A finals del passat mes de febrer a l'entrada "Un país enrajolat" donàrem un cop d'ull a una sèrie de panells de rajola vidriada, tot un patrimoni històric i artístic de Portugal. A l'arquitectura portuguesa les rajoles són un element important que, a més a més de decorar les façanes, les protegeixen. També s'han emprat per fer panells publicitaris, sovint pintats a mà. Avui vull mostrar-vos dos exemples de publicitat enrajolada lusitana, concretament a Coimbra i Porto.
Sempre és una magnífica idea enfilar-se per la ciutat vella de Coimbra. Després de passar la Torre de Almeida pugem per la rua Quebra Costas, on també el passat mes de febrer, entràrem a Fado ao Centro. Una mica més endavant ens espera l'estàtua de bronze obra d'Alves André Tricana de Coimbra, figura mítica i emblemàtica de la ciutat, que podeu veure a la fotografia anterior. Amb el seu gerro de fang o llauna anava a buscar aigua al riu Mondego. Pugem el tram d'escales que ens porta a la Sé Velha, però en lloc d'anar a la vella catedral, girem a la dreta i continuem per la rua Joaquin António de Aguiar, a pocs metres, concretament al número 128 ens espera el primer anunci enrajolat.
El que avui és el petit restaurant Maria Portuguesa, una magnífica opció gastronòmica si aneu a Coimbra, fou anteriorment un forn de pa del que encara queden, com podeu veure a la part superior de la fotografia unes senzilles rajoles amb el lema Pão da Nacional. A l'esquerra hi ha el senzill panell enrajolat de les Bolachas Nacional.
No es conserva en gaire bon estat, sobre tot les rajoles de la part baixa. El panell de rajola vidriada està vorejat per un fris format per una seriació de les típiques bolachas portugueses. El fons negre de la part superior i les ombres de les lletres pintades sobre fons blanc amb el lema A GRANDE MARCA PORTUGUESA ,donen una profunditat de camp sorprenent.
El centre de la composició està ocupat per una caixa de bolachas, unes coquetes planes, seques, de diverses formes i mides que poden ser dolces, salades,farcides, amb espècies... L'anunci enrajolat deixa molt clar que no tenen rival: Bolachas Nacional Sem Rival.
L'any 1.849 la reina Maria II de Portugal , a proposta del duc de Saldanha, autoritzà a João de Brito per emprar la marca Nacional en els seus productes, és l'inici de la coneguda empresa portuguesa. Entre les dècades dels 40 i 60 del segle passat es van fer una colla d'aquests panells publicitaris, però cada vegada és més difícil trobar-ne un. A la cantonada inferior esquerra podem llegir l'autor del panell: Fábrica Aleluia Aveiro. Com podeu veure a la propera fotografia de detall, les rajoles de la part baixa, com he dit abans, estan una mica deteriorades.
Els orígens d' Aleluia Cerâmicas els trobem l'any 1.905. És una empresa de prestigi reconeguda a nivell internacional i especialitzada en vaixelles d'us domèstic i decoratiu i en la producció de rajoles vidriades pintades a mà. Gràcies a la gentilesa del Director de Màrqueting, Élio Fernandes, publico la propera fotografia. Obrigado Élio.
Font fotografia: Aleluia Cerâmicas S.A
Deixem Coimbra per pujar a Porto on ens espera l'altra proposta de publicitat enrajolada lusitana, però abans d'apropar-nos a l' Estação Ferroviária de São Bento observem el riu Douro i el conegudíssim Ponte Luís I , tota una icona de la ciutat construït entre 1.881 i 1,886 per l'enginyer belga Théophile Seyrig.
Enfilem la ciutat aturonada fins a la Praça de Almeida Garrett, on hi ha l'Estação Ferroviária de São Bento, a la dreta de la qual veureu un edifici apuntalat que a la seva cantonada esquerra encara mostra orgullós el panell publicitari d'OLIVA máquina de costura de Portugal.
A la meitat superior podem veure, sobre fons de rajola blanca, nou figures femenines amb diferents vestits regionals portuguesos. Una filera de rajola groga voreja la composició. Aquesta decoració està inspirada en els dibuixos editats per Oliva i dissenyats l'any 1.957 per la il·lustradora Laura Costa ( 1.910-1.992).
A l'altra meitat del panell publicitari enrajolat s'inverteixen els colors de fons i la vora, que passen a se el groc (fons) i el blanc (vora) respectivament. Al centre el protagonisme és pel logotip de l'empresa, una màquina de cosir amb la marca OLIVA. A la part superior el lema máquina de costura de Portugal reforça el valor nacional per diferenciar-se de la màquina de cosir estrangera, Singer.
L'any 1.925 António José Pinto d'Oliveira fundà l'empresa Indústrias A.J.Oliveira, Filfos & Cª Lda. amb seu a São João da Madeira, tot un imperi del ferro a Portugal. A més a més de les famoses màquines de cosir feia molts altres productes com instruments agrícoles, radiadors, calderes, estufes, premses... La fábrica de màquines de cosir s'inaugurà l'any 1.948 i liderà el mercat nacional durant més de trenta anys.
Si mireu bé la fotografia anterior, l'ultima rajola groga de la dreta de la part inferior té un petit text que podem desxifrar fent una fotografia de detall...
Està clar que aquest panell, com el de Coimbra, es va fer a la Fábrica Aleluia d'Aveiro, tot un referent a Portugal. En totes les ciutats del país es van col·locar a les parets d'alguns edificis aquestes petites joies del patrimoni, però el temps fa que desapareguin a poc a poc.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada