També conegut com el Molí de Vilanoveta, aquest molí fariner aprofitava el salt que fa el braçal de la séquia de Fontanet de la qual prenia l'aigua. Aquesta séquia és molt antiga, bàsica pel regadiu del marge esquerre de l'horta de Lleida.
D'origen andalusí, fou ampliada al segle XII. Inicialment prenia l'aigua del riu Segre en una bocana d'Alcoletge, però després s'amplià amb una nova captació a Térmens. Avui l'aigua l'agafa del canal de Balaguer.
Quan la séquia arriba al molí, es divideix en dos ramals: un que ressegueix l'actual Avinguda de les Garrigues fins a Cappont i l'altre que desguassa al torrent de la Femosa.
Construït aproximadament l'any 1.200, era de propietat privada. L'any 1.569 el comprà la Paeria que l'arrendava en contractes triennals per la molta del blat. Aquest contracte triennal, en moltes ocasions, també incloïa el Molí de Cervià, també propietat de la Paeria.
Entrem al molí, d'estructura bàsica medieval. En el segle XVII es va fer una reforma amb la qual construïren les plantes superiors. A la propera fotografia podeu veure dues carcasses de fusta que servien per protegir les moles sobre de les quals hi ha dues tremuges que eren per introduir el gra de blat.
El cernedor que podeu contemplar a continuació tenia la funció de netejar la farina després de la molta. Aquesta màquina classificava els productes de la molta segons la mida de les partícules. Tenia la mateixa funció que un sedàs.
La propera fotografia ens mostra una colla d'elements del molí fariner: cernedor, tremuja, moles recolzades al mur de pedra, l'inici de l'arbre de transmissió ( l'eix ), engranatges, així com la primera planta i les escales per pujar a la segona.
L'any 1.858 es desamortitzà. La família Figueres, els darrers moliners, el van comprar l'any 1.907. La Paeria torna a adquirir-lo al 1.995 i l'incorpora al Museu de l'Aigua. El molí actual, de ferro, és de l'època moderna.
Per accedir a les plantes superiors cal sortir del molí, anar a la dreta i seguir uns metres per l'Avinguda de les Garrigues. Altra vedada a la dreta i trobarem l'escala que ens permetrà descobrir la resta d'aquest molí fariner.
A vista d'ocell podem veure a l'esquerra les moles de pedra, al centre els engranatges del molí, i el cernedor a la dreta. L'aigua provinent de la séquia queia al rodet que girava i transmetia el moviment al conjunt de les tres moles.
El gra s'introduïa pel la tremuja i anava al centre de les moles. La rotació i el per de la mola superior esmicolava el blat, i pel farinal sortia la farina. El sedàs, el porgador i el cernedor s'utilitzaven per triar i netejar la farina, que un cop neta s'ensacava i emmagatzemava a les plantes superiors.
La visita al Molí de Sant Anastasi ens permetrà una descoberta addicional, desconeguda per molts lleidatans, la del petit poble de Vilanova de l'Horta. Aquest poblet es formà amb la colonització de l'horta de Lleida duta a terme al segle XII. Era un nucli eminentment agrari de petites explotacions, amb poques cases, pertanyent al terme de Lleida...
Amb el pas del temps aquest poblet, avui desaparegut, fou conegut amb diferents noms: Vilanova de l'Horta, Vilanova de Fontanet o Vilanoveta. Al segle XVII, amb la Guerra dels Segadors, es destrueixen les construccions de l'horta en un radi de cinc quilòmetres des de la Seu Vella. Només es conservà el molí per la seva importància agrícola.
A finals del segle XIX, es repoblà la zona amb les primeres cases entorn un hostal del camí de les Garrigues, conegut com l'hostal de la Bordeta, que acabarà donant nom al barri lleidatà actual. La Bordeta fou en el moment de la seva creació, un lloc d'estiueig.
Sortim del molí i abans de marxar vull explicar-vos una última curiositat.Avui per visitar-lo hem entrat per dues portes, però l'antiga porta principal actualment no té aquesta funció.
Damunt la porta trobem dos ferros on hi havia una imatge de Sant Anastasi, sant que dóna nom al molí fariner. Actualment la podem veure a l'Arxiu Arqueològic de Lleida, un arxiu impressionant conegut per molt poca gent, que descobrirem aviat amb una sèrie d'entrades al blog...
Agraeixo a la gent del Museu de l'Aigua la gentilesa d'obrir-me el molí, deixar-me fotografiar-lo per tots els racons i explicar-me els seus secrets. El proper i senzill vídeo, ens mostra la força de l'aigua de la séquia de Fontanet.
Deixem el barri de la Bordeta, i anem virtualment al cor de la ciutat, al Turó de la Seu Vella, on pròximament donarem un cop d'ull als Pous de Gel.
Atentament.
Senyor i
La propera fotografia ens mostra una colla d'elements del molí fariner: cernedor, tremuja, moles recolzades al mur de pedra, l'inici de l'arbre de transmissió ( l'eix ), engranatges, així com la primera planta i les escales per pujar a la segona.
L'any 1.858 es desamortitzà. La família Figueres, els darrers moliners, el van comprar l'any 1.907. La Paeria torna a adquirir-lo al 1.995 i l'incorpora al Museu de l'Aigua. El molí actual, de ferro, és de l'època moderna.
Per accedir a les plantes superiors cal sortir del molí, anar a la dreta i seguir uns metres per l'Avinguda de les Garrigues. Altra vedada a la dreta i trobarem l'escala que ens permetrà descobrir la resta d'aquest molí fariner.
A vista d'ocell podem veure a l'esquerra les moles de pedra, al centre els engranatges del molí, i el cernedor a la dreta. L'aigua provinent de la séquia queia al rodet que girava i transmetia el moviment al conjunt de les tres moles.
El gra s'introduïa pel la tremuja i anava al centre de les moles. La rotació i el per de la mola superior esmicolava el blat, i pel farinal sortia la farina. El sedàs, el porgador i el cernedor s'utilitzaven per triar i netejar la farina, que un cop neta s'ensacava i emmagatzemava a les plantes superiors.
La visita al Molí de Sant Anastasi ens permetrà una descoberta addicional, desconeguda per molts lleidatans, la del petit poble de Vilanova de l'Horta. Aquest poblet es formà amb la colonització de l'horta de Lleida duta a terme al segle XII. Era un nucli eminentment agrari de petites explotacions, amb poques cases, pertanyent al terme de Lleida...
Amb el pas del temps aquest poblet, avui desaparegut, fou conegut amb diferents noms: Vilanova de l'Horta, Vilanova de Fontanet o Vilanoveta. Al segle XVII, amb la Guerra dels Segadors, es destrueixen les construccions de l'horta en un radi de cinc quilòmetres des de la Seu Vella. Només es conservà el molí per la seva importància agrícola.
A finals del segle XIX, es repoblà la zona amb les primeres cases entorn un hostal del camí de les Garrigues, conegut com l'hostal de la Bordeta, que acabarà donant nom al barri lleidatà actual. La Bordeta fou en el moment de la seva creació, un lloc d'estiueig.
Sortim del molí i abans de marxar vull explicar-vos una última curiositat.Avui per visitar-lo hem entrat per dues portes, però l'antiga porta principal actualment no té aquesta funció.
Damunt la porta trobem dos ferros on hi havia una imatge de Sant Anastasi, sant que dóna nom al molí fariner. Actualment la podem veure a l'Arxiu Arqueològic de Lleida, un arxiu impressionant conegut per molt poca gent, que descobrirem aviat amb una sèrie d'entrades al blog...
Agraeixo a la gent del Museu de l'Aigua la gentilesa d'obrir-me el molí, deixar-me fotografiar-lo per tots els racons i explicar-me els seus secrets. El proper i senzill vídeo, ens mostra la força de l'aigua de la séquia de Fontanet.
Deixem el barri de la Bordeta, i anem virtualment al cor de la ciutat, al Turó de la Seu Vella, on pròximament donarem un cop d'ull als Pous de Gel.
Atentament.
Senyor i
Molt bon treball!
ResponEliminaAl camí de Grenyana, entre el Polígon industrial El Segre i el Parc de la Mitjana hi ha un altre molí antic també molt interessant...
Gràcies Heracli, caldrà investigar el molí que em comentes.
EliminaSalutacions cordials.
Excel·lent reportatge molt bona feina et felicito!!!!
ResponEliminaGràcies anònim...
EliminaAtentament