Les obres les van començar l'any 1.439 els mestres de la Diócesis de Osma. L'any 1.473 a la petita església de San Juan, molt a prop de Santa María, a menys de cinc minuts caminant; es va celebrar un concili. Per això pensen que Santa María encara no estava acabada. L'any 1.503 es va fer un plànol de la Villa de Aranda en el que es veu l'església acabada però sense la portada gòtic-isabelina del segle XVI.
Enguany es celebra el cinquè centenari de la finalització de la façana que és una autentica filigrana d'art gòtic isabelí caracteritzat per un enorme carregament decoratiu , una febre decorativa que oculta l’estructura arquitectònica.
Al timpà policromat hi ha quatre escenes esculpides en alt relleu on podem veure l'anunci de l'àngel als pastors, la cavalcada dels Reis Mags, l'adoració dels reis a Jesús i el naixement de Jesús.
Les nits dels divendres i dissabtes de maig a novembre, durant quinze minuts s'ha projectat sobre aquesta magnífica façana un vídeo mapping de llum, só i imatges que ens expliquen la història de la Villa de Aranda de Duero. El vídeo mapping és una tecnologia de projecció utilitzada per a convertir objectes de format irregular en una superfície de projecció.
No traurem importància al seu interior, amb l'escala per pujar al cor d'estil mudèjar , el retaule renaixentista, el púlpit... però el que ens fa treure el barret és la impressionant façana. Els encarregats de la seva construcció foren Simón de Colonia, Juan de Gumas i Juan de Nóveda. Els experts pensen que la va acabar Francisco de Colonia, fill d'en Simón.
Si mireu la part superior de la fotografia anterior, trobareu fàcilment a Sant Llorenç amb la seva graella. El treball de filigrana de les arquivoltes és de gran bellesa.
A la part superior de la façana la figura central representa l'escena del Calvari. Trobem també dos escuts d'Aranda i els escuts reials sostinguts per lleons i àguiles als costats. L'escut del bisbe de Osma Alonso Enríquez, cosí dels reis, també decora la façana.Com podeu veure a la part superior apareixen els patrocinadors de l'obra. Està clar que aquesta construcció coincideix amb el millor moment econòmic de la Villa.
Les dues portes renaixentistes són de fusta de noguer. Els baixos relleus originals estan al Museo Sacro, per assegurar-ne la seva conservació.
A la propera fotografia podeu veure un detall del cos inferior del pinacle dret de la façana, on en primer terme veiem a Sant Agustí que porta a la mà una maqueta de l'església. Al seu costat hi ha l'apòstol Sant Jaume, el més mutilat de tota la façana, però que podem identificar per la bossa de pelegrí que veieu a la seva cama.
Si visiteu la Ribera del Duero, a més a més de gaudir dels seus vins i del lechazo, no oblideu dedicar una estona a Santa María la Real de Aranda de Duero.
Atentament.
Senyor i
Si mireu la part superior de la fotografia anterior, trobareu fàcilment a Sant Llorenç amb la seva graella. El treball de filigrana de les arquivoltes és de gran bellesa.
A la part superior de la façana la figura central representa l'escena del Calvari. Trobem també dos escuts d'Aranda i els escuts reials sostinguts per lleons i àguiles als costats. L'escut del bisbe de Osma Alonso Enríquez, cosí dels reis, també decora la façana.Com podeu veure a la part superior apareixen els patrocinadors de l'obra. Està clar que aquesta construcció coincideix amb el millor moment econòmic de la Villa.
Les dues portes renaixentistes són de fusta de noguer. Els baixos relleus originals estan al Museo Sacro, per assegurar-ne la seva conservació.
A la propera fotografia podeu veure un detall del cos inferior del pinacle dret de la façana, on en primer terme veiem a Sant Agustí que porta a la mà una maqueta de l'església. Al seu costat hi ha l'apòstol Sant Jaume, el més mutilat de tota la façana, però que podem identificar per la bossa de pelegrí que veieu a la seva cama.
Si visiteu la Ribera del Duero, a més a més de gaudir dels seus vins i del lechazo, no oblideu dedicar una estona a Santa María la Real de Aranda de Duero.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada