A finals del mes de juny, a l'entrada "Quan la ciutat comença a despertar", us mostrava un dels espais més populars i atractius de Còrdova: La plaza del Potro. Després de la descoberta, anunciava que viatjaríem a pocs quilòmetres de la capital cordovesa per visitar una joia bastant desconeguda, Madinat al-Zahra,..
És emocionant visitar una ciutat construïda al segle X pel primer Califa d'al-Andalus, Abd al-Rahman III ( Abderramán III ) . No hi ha a Europa cap ciutat medieval dels segle X equiparable a Madina al-Zahra. Construida a set quilòmetres de Còrdova es transformà en la seu administrativa de la capital d'al Andalus perquè el Califa hi traslladà part de la seva administració i als seus principals col·laboradors.
Edificada a l'oest de la ciutat de Còrdova, sobre un vessant de Sierra Morena, tenia prop els recursos ( materials constructius, aigua, conreus,...) i també infraestructures ( ponts, aqüeductes, calçades,... ); imprescindibles per al seu funcionament i connexió amb Còrdova. S'aprofità un antic aqüeducte romà de divuit quilòmetres, del segle I dC, que agafava aigua del rierol Bejarano a Sierra Morena.
La ciutat s'estenia des de el Monte de la Desposada ( Yebel al-Arus ) fins a la vall del Guadalquivir. Aprofitant el pendent del terreny s'organitzà la ciutat en tres terrasses. La superior amb les dependències de l'alcàsser per la família reial.
La segona era la zona oficial amb
edificis de l'administració i el saló de les recepcions; i finalment la
tercera, una amplia extensió enjardinada als laterals de la qual hi
havia les cases dels treballadors de Madinat al-Zahra.
Una muralla envoltava tota la ciutat i una altra aïllava els palaus del conjunt reial. La meva visita coincidí en un període en el que el Saló d'Abd al-Rahman III conegut també com Saló Ric o de Recepcions no era visitable, per això no el puc mostrar. És l'espai més ben conservat i espectacular de la ciutat. Podeu donar-li un com d'ull cliclant a artencordoba. Començarem la visita detallada donant un cop d'ull a l'Edifici Basilical Superior.
No està gaire clara la funció d'aquest edifici, per això té diferents noms: casa dels Visirs ( Dar al-Wuzara ), casa militar o de l'exèrcit ( Dar al-Yund ), o de forma genèrica: Edifici Basilical Superior. Situat a la part oriental de l'alcàsser té forma basilical, característica dels edificis públics, amb cinc naus més una sisena perpendicular a les anteriors.
El terra del recinte que encara es conserva és de maó. Els murs estaven pintats de blanc i el sòcol de mangra ( òxid de ferro vermell i terrós ). El blanc i el mangra també eren els colors emprats per decorar els arcs.
Deixem aquest espai i comencem a baixar pels carrers de Madinat al-Zahra. La roca calcarenita, roca calcària groguenca i tova procedent de la serra de Còrdova, fou emprada en la construcció de la ciutat. Com que era molt porosa i de fàcil deteriorament, els constructors musulmans protegien els murs amb arrebossats de calç que podien pintar-se posteriorment. Per això la ciutat no era ocre sinó blanca.
A la fotografia anterior podeu veure un habitatge de servei en la que el personal domèstic preparava els aliments per als personatges importants. Un alt funcionari de palau controlava aquesta activitat. A més a més del forn, l'existència excepcional d'una doble latrina sembla demostrar que hi treballaven persones del mateix sexe.
A les tres primeres fotografies de l'entrada d'avui es veu l'edifici que serà la nostra propera descoberta, la luxosa casa de Ya' Far.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada