Cases singulars de Lleida (28).

Deixem la Casa del Pançà, amb fonaments d'origen medieval, sòcol de pedra, façana de maó de cara vista i coberta de teula àrab. Des de la plaça de Sant Llorenç, on hi ha l'edifici d'estil popular amb elements dels segles XVII al XIX, anem a la dreta per baixar pel carrer la Palma on a pocs metres ens espera la nostra propera descoberta: Ca l'Onofre Cerveró. A la propera fotografia la podeu veure des de la Plaça Sant Antoni Maria Claret.

Pocs lleidatans passegem pel carrer la Palma, però heu de saber que al segle XV era un carrer en el que vivien les famílies importants d'aquella època: Gort, Cerveró, Chuseu, Temple, Gomar, Dolader, Llopis, Colom, Derc, Moragues... La més important de totes vivia al noble casal d'Onofre Cerveró de finestrals gòtics.

Onofre Cerveró ( 1.512-1.602) fou humanista i catedràtic de l'estudi General de Lleida, cavaller senyor de Melons ( Castelldans ), Matxerri i Vimfení ( Juneda ), i paer en cap de la ciutat de Lleida.

Gràcies a les seves gestions s'instal·là a Lleida la Companyia de Jesús amb un col·legi de gramàtica i humanitats. Va contribuir a la fundació de la Taula de la Paeria i fou el responsable de moltes obres d'urbanització. Establí una renda anual de 400 ducats per l'antic hospital de Santa Maria. Al pati de l'antic hospital, avui Institut d'Estudis Ilerdencs ( I.E.I), hi ha una bella làpida esculpida amb el cérvol - símbol de la família Cerveró- i el text que recorda aquest fet.

El testament de l'"Il·lustre senyor Honofre Cerveró, doncell de la ciutat de Lleyda" diu: "Jo, Honofre Cerveró donsell, estant en ma sana y bona memoria y ferma, loquela fas y orden aquest testament y darrera voluntat mia  [...] y del qual sobrara de dita mia herencia pagats primerament tots mos legats y deutes, vull que de dits mos bens sen fasse dos iguals parts, la huna servesque per [...] y laltra mitat vull servesque per al Hospital General de Pobres Laichs de la present ciutat de Leyda[...]. Fet es aso en Leyda als trenta dies del mes de maig de la nativitat del Senyor Deu Jesuchrist mil siscents y hu[...]. ( Font: "La historia del hospital de Santa Maria de Lleida desde el estudio de sus denominaciones" Lorena Tejero, Francisco Tehero, Carmen Torres. Gimbernat 2016).
La làpida que podeu veure sobre la porta dovellada de la Capella de l'antic Hospital de Santa Maria, està datada al 1.602, anys de la mort d'Onofre Cerveró. He intentat escriure el text però alguna de les grafies i signes no els he trobat. El text diu:

HOИOFRE SERVERO

DOИSELL Ð LLEIDA

DOTALO PИT (?)IS

PITAL EИ SOOH DRED

PRETA MORIA 13 Ð IVLIOL 1602

Ca l'Onofre Cerveró, declarat Bé Cultural d'Interès Local, és un edifici del segle XVI d'estil gòtic tardà entre dues mitgeres, dels pocs que es conserven de la trama medieval del nucli antic. Als baixos encara podeu veure els grans carreus de pedra tallada. A la part esquerra d'aquests baixos hi ha dues finestres amb trencaaigües superior i motllures treballades. Aquestes finestres ens mostren el gust dels magnats lleidatans del segle XVI.

Les dues finestres donaven llum al gabinet on treballava l'Onofre Cerveró il·luminant la rica biblioteca del destacat noble lleidatà.

Pujant o baixant ràpidament el carrer la Palma heu passat per davant d'aquest edifici renaixentista amb finestres d'estil gòtic tardà, potser sense valorar-lo ni saber que fou la casa d'Onofre Cerveró: mossèn, humanista, catedràtic de l'Estudi General de Lleida, Paer en cap...

Onofre Cerveró també va ser un gran estudiós de la Lleida Romana. A la façana, per sobre de les dues finestres gòtiques podeu veure una làpida romana que ell trobà a prop del Portal de Boters i col·locà a la façana de casa seva fa més de quatre-cents anys. Entre cables i perfils que gairebé l'amaguen encara observa atentament als passejants del carrer la Palma...

Josep Lladonosa ens explica al seu llibre "Els carrers i places de Lleida a través de la història" que la làpida ens recorda les guerres civils pel domini de Roma, quan Juli César i Luci Afrani -lloctinent de Pompeu- van lluitar als voltants de Lleida. Esteu observant la peça més antiga que podeu veure passejant per Lleida. La làpida recorda a Afrània Crhocale una dona que vivia a la Lleida del segle I. Afrània era una lliberta, una esclava alliberada pel seu senyor Luci Afrani. Hi podem llegir:

AFRANIA

L.L

CRHOCALE

S

El text es podria traduir aproximadament per : "Sepulcre d'Afrania Chrocale, lliberta de Luci" . L.L significa lliberta de Luci. El gravador de la làpida es confongué  perquè el cognom ( grec ) és Chrocale i ell  va escriure Crhocale.

Per l'estret carrer Llopis podem veure la façana del darrere de Ca l'Onofre Cerveró, casa que fou venuda al segle XVII a la família Queraltó. L'any 1.716 el vell casal del cavaller Baltasar de Queraltó estava valorat en 700 lliures barceloneses. Un casal amb trull, celler, corrals, estudi, dos pisos amb grans cambres dormitori amb arcuacions barroques, golfa i terrat. Encara podeu observar alguns carreus de pedra picada a la porta d'aquesta amagada façana.

Onofre Cerveró va ser un dels fundadors l'any 1.553 de la Cofraria del gloriós senyor Sant Jordi de cavallers y gentils homens de la ciutat de Leyda que organitzava justes i tornejos pels aristòcrates. 

Pobre carrer la Palma, fa segles acollia les famílies més importants de la ciutat i avui els lleidatans estranyament hi passegem. Per no parlar del lamentable espectacle anual de la cursa de llits que en el marc del Carnestoltes transforma el carrer la Palma en un ral·li del mal gust.

Atentament.

Senyor i