Cases singulars de Lleida ( 23 ).

Continuem passejant per la Rambla de Ferran que a principis del segle passat fou la zona senyorial de Lleida però que actualment després de la crisi demolidora presenta molts locals comercials estan tancats. La majoria d'aquests locals estaven ocupats per bancs... Després de gaudir de la Casa Florensa, edifici modernista del 1.905 i de la Casa Pluvins construïda l'any 1.929 i que podem situar entre el noucentisme i el modernisme, ens apropem al final  de la Rambla on trobarem l'estació ferroviària Lleida-Pirineus.

Ens aturem a la Plaça Berenguer IV presidida per l'estació, obra d'Adolf Florensa, edifici noucentista construït entre 1.915 i 1.929. Però avui no visitarem virtualment l'estació -visita que deixem per la propera entrada dedicada a les cases singulars de Lleida-, el nostre objectiu són els docs ( magatzems industrials ) que podeu veure a l'esquerra de l'estació a la fotografia anterior i a la següent.

Pocs lleidatans s'han fixat en aquestes construccions de nostre escàs patrimoni industrial. Com podeu apreciar a les properes fotografies l'estat de conservació no és gaire bo.

Els magatzems, de titularitat privada, estan declarats Bé Cultural d'Interès Local però malgrat la declaració si no fem alguna actuació els podem perdre. Abans d'enfilar-nos per la passarel·la de vianants per observar la façana dels docs orientada a les vies i la volta dels magatzems, en un cartell publicitari d'un dels magatzems encara podem llegir "cemento Pirineo"...

L'anunci ens recorda l'immens esforç que visqueren  les terres lleidatanes construint els grans embassaments. L'any 1.950 al costat de l'antic hostal del camí de Xerallo obrí  una fàbrica de ciment que fou fonamental per les obres hidràuliques que es van fer a la Ribagorça. La fàbrica de "cemento Pirineo" tancà l'any 1.973, però encara avui hi ha el cartell...

Des de la passarel·la que ens porta al barri de Pardinyes podem veure les façanes, una mica atrotinades, dels docs que "miren" les vies del tren. Malgrat l'estat de conservació encara estem a temps de salvar aquests magatzems de façanes amb paredat de pedra i obertures amb maó massís.

L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat sobre aquests antics magatzems industrials ,obra popular del segle XX, també explica que tenen una coberta de voltes de quatre punts, estructura metàl·lica amb pilars de ferro colat, bigues de gelosia en aspa i voltes de rajola.

Enfilats a la passarel·la podem veure l'atrotinada volta de rajola. A la fotografia anterior i a la següent darrere de la coberta es veu un dels pocs magatzems que encara hi ha al carrer Príncep de Viana i a la part superior els absis de la Seu Vella.

La volta catalana o de maó pla és una tècnica constructiva tradicional que consisteix en cobrir l'edificació col·locant el maó per la cara més gran ( la part plana ). Malgrat els pedaços que podeu apreciar, encara hi ha llocs on es veuen clarament els maons perfectament distribuïts.

Deixem els docs i tornem a la passarel·la per, ara sí, donar un cop d'ull a la noucentista estació ferroviària Lleida-Pirineus.
Atentament.
Senyor I.