El bibliotecari i arxiver del monestir de Yuso em dóna les últimes explicacions. San Millán és l'escriptori d'on més beatus s'han conservat, això vol dir que probablement va ser el més important dels castellans. Els beatus són un tipus de còdex , el de Liébana és un llibre difícil d'entendre, ja que el text és un recull de comentaris de l'Apocalipsi.
Els scriptoriums "castellano-riojanos"van començar a il·lustrar aquest beatus a la segona meitat del segle IX. Les il·lustracions són molt expressives i belles, i els il·luminadors el van transformar en una obra d'art de primeríssima qualitat.
Hi ha dos tipus de còdex. Uns eren per estudiar i per això estan més fets malbé, més gastats. Altres, els còdex rics, són autèntiques obres d'art i estaven molt protegits.
Al scriptorium de San Millán es van copiar tres beatus. Hi ha un quart anomenat de Cirueña del que només es conserven tres fulls que sembla que també es va copiar en aquest scriptorium. És molt probable que algun altre sortís de San Millán.
Un escriptorium tenia com a mínim mitja dotzena d'especialistes. Els que feien el pergamí: adobar-lo, tallar-lo, plegar-lo, fer les línies ( la pauta)... El que buscava els còdex originals i decidia quins es copiaven i quins no. El que fa la copia. El que dibuixa. El que il·lumina. El que enquaderna. No podem oblidar que un sciptorium no era només un taller, també era escola.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada