Després d'admirar la façana d'estil neogòtic amb les figures femenines que flanquegen les tres finestres rectangulars i simbolitzen l'art i la ciència, entrem a l'admirada llibreria dels germans Lello.
Trobarem una sèrie de baixos relleus amb els fundadors de la livraria José i António Lello i dels més destacats escriptors portuguesos: Eça de Queiroz, Camilo Castelo Branco, Antero de Quental, Tomás Ribeiro, Teófilo Braga i Guerra Junqueiro.
El diari The Guardian la qualificà com la tercera llibreria més bonica del món i l'escriptor barceloní Enrique Vila-Matas digué que era la més maca ... Sembla que hi ha un gran treball en fusta, però una gran part de la sorprenent decoració és de guix pintat...
Si aixequem el cap o pugem a la primera planta, veurem un seguit d'armaris amb vidres a les portes en ogiva que envolten tota la llibreria. En ells hi ha el tresor de la Livraria Lello.
Aquests armaris misteriosos guarden els llibres més antics, algun dels quals daten de la fundació de la llibreria. També custodien llibres més antics, llibres rars i primeres edicions.
La inauguració de la llibreria generà un gran impacte en l'ambient cultural de Porto del 1.906. Van assistir-hi polítics, professors, periodistes, etnògrafs, arqueòlegs, escriptors i el fotògraf i pioner del cinema a Portugal Aurélio Paz dos Reis, autor de la propera fotografia.
Font fotografia: Aurélio Paz dos Reis 1.906
L'escala de color vermell carmí convida a pujar a la primera planta. La seva lleugeresa la fa molt atractiva i quan puges sembla que sures en l'atmosfera de la Livraria Lello.
Diuen que aquesta escala inspirà a J K Rowling per crear les escales de l'escola de màgia i bruixeria de Hogwarts, però no és veritat que a la llibreria es rodés cap escena de Harry Potter. Recordeu que bona part de la decoració és de guix pintat imitant la fusta.
Els fans de Harry Potter heu de saber que J K Rowling va viure a Porto a principis de la dècada dels 90 del segle passat i que en aquesta bella ciutat començà a escriure Harry Potter i la pedra filosofal.
Després de pujar l'escala podreu admirar el treball decoratiu del sostre i sobretot el vitrall de 8 metres de llarg i 3,5 d'ample al centre del qual podem llegir decus in labore , la dignitat en el treball.
La frase està enllaçada en el monograma dels germans Lello i recorda la norma més important de tots els que entren a la famosa llibreria de Porto.
Al costat de les tres finestres hi ha un petit bar envoltat de llibres. Si mireu a la rua das Carmelitas veureu que una part dels passejants entren a la llibreria, visita obligada si passeu per Porto.
Si anem a l'altre extrem de la primera planta podem admirar les filigranes del sostre i les parets. Destaquen dos bustos de bronze de l'escultor Abel Salazar dedicats a dos grans escriptors de la Península Ibèrica: Eça de Queiroz i Miguel de Cervantes.
Anem a la barana del primer pis per donar un cop d'ull al formigueig dels visitants que els dies de pluja lògicament s'incrementa.
Baixem per l'escala que levita gairebé al centre de la livraria recordant que els protagonistes d'una llibreria, encara que sigui una de les més maques del món, han de ser els llibres i els lectors...
Com vaig explicar-vos a l'entrada anterior dedicada a la Livraria Lello, els seus orígens es remunten al 1.869 any en el que un ciutadà francès, Ernest Chardron fundà la Livraria Internacional de Ernesto Chardron.
Chardron va poder crear la llibreria en la que somiava quan treballava a la Biblioteca More perquè li va tocar la loteria, concretament deu mil réis, que eren molts diners en aquell temps. El réis, deformació de la paraula reais -ral- , fou la moneda de Portugal del 1.430 al 1.911.
Chardron durant molts anys va ser l'únic editor de Camilo Castelo Branco i també publicà nombroses obres d'Eça de Queiroz i Guerra Junqueiro. Després de la seva prematura mort comprà la llibreria un altre ciutadà francès, Mathieu Lugan, que nou anys més tard la ve vendre a José Pinto de Sousa Lello.
Xavier de Cunha, director de la Biblioteca Nacional de Lisboa quan s'inaugurà la Livraria, digué dels germans Lello: "En mans de ses excel·lències el tractament dels llibres no és un fet merament comercial, sinó una religió. Un treball dur, gairebé un sacerdoci. La llibreria Lello és un temple".
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada