La restauració del claustre del Monestir de les Avellanes.

Avui el Monestir de les Avellanes viurà a les 16:30 l'acte amb el que s'inaugura la restauració del claustre i que tanca el 850 aniversari. Si us hi apropeu podreu gaudir de les explicacions del procés de restauració de l'arquitecte Joan Albert Adell i Gisbert i del restaurador Ramon Solé.

Al mes de febrer  l'entrada "Caldrà molta bufera..." explicava que el primer dia de febrer del 1.166 un grup de monjos premonstratencs fundaren la primera comunitat del monestir de les Avellanes. El dia 20 de febrer del 2.016 es va fer l'acte inaugural de commemoració del 850 aniversari ( 1.166-2.016 ) d'aquell fet. Al llarg del 2.016 s'ha dut a terme la restauració del claustre romànic, que avui es presenta públicament

El claustre, de finals del segle XII, és la construcció més antiga del monestir, molt auster i senzill, mostra del caràcter premonstratenc. La seva planta gairebé rectangular només conserva la meitat de les galeries romàniques originals... 

Els capitells són allargats, alguns decorats amb baixos relleus que representen figures vegetals, animals i alguna humana; però la majoria no tenen decoració. No es coneix el perquè, però sembla que els relleus s'anaven decorant a partit de les donacions d'algunes famílies. A la propera fotografia podeu veure alguns d'aquest capitells abans de la neteja feta durant la restauració. Mireu els dos decorats i al final de l'entrada els podreu veure nets.

L'arquitecte director de la restauració, Joan-Albert Adell i Gisbert, especialitzat en restauració i rehabilitació del patrimoni arquitectònic i especial dedicació a l'arquitectura romànica, explicava que el problema més greu era el de la degradació de la pedra del claustre. Aquest problema es detectà fa quatre anys i es comprovà que la pedra de les columnes es trencava i destruïa a poc a poc.

Com he explicat abans, només dues de les galeries són romàniques, les altres es van fer imitant les antigues, i en una d'elles a excepció de les columnes, la resta és de guix...

També explica l'arquitecte responsable de la restauració, que hi havia molts problemes en l'estructura de la teulada, i les voltes presentaven força problemes d'humitat i fissures, alguna de les quals podeu veure a la fotografia anterior.

S'ha retirat una monocapa de morter que es col·locà fa uns trenta anys i, que en aquell moment es considerava una bona solució, però la veritat és que el ciment Pòrtland - degut a la seva rigidesa- ha perjudicat l'obra antiga.

Robert Porta Roigé, arxiver i director del monestir, que l'any 2.013 ens mostrà molt gentilment l'Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes en la sèrie de sis entrades "Un cop d'ull a l'AMBA", explica que al treure l'arrebossat de les parets, han aparegut porxades i brancals que aporten informació històrica molt diversa. Per exemple, a la paret est, on hi ha la Sala Capitular i l'església -  entrant al claustre, a la dreta- ha aparegut la porta de l'antic dormitori.

A la paret nord han descobert la portada que duia a l'antiga església romànica, i a la paret oest uns pòrtics gòtics on hi ha sepulcres de senyors molt influents de l'època. Algunes d'aquestes troballes ja estaven documentades i ara s'ha confirmat arqueològicament la seva existència.

També han aparegut dos monjos enterrats, fet que constata que el claustre era lloc d'enterrament per a la mateixa comunitat premonstratenca.

Encara que als anys 80 del segle passat es van fer obres menors, com arrebossar les parets, no s'havia fet cap restauració de la pedra. Aquesta intervenció és la més important des del segle XVIII.

A la fotografia anterior i a la següent podeu veure els capitells decorats que apareixen a la tercera fotografia de l'entrada d'avui després d'una neteja a fons.

Les obres de restauració del claustre també suposen el canvi de tot el sistema de recollida de l'aigua de pluja amb l'objectiu de no afectar el conjunt patrimonial.Cal destacar també la recuperació de part de la policromia de les bases de les galeries

El pressupost de la restauració és de 492.000 €, el 75% del qual prové de l' 1% cultural. No ho dubteu, pugeu al monestir per gaudir del "nou" claustre.

Atentament.

Senyor i