Hi ha espais de les ciutats i les seves rodalies que, malgrat passar-hi moltes vegades, són grans desconeguts. Al costat de la carretera de Torre-serona, a només dos quilòmetres de la ciutat de Lleida, en un terreny privat de la Partida la Plana, es resisteixen a enrunar-se les restes de l'església de l'antic Monestir de Sant Ruf.
Per la gent que no sou de Lleida us explico que la nostra petita ciutat està envoltada per cinquanta-sis partides que omplen el terme municipal i formen la coneguda Horta de Lleida. Aquest espai agrari de 19.215 hectàrees dóna una gran personalitat a la capital del Segrià.
Com podeu veure a la fotografia anterior, a l'esquerra de la porta metàl·lica hi ha una petita placa blanca que diu: "Partida La Plana Identificatiu: 5960 Finca: 0068. A questa partida, també coneguda com La Plana de Lleida, s'anomenava antigament La Plana del Bisbe. Com tota l'Horta de Lleida. l'aigua és essencial, per això al costat del terreny que acull les restes, trobareu les séquies que canalitzen el líquid de la vida.
Els habitatges típics de l'horta són les torres que, a més a més del propi habitatge, tenen els espais propis de l'activitat agrícola o ramadera: estables, magatzems, graners... Al costat mateix de les restes del monestir n'hi ha una. Però centrem-nos en les restes de l'església del monestir de Sant Ruf, una construcció de la segona meitat del segle XII, que es resisteix a caure. Estem davant d'unes restes romàniques transformades actualment en un magatzem agrícola...
El monestir de Sant Ruf, fundat l'any 1.152, fou priorat de canonges agustinians. Penseu que només feia tres anys que el valí ( governador als països musulmans d'una província o part d'una província ) al-Muzaffar ibn Sulayman s'havia rendit als comtes catalans, concretament el 24 d'octubre del 1.149. L'antic monestir depenia de Saint-Ruf d'Avinyó, a la Provença francesa. El comte Ramon Berenguer IV donà als monjos francesos aquestes terres lleidatanes. El comte Guillem d'Avinyó fou el primer prior del monestir.
La segona meitat del segle XIII, fou la més important pel monestir i tingué moltes donacions, però no es va acabar de construir. Tristament al segle XV ja estava en decadència i després de la mort del darrer canonge va passar a mans del bisbat, quedant abandonat.
Només queda l'absis central i el sud, el creuer i un braç del transsepte ( la nau transversal de l'església ). Als carreus dels absis es poden veure una colla de marques dels picapedrers.
Al segle XVI s'hi instal·là per poc temps una comunitat de cartoixans que aviat van traslladar-se a Santa Maria de Butsènit, també a l'Horta de Lleida.
El braç sud de la nau transversal que creua perpendicularment la nau central ( el transsepte ), està cobert amb volta de creueria amb nervadures. Però el que es conserva millor són dos dels tres absis que hi havia a la capçalera. L'absis central té tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt i el més petit, el de la banda de l'epístola, comunica amb l'únic braç que es conserva del transsepte i només té una finestra, com podeu observar a la fotografia anterior.
Al fragment de transsepte, que encara lluita per no caure, trobem diferents elements arquitectònics bastant atrotinats com finestres de doble esqueixada i arc de mig punt, contraforts, portes amb arc de mig punt...
Per si no fos prou penós l'estat general del que queda del monestir, el mal de la pedra està afectant una bona colla de carreus de pedra sorrenca amb els que es construí Sant Ruf.
No hem d'oblidar que l'edificació del Monestir de Sant Ruf fou un assaig dels sistemes constructius que es van aplicar poc temps destrés per fer la Seu Vella. Malgrat els pedaços i nyaps que hi podeu veure, les restes ens ajuden a comprendre l'arquitectura medieval a la nostra ciutat.
Sorprenentment la Generalitat no va considerar que l'any passat es declarés Bé Cultural d'Interès Nacional. Les restes del monestir són Bé Cultural d'Interès Local i l'octubre del 2.015 l'associació Hispania Nostra, dedicada a la defensa del patrimoni cultural i natural, inclogué el monestir a la trista Lista Roja del Patrimonio.
Mentre discutim el tipus de protecció la Seu Vella, a l'esquerra de la fotografia anterior, concretament a l'esquerra de la torre amb dues finestres, observa entristida el que queda del monestir...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada