El bibliotecari ha acabat les seves explicacions Guardo el quadern amb totes les notes. Estic molt satisfet, hem pogut descobrir una colla de misteris de la biblioteca del monestir de Yuso. Amablement ens acomiadem i, poc a poc, el padre Olarte torna al seu despatx per continuar treballant.
Torno a baixar les escales i m'aturo davant de la vitrina de Las Glosas Emilianenses i les dues làpides commemoratives. Una de la Real Academia de la Lengua Española de l'any 1.973, i l'altre de la Euskalzaindia ( la Reial Acadèmia de la Llengua Basca), del 1.974. Les dues recorden els primers escrits en castellà i en euskera.
El silenci és absolut. Arribo al claustre, obra de Juan Pérez de Solarte que va deixar una data a la portada processional: 1.554. No sento les explicacions de cap guia, ni veig a ningú.
Marxo de San Millán de la Cogolla amb la certesa d'haver visitat una de les millors biblioteques monacals d'Espanya. Enfilo la carretera costeruda, i no puc evitar tornar a sortir del cotxe per donar l'últim cop d'ull al campanar construït en els temps de l'abat don Pedro de Medina ( 1.531-1.535).
Em considero molt afortunat. Una persona enfeinada i amb moltes obligacions m'ha dedicat una bona estona del seu temps i ens ha regalat el seu entusiasme i saber.Adéu , padre Olarte, i moltes gràcies !
Atentament.
Senyor i
Penso que és un honor haver pogut comptar amb les explicacions i la companyia del padre Olarte.
ResponEliminaSenyor i, només hi ha un blog bibliotecari que ha gaudit del seu saber i de la seva companyia.
Em sento molt afortunada d'haver pogut aprendre en la seva companyia.
Apreciada senyora:
ResponEliminaMoltes vegades no sabem valorar el que tenim....
Realment és un honor haver pogut aprendre tantes coses en companyia del padre Olarte.
Atentament.