Espluguí fins a la follia (1)

Passejant per l'Espluga de Francolí és imprescindible aturar-se a la carretera de Montblanc número trenta-cinc on en espera el Museu de la Vida Rural. Però abans d'entrar-hi donarem un cop d'ull als diferents edificis que el formen començant per la façana que ens mostra elements de l'arquitectura pairal com l'esgrafiat que reprodueix el de les Cases Noves del Monestir de  Poblet, a només quatre quilòmetres de l'Espluga.

A la propera fotografia de detall podem contemplat l'esgrafiat original de les Cases Noves situades a l'esquerra de la Porta Daurada de finals del segle XV, just davant de la capella de Sant Jordi també del segle XV.

Però tornem a la façana en la que, a més a més la reproducció d'aquests esgrafiats, hi ha la rèplica de la llinda d'una de les masies del terme de l'Espluga en la que podem llegir: "Mas De Dal Manvel Estrade ani 1788" i la reproducció de la barana de farro forjat de Cal Fallo.

Només girant la mirada a la nostra esquerra el protagonisme és per l'esgrafiat que ens recorda algunes de les nostres tradicions: gegants i nans, processó de Corpus, enramades, bastoners i grallers, caramelles, la benedicció dels camps i la matança del porc.

Una mica més a l'esquerra ens espera l'edifici antic, dels segle XVII, que fou la casa pairal de la família Carulla. Remodelat als anys 80 per acollir les peces del Museu de la Vida Rural inaugurat l'any 1.988. Després d'importants modificacions l'any 2.009 es reinaugurà. Sota la gran balconada podeu veure l'esgrafiat que representa frontalment les naus del Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí.

Continuem girant la nostra mirada a l'esquerra i trobem l'edifici nou, que ens pot recordar un contenidor gegantí, obra dels arquitectes Dani Freixes, Vicente Miranda, Eulàlia González i Vicenç Bou. Gràcies al nou edifici el museu doblà el seu espai expositiu. A la façana trobem paraules pròpies del món rural, moltes de les quals es perden lentament perquè fan referència a eines d'oficis que s'apaguen. Quan entreu al museu us donen la benvinguda alguns d'aquests mots ferits de mort: xerrac, fus, càvec, aixada, tupí, mola i tascó. L'edifici està climatitzat amb energia geotèrmica.

L'edifici annex, inaugurat l'estiu del 2.012, es situa entre els dos edificis anteriors. Està pensat per l'us pedagògic, sala d'exposicions, arxiu, cafeteria, i la nova sala de carros. A la propera fotografia, feta des del soterrani de l'edifici nou, podeu veure la terrassa i les pèrgoles de l'edifici annex.Els arquitectes Dani Freixes, Eulàlia González i Vicenç Bou el van dissenyar. La climatització també es fa amb energia geotèrmica.

L'edifici annex acull la nova sala de carros de la que al sortir-ne trobareu el porxo que us convida a entrar a l'edifici antic. Entre la volta i les grans vidrieres podem gaudir d'un mural de vint-i-dos metres del pintor i dibuixant Llucià Navarro Rodón ( 1.924-2.007 ) amb representacions d'una colla d'oficis antics. A la fotografia següent podeu observar com treballa el bufador de vidre, un ofici que encara està viu a la veïna població de Vimbodí. a només sis quilòmetres, i que us deixarà bocabadats si visiteu el seu Museu del Vidre.

La sala de reserva "Maria Font i Bernaus" ( dona de Lluís Carulla i Canals) , té 500 metres quadrats i 1.100 metres lineals de prestatgeries on s'emmagatzemen les més de 14.000 peces no exposades. També hi ha un espai per restaurar i documentar les peces.

Però tornem al porxo on estàvem gaudint del gran mural del Llucià. Si ens girem podrem observar el jardí on hi ha una creu de terme que recorda a Lluís Carulla i Canals ( 1.904-1.990 ) empresari  i mecenes català que creà a la seva casa pairal el Museu de la Vida Rural. És una reproducció de la Creu de l'Horta destruïda els primers anys del segle XX. Les retes gòtiques originals es conserven al museu. Al basament podem llegir unes paraules que el poeta Ramon Muntanyola i Llorach, també espluguí, li dedicà:

"Espluguí fins a la follia

català fins al sacrifici

i amic per sempre"

Lluís Carulla, a més a més de la seva activitat empresarial com creador l'any 1.937 de Gallina Blanca- que l'any 1.965 es transformà en el grup Agrolimen- sempre fou un gran defensor de la llengua i la cultura catalana. És un dels fundadors d'Omnium Cultural i el creador de la Fundació Jaume I ( actualment anomenada Fundació Carulla ).

Després del xàfec, que m'ha acompanyat durant la visita  al museu, el sol ens regala una llum diferent per admirar aquest espai enjardinat on antigament hi havia els horts de la casa pairal i que acull, als peus de la creu, les cendres de Lluís Carulla.

Els responsables dels esgrafiats dels que podeu gaudir a les dues fotografies anteriors foren Lucià Navarro i Rodón ( dibuix ) i Joan Solé ( esgrafiat ).

Ara que ja hem donat un cop d'ull als edificis que formen el museu, és el moment d'entrar-hi i gaudir de la renovada proposta museística.

Atentament.

Senyor I.