El misteri de la Plaça de Sant Josep ( 4 ).

Estar enfilat en aquest auster campanar gòtic del segle XIV, és tot un regal. A més a més de descobrir noves perspectives de la ciutat, mirar a vista d'ocell els diferents elements arquitectònics d'aquesta església fonamentalment  romànica però amb ampliacions i acabats gòtics és molt sorprenent. L'espadanya, les gàrgoles i la teulada d'un dels absis ara no ens observen, som nosaltres qui observem... 

És hora de baixar i, abans de tancar la trapa metàl·lica, l'últim que veig són les instal·lacions del parallamps i del sistema perquè les cigonyes no ocupin el campanar. 

Per l'escala de cargol arribo fins a l'escala vertical de la sala de les campanes. Fa pocs minuts que han repicat i per això no em cal córrer.

Abans de baixar el tercer tram d'escala que porta a la terrassa, m'adono que sobre una de les campanes hi ha una matraca. Aquest instrument de percussió de fusta produeix un soroll sec i repetit i substitueix a les campanes els dies de Dijous i Divendres Sant.

No m'aturo a la terrassa, tanco la porta i baixo el quart i últim tram d'escales fins arribar a la Plaça de Sant Josep, on l'Adolfo, ajudant de mossèn Xavier Jauset, m'espera per tancar d'accés al campanar. Aprofito per agrair als dos l'amabilitat i les facilitats per fer la descoberta de tots els racons de l'església.

Ara ja estem preparats per gaudir d'una de les esglésies més belles que tenim a les terres de Lleida. La porta sembla que ens convida a entrar...

La van començar a edificar sobre l'antiga mesquita a finals dels segle XII deixebles i mestres d'obra de l'equip de Pere de Coma, mestre d'obres major de la Seu Vella durant gairebé vint anys i considerat l'introductor del romànic a Lleida. Pere de Coma va morir a la nostra ciutat l'any 1.220.

Obriu molt bé els ulls, aviat entrarem...

Atentament.

Senyor i