El passat dia 9 d'agost a l'entrada "El cedre..." ens vam apropar a la Masia Font de l'Oca situada a Les Masies, un nucli de població de l'Espluga de Francolí. Al petit hotel, que està a només dos quilòmetres del monestir de Poblet, vam donar un cop d'ull al monumental cedre que acull el seu jardí. Un arbre colossal de 30 metres d'alçària, 19,5 metres de capçada mitjana i 4,11 metres de volt de canó... Per fer més "refrescant" l'entrada aquests dies de canícula les fotografies estaven fetes a la tardor. Les dues entrades dedicades al cor del bosc de Poblet també aniran acompanyades per imatges tardorenques.
Sortint de la masia trobem els cartells informatius que ens expliquen que estem al Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet.
A la dreta de la masia s'enfila l'exigent camí que ens durà al Coll de la Vena. El plafó del GR175 ens informa que estem a Les Masies ( 530 metres ) zona residencial i hotelera creada a finals del segle XIX al voltant de les fonts ferruginoses del Ferro i la Magnèsia. El GR175 és un sender circular de gran recorregut de cent cinc quilòmetres que ens ajuda a descobrir detalladament part de les comarques de l'Urgell, la Conca de Barbera i l'Alt Camp.
Comencem a pujar i aviat ens endinsem al bosc de Poblet, un espai protegit des de 1.862 per salvar-lo de la deforestació. A l'esquerra de la propera fotografia panoràmica podeu veure la masia Font de l'Oca, i a la seva dreta el magnífic cedre.
La pujada és exigent però quan les cames fan figa sembla que els pins ens animen a continuar tossudament sense defallir...
Quan l'esforç de la pujada, rematat pel tram d'escales final, s'acaba el regal visual és gratificant. Mentre ens recuperem una mica podem contemplar una part de la Conca de Barberà. amb l'Espluga de Francolí i, al fons la Serra del Tallat amb el seu parc eòlic.
El nostre objectiu és l'ermita de la Santíssima Trinitat reedificada l'any 1.790 però ja documentada al segle XIV. Però abans d'arribar-hi gaudirem dels regals que us hi esperen a la propera tardor.
La zona obaga del camí ens té preparats una colla de regals visuals com el que podeu veure a la fotografia anterior, en la que entre la fullaraca, treuen el nas dos apagallums ( Macrolepiota procera ). És el bolet de làmines més gran que existeix. El diàmetre del barret normalment és de 10 a 25 centímetres. però alguns arriben als 35 centímetres. Altres noms d'aquest bolet són: paloma, cogomella, bolet de frare, capell del senyor...
L'arboç ( Arbutus unedo ) us acompanyarà durant el suau descens entre el Coll de la Vena i l'ermita de la Santíssima Trinitat. Normalment es troba en forma arbustiva encara que pot arribar a ser un arbre de deu metres d'alçària. El seu fruit és la cirera d'arboç, esfèrica i quan està madura aliment de mamífers i ocells. Aquestes cireres són comestibles però diuen que si en menges massa pot emborratxar-te perquè contenen una mica d'etanol.
El boix grèvol, que podeu observar a la fotografia anterior, és un arbust típic de la muntanya mitjana mediterrània. El fruit, de la mida d'un pèsol, quan a la tardor madura és un aliment important pels animals del bosc. Però atenció, són tòxics per nosaltres. És una espècie protegida a Catalunya i està prohibida la seva recol·lecció i comercialització.
En alguns racons força humits, un petit espai ens pot regalar molta bellesa com podeu comprovar observant les molses i els líquens -que podeu confondre amb petits bolets- a la fotografia anterior de detall.
El cartell ens informa de que hem arribat al nostre objectiu. Després de gaudir de la bellesa tardorenca de la Reserva Natural del Barranc de la Trinitat ara ens toca visitar l'ermita.
Atentament.
Senyor I
La zona obaga del camí ens té preparats una colla de regals visuals com el que podeu veure a la fotografia anterior, en la que entre la fullaraca, treuen el nas dos apagallums ( Macrolepiota procera ). És el bolet de làmines més gran que existeix. El diàmetre del barret normalment és de 10 a 25 centímetres. però alguns arriben als 35 centímetres. Altres noms d'aquest bolet són: paloma, cogomella, bolet de frare, capell del senyor...
L'arboç ( Arbutus unedo ) us acompanyarà durant el suau descens entre el Coll de la Vena i l'ermita de la Santíssima Trinitat. Normalment es troba en forma arbustiva encara que pot arribar a ser un arbre de deu metres d'alçària. El seu fruit és la cirera d'arboç, esfèrica i quan està madura aliment de mamífers i ocells. Aquestes cireres són comestibles però diuen que si en menges massa pot emborratxar-te perquè contenen una mica d'etanol.
El boix grèvol, que podeu observar a la fotografia anterior, és un arbust típic de la muntanya mitjana mediterrània. El fruit, de la mida d'un pèsol, quan a la tardor madura és un aliment important pels animals del bosc. Però atenció, són tòxics per nosaltres. És una espècie protegida a Catalunya i està prohibida la seva recol·lecció i comercialització.
En alguns racons força humits, un petit espai ens pot regalar molta bellesa com podeu comprovar observant les molses i els líquens -que podeu confondre amb petits bolets- a la fotografia anterior de detall.
El cartell ens informa de que hem arribat al nostre objectiu. Després de gaudir de la bellesa tardorenca de la Reserva Natural del Barranc de la Trinitat ara ens toca visitar l'ermita.
Atentament.
Senyor I
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada