Tercera planta: L'Edat Mitjana il·luminada.

A finals del segle V les guerres havien devastat Europa. Alguns monestirs eren el bressol de la cultura escrita i en els seus sciptoriums, els còdex preservaven la nostra cultura. A la tercera planta del Museo del libro. Fadrique de Basilea, podem passejar entre còdex medievals, miniatures, beats,... Els llibres il·luminats et deixen bocabadat....

El monjo copista, - l' sciptor- , estava "alliberat" de les altres activitats manuals de la comunitat. Calia tenir coneixement del llatí i ser un bon cal·ligraf . Ells preparaven les tintes i les plomes per escriure.

Molt lluny de casa, m'emociona trobar-me amb el facsímil del Beato de Liébana. Codex Urgelensis del segle X . Recordeu que l'hem fullejat en la nostra visita virtual al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.

La solitud , el silenci gairebé dolorós de la tercera planta i el fet d'estar envoltat de còdex i còdex; fan d'aquest moment , un instant màgic per als enamorats del llibres...

Mireu la bellesa del Liber Sancti Iacobi. Còdex Calixtinus de Salamanca del segle XIV . El galop del cavall, la majestuositat del cavaller, el vermell lluminós,...

Els llibres d'hores, anomenats també horarium, són els manuscrits il·luminats més comuns de l'Edat Mitjana. Cada llibre és únic, perquè està elaborat per a una persona concreta, generalment un noble. El contingut consisteix en pregàries, salms i moltes miniatures il·luminades. El text està ordenat seguint cada hora litúrgica del dia: d'aquí el seu nom.
A la fotografia podeu veure el llibre d'hores de Carles V de la Biblioteca de la Cort Imperial de Viena.
Baixar a la segona planta és fer un gran salt en la història del llibre. Voleu entrar amb mi a l'univers Gutenberg?
Atentament.
Senyor i