El passat mes de juliol a l'entrada "Espluguí fins a la follia... (1)" vam donar un cop dull als edificis que formen part del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí : l'antic, el nou i l'annex. Vaig explicar-vos que, a més a més, hi ha una sala de reserva on s'emmagatzemen les més de 14.000 peces no exposades, es documenten i -si cal-, es restauren. El Museu comença a caminar l'any 1.988 després de remodelar la casa pairal de la família Carulla amb la finalitat d'acollir-lo. Al 2.009 es canvià la proposta museística presentant les peces emprant les noves tecnologies que fascinen al visitant.
Lluís Carulla i Canals, empresari i mecenes espluguí, profundament enamorat del seu poble i segons el poeta Ramon Muntanyola "Espluguí fins a la follia...", fou el creador d'aquest museu a la seva casa pairal del 1.690...
Avui farem una visita virtual al museu que començarem a l'edifici nou. Al nivell 2 comprarem l'entrada i baixarem al nivell 1 per seure a l'Espai Pròleg on ens espera l'audiovisual El Camí de carro que explica els grans canvis que s'han produït al camp en un segle. És el primer de la trentena d'audiovisuals que podeu visionar al museu.
Continuem la visita recorrent els els dos espais del nivell 1 que ens presenten les seves col·leccions. Vuitanta-quatre escultures de terra cuita sobre oficis, treballs domèstics, feines del camp, festes... formen la col·lecció Traité d'etnografia rural. L'olotí Josep Traité i Compte us deixarà bocabadats amb les seves escultures de petit format ( entre quinze i trenta centímetres ). Continuem la visita gaudint dels onze diorames de la sala de pessebres.
Deixem l'edifici nou per anant al porxo que ens condueix a l'edifici antic, casa pairal de la família Carulla des del segle XVII. Però abans d'entrar-hi tornem a mirar i admirar el gran mural de vint-i-dos metres pintat entre la volta i les grans vidrieres per Llucià Navarro Rodón. Com podeu veure a la propera fotografia, el baster sembla observar-nos...
Només entrar ens espera una gran sala dedicada ala tres grans conreus del nostre petit país: la vinya, el blat i l'olivera. L'agricultura d'aquests tres grans protagonistes i la seva transformació en vi, farina i oli omplen el nivell 1 de l'edifici antic. Cal pujar al nivell 4, quarta plata, per observar quins són els destins de la collita. Aquí comprendreu l'antiga filosofia del món rural basada en l'estalvi, la conservació i l'autosuficiència. Els visitants de més edat provinents del món rural s'emocionen quan veuen l'espai que reprodueix la llar de foc i la cuina. Recorden perfectament que a les cases de pagès la cuina era un dels espais més importants on es cuinava, menjava, feinejava i era el lloc de reunió de la família.
Baixem per l'escala fins al nivell 3 per donar un cop d'ull a l'espai dedicat als oficis complementaris, però mentre baixeu no deixeu de contemplar el mural de Llucià Navarro Rodón dedicat al Monestir de Santa Maria de Poblet i els seus monjos.
La tercera planta ens regala una colla de vitrines en les que descobrir una sèrie d'oficis imprescindibles perquè el pagès pogués fer la seva feina des del conreu a la collita, del transport a la transformació dels aliments. Oficis que lentament desapareixen o que ja no existeixen: esclopers, terrissaires, llenyataires, corders, basters, ferrers, cistellers,...
Recordeu que quan ens em aturat al porxo, el baster pintat per Llucià Navarro ens observava. No parlaré de tots el oficis que ens mostra el Museu de la Vida Rural, ens centrarem en el baster, l'artesà que amb les seves mans feia corretges, arnesos, guarniments i arreus pels animals de peu rodó.
Les grans vitrines amb les seves parets de vidre en les que, inicialment, veiem una gran fotografia antiga sobre l'ofici, "amaguen" al seu interior els secrets de cada artesà. Quan davant dels nostres ulls sorpresos la il·luminació canvia, com per art de màgia, "desapareix" aquesta gran imatge i podem veure les eines i audiovisuals que hi ha a l'interior de la vitrina.
El viatge en el temps ens permetrà entendre aquell moment històric en el que la gent feia servir cavalls, matxos, mules i ases per transportar objectes i persones. Gràcies a ells, els pagesos podien estalviar-se molts esforços. El baster també feia matalassos, veles de carro i tendals. Les seves eines: punxons, tallants, gafes, agulles, bancs, formes per fer els collars, trepant, grifador, coltell ( també anomenat mitja lluna que podeu veure pintat sota la paraula baster del mural del Llucià Navarro ), nyita, matacaires, passacordes,... Si en voleu saber més de cada eina cliqueu al següent enllaç: "Les eines del baster".
Un consell, si durant la vostra visita trobeu gent gran emocionada contemplant les vitrines, no deixeu d'escoltar-los i tindreu una valuosíssima informació complementària sobre aquests oficis. Quan passin els anys i les generacions que han viscut en contacte amb aquests oficis i les seves eines ja no hi siguin, aquest enriquiment oral ja no serà possible...
Baixant a la segona planta, nivell 2, els oficis presentats a les diferents vitrines "màgiques" fan referència a la vida al poble, uns oficis que feien la vida més còmoda: barbers, pastissers, apotecaris, mestres, sastres, mossèns,... En aquesta planta hi ha l'antiga entrada al museu que era l'entrada a la farmàcia de la família Carulla fundada l'any 1.704.
Deixem l'edifici antic i tornem al nou per accedir al nivell 4 on ens esperen, a més a més de la maqueta de la Conca de Barberà, els audiovisuals "Visita a vista d'ocell a la Conca de Barberà" i "La petja humana". Hi trobareu diferents col·leccions: animals naturalitzats, reproduccions ceràmiques de bolets i l'herbari.
El nivell 3 ens presenta els recursos del present per afrontar el futur.
Reflexionareu sobre els grans avantatges de la industrialització, però també sobre els efectes profunds al camp i les grans incògnites que haurem d'afrontar. La visita al Museu de la Vida Rural acaba amb un calidoscopi que ens recorda la immensitat del món en el que vivim. Hem de vigilar perquè si continuem com ara el nostre planeta serà insostenible.
Baixem al nivell 2 on, abans de marxar, podem visitar l'espai dedicat a les exposicions temporals.
Només sortir del museu, anem a l'esquerra i després de baixar passejant uns metres trobem el nostre proper objectiu: "Fábrica de Alcohol Vínico"...
Si continuem baixant, ràpidament trobem una rotonda on hi ha l'entrada a la fassina Balanyà, una antiga destil·leria d'aiguardent transformada en museu. Hi voleu entrar?
Atentament.
Senyor I.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada