San Juan de Baños.

Avui continuant el periple per les terres de Castella ens apropem a Baños de Cerrato una localitat del municipi de Venta de Baños a només set quilòmetres de Palencia. En aquest poblet de la comarca natural de El Cerrato, ens espera la que es considerada l'església en peus més antiga d'Espanya.

És la basílica de San Juan Bautista o San Juan de Baños, una senzilla edificació preromànica del segle VII, una de les poques mostres d'arquitectura visigòtica que es conserven. 

Al blog ja visitàrem virtualment l'abril del 2.015 l'ermita de Santa María a la localitat burgalesa de Quintanilla de las Viñas. Podeu recordar-la a l'entrada "El misteri de Quintanilla de las Viñas".

Quan parlem de l'origen de la basílica. es barregen historia i llegenda que explica com Recesvint, que fou rei visigot d'Hispania del 649 al 672, la manà construir en honor a San Joan Baptista l'any 661 per agrair la seva recuperació després de beure aigua de la font que hi ha a pocs metres. El rei tornava després de derrotar a Fruela cabdill dels vascons, i degut a una afectació renal s'aturaren en aquest poblet perquè es trobava molt malament. Beure aigua de la font suposà la seva recuperació. La font amb els dos arcs de ferradura és una de les poquíssimes obres hidràuliques civils de l'arquitectura preromànica que es conserven. Com podeu veure a la propera fotografia, actualment l'aigua de la font no té garanties sanitàries, però fa una colla de segles guarí al rei visigot...

  

El temple conserva bona part de la seva estructura visigòtica, però hi ha modificacions de finals del gòtic que alteren la seva planimetria original, sobre tot a la capçalera. Al pòrtic ens dóna la benvinguda un arc de lleugera ferradura, amb la clau ( dovella central) tallada amb una creu patent en la que els braços s'estrenyen en arribar al centre i s'eixamplen als extrems. La creu recorda la forma de les creus votives típiques dels tresors que hi havia a l'interior de les esglésies visigòtiques.  

Poques dècades després de la seva consagració i com a conseqüència de la conquesta i dominació  musulmana de la Península Ibèrica, el temple quedà es desús, però no fou destruït potser perquè la figura de San Joan Baptista es respectada a l'islam on es coneix com el profeta Yahya...  

Després de la reconquesta cristiana de la vall del Duero pertanyé a la reina Doña Urraca i després al monestir de San Isidro de Dueñas. Fou parròquia fins al segle XVII en el que s'edificà una nova església a Baños de Cerrato, i es transformà en ermita. La petita ermita arribà al segle XIX en un estat lamentable, i es va salvar gràcies a la restauració en la que s'afegí la modesta espadanya que corona el seu pòrtic i que veieu a les dues primeres fotografies. Una intervenció del 1.865.

Construïda amb grans carreus perfectament treballats, és una obra de pedra seca, no hi ha cap argamassa que els uneixi. En castellà aquesta tècnica constructiva s'anomena a hueso. Estructurada en tres naus, la central és més alta i ampla. Les naus estan separades per arcs de lleugera ferradura que es recolzen sobre vuit columnes romanes de marbre, quatre a cada costat.

Les columnes estan coronades per diferents capitells de tronc de piràmide invertit entre els que n'hi ha de romans reaprofitats, com d'estructura visigòtica. El més proper a la capçalera del costat nord és fascinant. És un capitell tardoromà de tradició coríntia que molt probablement fou reaprofitat del documentat temple d'Esculapi.

Dels tres absis només el central, cobert amb volta de canó, és original. Els altres dos són de l'època tardogòtica i presenten un voltam de creueria nervada típica d'aquells temps.

Quan aneu a l'absis segur que la vostra mirada es centrarà en la reproducció, l'original està al Museo Arqueológico Nacional , de la Corona Votiva de Recesvint la joia més important del Tesoro de Guarrazar del regne visigot de Toledo. A l'enllaç anterior cliqueu Corona de Recesvinto en 3D i podreu veure fins al més petit detall d'aquesta meravella. A les lletres que pengen podem llegir: + ( R ) ECCESVINTHUS REX OFFERET. El conjunt està fet amb or, safirs, perles, cristall de roca...

Per sobre de l'arc triomfal que dóna pas a la capella major trobem incrustada al mur i emmarcada per quatre mènsules de decoració discoide en espiral, una reproducció de la làpida fundacional de la basílica. La làpida original es conserva també al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. 

Una reproducció de guix més accessible en una de les naus laterals ens permet llegir-la: " Precursor del senyor, màrtir Joan Baptista posseeix aquesta casa, construïda com a do etern, la qual jo mateix Recesvint rei, devot i amador del teu nom, et vaig dedicar, per dret propi, l'any tercer, després del desè com a company ínclit del regne. En l'Era sis-cents noranta-nou".  L'any 699 escrit a la làpida correspondria al 661 de la nostra era.

Sortint de l'ermita aprofitem per observar l'entrada de llum natural per una de les naus. La llum entra a l'antiga basílica mitjançant diferents obertures distribuïdes per tot el conjunt, a més a més de diverses espitlleres. Cal destacar els tres finestrals de ferradura enriquits amb finíssimes gelosies de traceria. 

Anem a l'exterior de l'absis per gaudir de la filigrana de la finestra amb gelosia en pedra amb un treball tradicional visigòtic.

Totes les gelosies actuals són una restauració que es basà en els fragments de les gelosies visigòtiques trobades durant els treballs de restauració.

Un ramat trenca suaument el silenci, acompanyat del seu pastor, els gossos i un ruquet. Renoi, feia una colla d'anys que no veia un ruquet ajudant en la seva feina a una persona.

Deixem la  pedania de Baños de Cerrato, d'uns quatre-cents habitants, annexionada al populós municipi de Venta de Baños. Espero que la seva ermita, declarada Monumento Nacional l'any 1.897, us hagi robat una mica el cor.

Atentament.

Senyor i