Miren i Bittori...

Si sou seguidors del blog sabreu que el País Basc em té el cor robat, per això li he dedicat més d'una cinquantena d'entrades. Vaig enamorar-me d'ell fa més de trenta anys i molts viatges m'han permès descobrir-lo i assaborir-lo acompanyat de molt bons amics bascos. Avui us proposo un viatge literari als últims trenta anys d'aquest fascinant país. 

Quan gaudeixes de l'íntim plaer de llegir, alguns dels llibres que t'acompanyen et deixen bocabadat. He de confessar-vos que no coneixia a Fernando Aramburu, però els comentaris i crítiques sobre el seu últim llibre convidaven a llegir-lo. Patria, de Tusquets Editores, amb primera edició el passat mes de setembre i del que avui ja podeu trobar la cinquena edició a les poques llibreries que malauradament queden a  Lleida, és el tercer llibre de l'escriptor donostiarra que parla del País Basc. 

Nascut a Donostia l'any 1.959 Aramburu es llicencià en Filologia Hispànica a la Universitat de Zaragoza. Des de 1.985 viu a Alemanya on va fer classes de castellà fins al 2.009, any en el que deixà la docència per dedicar-se a la creació literària.
Patria ens parla de dues famílies que viuen en un poble de Guipúscoa que no s'anomena. Nou personatges, nou històries de gent basca.
A la propera fotografia podeu gaudir de la gran bellesa de Donostia captada des del mirador del parc d'atraccions Monte Igueldo, inaugurat l'any 1.911.

Txato, Bittori, Miren, Joxian, Joxe Mari, Arantxa, Gorka, Nerea i Xavier són els nou personatges principals de les dues famílies, amigues íntimes molts anys, i enfrontades per la violència. A Patria, novel·la imprescindible, es fonamental el paper de les dones. Bittori i Miren són els dos grans pals de paller, però el que us emocionarà profundament és el paper d'Arantxa. Dones basques fortes, molt fortes...

Aramburu ens regala un llibre en el que no hi ha bons i dolents i en el que tots els personatges estan plens d'humanitat. La humanitat és en tot moment més important que les ideologies. Feina molt complicada escriure així, perquè la dolorosa història viscuda al País Basc, fa molt difícil veure els patiments viscuts per tothom. Llegir sobre les angoixes i els sentiments d'agressors i víctimes convida a una profunda reflexió.
Malgrat els molts anys que ja porta a Alemanya, Aramburu ha escrit molt poc sobre aquell país i no ha pogut oblidar la seva petita pàtria. La distància li ha permès la reflexió  assossegada necessària per escriure aquesta gran novel·la.

El passat dia 29 de setembre Óscar López entrevistà a Fernando Aramburu al programa de referència per la gent que gaudeix amb el món dels llibres Página Dos. Al proper vídeo la podeu veure i viure. L'Óscar i el Fernando estan al Frontó Municipal Jostaldi d'Hondarribia. La fotografia anterior mostra un partit de Cesta Punta al mateix espai.

Les paraules d'Aramburu, home tranquil, expliquen com ha construït la novel·la: " Veure la realitat amb els dos ulls, no amb un"

Moltes són les emocions que viureu amb la lectura de Patria, però el paper d'Arantxa filla de Mirem i Joxian, a qui un ictus a la flor de la vida la deixa invàlida i que es comunica escrivint lentament al seu iPad, us captivarà...
El País Basc lluita per recompondre els vincles socials trencats i, com diu Aramburu, un exemple són els frontons que tornen a lluir el seu verd impol·lut, sense les pintades que els han omplert durant dècades.

     Si sou coneixedors de la realitat basca, com explica l'autor de la novel·la, podreu llegir entre línies d'aquest llibre en el que la gent és el principal protagonista.
Atentament.
Senyor i