... Un cartulari, nens i nenes, és un llibre que aplega documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic. Tota aquesta documentació fa referència al monestir de San Millán, als seus monestirs o esglésies.

El document més antic és de l'any 759 i fa referència a la fundació de San Miguel de Pedroso. Del 1.025 daten uns textos anomenats Reja de San Millán, que parlen del País Basc a l 'Edat Mitjana.

La biblioteca, d'estil venecià, és del 1.780 i destaca no per la quantitat de llibres, sinó per la raresa dels seus fons. Quan els monjos benedictins van marxar del monestir l'any 1.832 la biblioteca va quedar gairebé buida. Molts dels llibres es van quedar als pobles del voltant. Els agustinos recoletos es van preocupar de recuperar els llibres escampats i van aconseguir trobar el 85% de la biblioteca original.

Del 964 és el còdex 46 que és una mena de diccionari enciclopèdic que recull els coneixements d'aquella època. El còdex 60 és el de Las Glosas Emilianenses, en les que apareixen les primeres frases en castellà i en euskera.

Si voleu accedir al fons documental de la biblioteca, el portal de la Fundación San Millán de la Cogolla ho permet. La digitalització dels documents va començar l'any 2.001 i omple 72.000 pàgines.
Encara queden alguns misteris que podreu descobrir molt aviat al blog de la biblioteca .
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (6).

Suposo que el padre Olarte ha vist la meva cara de sorpresa i ràpidament em tranquil·litza. Agafa una clau i em diu que m'ensenyarà El infiernillo. On deu ser el pany que busca el bibliotecari?Amb tota aquesta estona no m'he adonat de l'existència d'una altra porta...

A les biblioteques monàstiques hi havia un espai amagat anomenat infiernillo. En el moment que el bibliotecari posa la clau al pany m'adono que hi ha una porta! Abans no l'havia vist i si no me l'ensenya us asseguro, nenes i nens, que no l'hauria descobert.

El infiernillo és l'espai on es guardaven els llibres que , d'entrada, no es podien llegir. Molts estaven prohibits per La Inquisició. Calia un permís especial perquè el bibliotecari obris el infiernillo i deixés un d'aquests llibres. Per alguns llibres només calia l'autorització de l'abat ; però per altres era imprescindible l'autorització del Papa.

El padre Olarte entra i agafa alguns dels llibres perquè els puguem fullejar. Com podeu veure el infiernillo és una petita biblioteca dins de la biblioteca. Quin luxe, nens i nenes, la nostra escola ha entrat en aquest espai màgic de la biblioteca de Yuso.

El bibliotecari deixa els llibres en una taula prop de la finestra. Recordeu que la biblioteca de Yuso no té llum elèctrica ni calefacció. Per això ens cal posar als espais per on entra la llum del Sol.
El bibliotecari obre un dels llibres i continua les explicacions...
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (5).

En alguns llibres trobem el dibuix d'una mà que assenyala una part del text. Aquesta mà indica que el text és important. Nenes i nens recordeu que aquestes mans misterioses ja les vam descobrir a la nostra visita virtual a l'Arxiu Capitular de Lleida. A la fotografia podem veure a l'esquerra de les mans del bibliotecari una mà dibuixada.

Hi ha llibres impresos però les inicials estan fetes a mà i en color vermell. També em sorprèn que no hi ha índex i els llibres no estan paginats. El no estar paginats vol dir que les pàgines no estan numerades com en els vostres llibres.


En un dels documents de l'Arxiu de San Millán hi podem llegir la primera datació històrica del concepte "Castilla". L'abat Vítulo i el germà Ervigio en un document que ens parla de la vall de Mena escriuen " in territorio Castelle". Parlem d'un document de l'any 800.

El padre Olarte m'explica que les tapes de fusta tenien la funció de conservar millor el pergamí, perquè amb elles no s'ondula . Vaig escrivint els seus comentaris al meu quadern per no oblidar cap de les explicacions.

El bibliotecari em deixa preocupat amb el nou comentari:
.- Ahora le enseñaré el infiernillo.
.- ¿ El infiernillo?
Una mica espantat guardo la càmera, el llapis i el quadern. He de dir-vos que estic una mica esgarrifat.
Nenes i nens, voleu saber que és "El infiernillo"?
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (4).

Escric entusiasmat les explicacions del padre Olarte al meu quadern. Encara sorprès pel llibre de Jerónimo Nadal, El Evangelario, m'explica que és molt difícil tenir la primera edició impresa d'una obra - edició prínceps-. El fet d'estar perfectament il·luminat encara el converteix en més rar. Mentre fullegem i gaudim de les seves làmines policromades penso en la dificultat i perfecció de cada dibuix.

El llibre està fet a Itàlia, però com que allà no van trobar bons gravadors van anar a Anvers. Les il·lustracions il·luminades són excel·lents. El Papa al començament del llibre excomunica al que s'emporti un d'aquets dibuixos. Va arribar a Yuso a través de la Cort de Madrid . Es desconeix com el van il·luminar ( pintar). No era oli, perquè quedarien taques.

El bibliotecari em parla de "La Biblia de los pobres" que està tota explicada en imatges perquè la majoria de la gent d'aquella època no sabien ni llegir ni escriure. En aquestes bíblies la part principal no és el text i les il·lustracions un complement. La part més important és el dibuix i el text s'adapta al dibuix.

Un dels descobriments més interessants va ser el de l'incunable Summa Casuum de Bartholomeus de Sancto Concordio editat abans del 1.475 i del que només es conserven cinc exemplars en tot el món.

Miro amb molta cura aquests llibres no voldria que cap dels seus dibuixos es faci malbé i el Papa s'enfadi amb mi i m'excomuniqui... Bocabadat en la contemplació, el bibliotecari continua les seves explicacions. Voleu saber que m'explica? Molt aviat al blog una descoberta que fa una mica de por.
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (3).

El bibliotecari m'explica que tenen llibres manuscrits i llibres impresos. El llibre imprès més antic és un llibre francès anterior al 1.475. Aquest llibre és un exercici de diàlegs, de discussions, "pareceres jurídicos y morales". Es descriu la vida al nord d'Itàlia al segle XIV. No té index ni paginació i està escrit en lletra humanista ( lletra redona).

A la biblioteca tenen 20 incunables i una col·lecció completa de cantorals, amb 27 volums. Cada cantoral pesa uns 40 quilograms. Es calcula que per poder fer aquests llibres es va necessitar la pell de 2.200 vedells.

Hi ha pocs llibres il·luminats ( amb els dibuixos pintats). L'any 1.595 Jerónimo Nadal va il·luminar 150 escenes . Imprès a Anvers algun dels seus perfectes dibuixos van servir de models per pintors del barroc, fins i tot Velázquez en va copiar algun.

Un dels grans il·luminadors va ser el padre Martín de Palencia. Felipe II el va cridar a palau com a preceptor de les seves filles. Fins a la seva mort va treballar com il·luminador de còdex al gran scriptorium de El Escorial.

Molts dels dibuixos d'aquest scriptorium feien referència a la Verge, per això els cantorals hi ha aquestes il·lustracions. Només cal donar un cop d'ull als "Cantorales de las fiestas de la Virgen" copiat entre 1729 i 1.732.
Seguiu el blog i descobrireu molts més secrets del la biblioteca de Yuso.
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (2).

Sec al despatx del bibliotecari i ràpidament veig que és un gran conversador. Xarrem i xarrem. No para de donar-me informació que servirà per fer una colla d'entrades sobre la biblioteca del monestir. Està molt clar que és un home apassionat amb la seva feina. Agafa la clau de la biblioteca, Falta molt poc per descobrir aquest gran tresor...

El padre Olarte és teòleg, historiador i filòsof . Actualment és l'arxiver i bibliotecari del monestir de Yuso, del que també va ser prior.He de confessar-vos que és un plaer escoltar les seves explicacions.

Nens i nenes ha arribat el gran moment. El bibliotecari ens convida a entrar...
És fantàstica! Obriu bé els ulls i mireu, es tracta d'una de les millors biblioteques monàstiques d'Espanya.

La biblioteca té la mateixa disposició que li va donar l'abad Don Anselmo Petite l'any 1.780. La llum natural, el silenci, els llibres...
L'any 1.795 Jovellanos va visitar la biblioteca de Yuso i va escriure al seu diari : " Graciosa pieza, aunque no muy grande; dos órdenes de estantes divididos por un ándito a que se sube por puertas laterales .Todo el adorno de orden jónico, cornisamento corrido, compartimentos con pilastras...Muchos y excelentes libros, sobre todo biblias, concilios, padres e historiadores eclesiásticos: hay también muchos de ciencia."

El padre Olarte somriu al comprovar la meva fascinació.Sense pressa tria una sèrie de llibres i continua les seves explicacions. Estic segur que farem una colla de descobertes en aquesta biblioteca. Em voleu acompanyar?
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (1).

En la primera visita turística al monestir en un dia feiner hi ha molt poca gent. M'han explicat amablement a recepció que només entrar he de deixar el grup i pujar per una gran escala.

Pujo lentament, i la veu de la guia del grup cada vegada és més llunyana. A mitja escala el silenci és gairebé total. És molt emocionant aquest moment previ a la nova descoberta.

Un cop em quedo sense més graons per pujar em faig un petit embolic perquè hi ha una colla de portes i més portes. Darrere de quina està treballant el padre Olarte?


Repasso mentalment les explicacions que m'han donat a la recepció de visites del monestir... Ara estic segur, aquesta és la porta. Truco i una veu greu em convida a passar ...

Nenes i nens, voleu conèixer al padre Olarte i compartir la seva saviesa?
Atentament.
Senyor i