Pàgines

dijous, 5 d’octubre del 2017

La biblioteca d'Adrià.

Deixem l'edifici neoclàssic construït l'any 1.875 que acull el Mercat Central d'Atenes després de les dues entrades en les l'hem caminat virtualment  entre les seves cent parades de carn i cent cinquanta de peix. Baixem  passejant tranquil·lament pel carrer Athinas fins al barri de Monastiraki, que en grec significa petit monestir. A molts pocs metres de la plaça central, sempre plena de gent, al costat de la mesquita Tzistarakis, tenim el nostre objectiu d'avui: la biblioteca d'Adrià.


Les columnes corínties ens donen la benvinguda. A l'esquerra de la fotografia de la façana oest de la biblioteca, que és on hi havia l'entrada, podeu veure la mesquita otomana de Tzistarakis, construïda  l'any 1.759 i que actualment és un annex del Museu d'Arts Populars Grec. La biblioteca d'Adrià, també coneguda com biblioteca de les cent columnes, era un edifici de planta rectangular de 122 metres de llarg per 82 d'ample situat al nord de l'àgora romana d'Atenes. Les set columnes corínties de marbre verd de Karystos, un dels marbres més famosos de Grècia, ens mostra amb bastanta claredat com era la part esquerra de la façana d'entrada a la biblioteca. Darrere de les columnes hi ha un imponent mur de marbre pentèlic. Sembla que sobre aquestes columnes hi hagué estàtues. 


El proper dibuix, que podeu veure al plafó informatiu de l'entrada, ens mostra com era la biblioteca. El propileu corinti de quatre columnes per on s'entrava tenia vint-i-dos metres d'amplada. Recordeu que un propileu és una mena de vestíbul amb una façana de columnes davant  l'entrada. D'aquest propileu queda una columna sencera i fragments de les altres tres columnes. Encara es conserven bona part dels set graons de marbre que convidaven a entrar a la biblioteca.


Una petitíssima  part del mur desaparegut de la dreta del propileu està reconstruït amb marbre pentèlic diferenciant-se clarament aquesta intervenció, de l'obra original com podeu apreciar a la propera fotografia.


La biblioteca forma part de l'impressionant llegat que l'emperador romà Publius Aelius Traianus Hadrianus  ( Adrià 76-138) , que clarament s'enamorà d'Atenes, deixà a la capital grega. Fou construïda l'any 132 com edifici multifuncional en el que hi havia llibres, documents legals i administratius, sales de lectura, espais per conferències i reunions... Era l'edifici públic més gran edificat per l'emperador a la ciutat d'Atenes. Les biblioteques no eren a l'antiguitat un espai de préstec de llibres sinó un lloc de lectura, consulta i estudi.
El gran pati interior estava envoltat d'un peristil ( una sèrie llarga de cent columnes -columnata- unides per un arquitrau). De tota aquesta colla de columnes avui només conserven la verticalitat quatre... Sembla que fins i tot hi havia una petita piscina o estany que fou substituït per una primitiva església cristiana. A principis del segle V hi havia un edifici quadrilobulat amb paviment de mosaic que ocupava la centralitat del pati.


La part principal de l'edifici estava a la façana est, on hi havia la biblioteca. Si l'entrada pel propileu està en un dels costats curts del rectangle, la biblioteca estava ubicada a l'altre costat curt. Al mateix plafó informatiu del que us he parlat abans i del que podeu veure una part a la tercera fotografia de l'entrada, també hi ha un dibuix de la planta de la que a continuació podreu veure la part est. La distribució era la següent: al centre la biblioteca (7), a dreta i esquerra de la biblioteca  hi havia les sales de lectura (8), i als extrema dret i esquerre les sales de conferències-auditori (9).


Una inscripció indica que la biblioteca estava oberta de la primera hora fins a la sisena. A les sales de conferències.auditori els seients es distribuïen com en un amfiteatre. L'estructura tenia una segona planta o àtic on s'emmagatzemaven els llibres i documents. A la propera fotografia podeu veure el que queda de la biblioteca...


Els llibres i documents es guardaven en forma de rotlle que el lector enrotllava i desenrotllava al voltant d'un o dos cilindres de fusta o d'os. Els rotlles es guardaven en armaris de fusta repartits en quaranta nínxols. Es calcula que hi havia 16.800 llibres.


Pausànias, geògraf, historiador i viatger grec que visqué a l'època de l'emperador Adrià, va fer un relat de l'antiga Grècia  a la seva impressionant obra de deu volums "Descripció de Grècia". Al Llibre I: Àtica i Megara, parla de la biblioteca d'Adrià i ens explica que és un edifici amb cent columnes de marbre frigi amb sostres d'alabastre realçat amb or. 
La fotografia següent mostra el plafó informatiu que trobareu en aquesta part de l'edifici i que us ajudarà a imaginar-vos com era.


Marxem de la biblioteca per visitar altres construccions que l'emperador Adrià va manar construir a la capital grega. És sorprenent veure entre els murs algunes reutilitzacions, com aquest capitell jònic de marbre...


A pocs metres de distància continua la lliçó, una nova reutilització en un mur ens mostra un capitell corinti...


Passejar per Atenes és tota una lliçó d'història de l'art i un autèntic plaer.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada