Esgrafiats lleidatans (2).

Si la primera entrada dedicada a la mil·lenària tècnica decorativa de l'esgrafiat - consistent en una superposició de capes de morter pigmentades amb diferents colors de la que es retira la més superficial amb un instrument tallant abans que s'assequi del tot -  estava dedicada a la mostra més gran i coneguda d'esgrafiadura lleidatana, avui us proposo un llarg passeig per donar un cop d'ull als esgrafiats modernistes de la nostra ciutat. L'esgrafiat català va viure el seu millor moment durant el modernisme i el noucentisme, per això els edificis d'aquests estils arquitectònics conserven la majoria dels esgrafiats lleidatans.

Si cliqueu, durant aquest passeig virtual, el nom de les cases podreu recordar l'entrada en les que les vàrem visitar.Comencem al número onze de la Plaça de la Sal admirant la Casa Bergós. Els esgrafiats estan al pis superior. Pigmentats amb ocre i blanc els esgrafiats estan al pis superior. El de la propera fotografia és del xamfrà i com als altres el protagonisme és per la decoració floral i les línies serpentejats.

Anem en direcció a la Plaça de la Paeria, on a l'entrada anterior dedicada als esgrafiats lleidatans vàrem observar detalladament l'immens esgrafiat noucentista del 1.931 obra de Francesc Canyellas i Balagueró. Ens aturarem al número dos de la Plaça de Sant Francesc per mirar dos tipus d'esgrafiats de la Casa Melcior. La primera imatge és dels pisos superiors en els que hi ha esgrafiats que imiten els carreus de pedra i els maons. També dues sanefes esgrafiades. La superior malgrat estar sota de la cornisa no presenta taques d'humitat. La sanefa que hi ha entre els esgrafiats que imiten els maons i els carreus de pedra, encara que una mica descolorida llueix els pigments verd,vermell i ocre.

Si entrem a l'edifici, al vestíbul trobarem l'arrimador amb unes peces de marbre sobre les quals hi ha un esgrafiat que intercala fulles de palma amb formes circulars, com podeu contemplar a la fotografia següent.

Anem ara a la cantonada dels carrers Major i Cavallers on ens espera, elegant, la Casa Magí Llorens. Les sanefes del primer i tercer pis recorren tota la façana. A la decoració d'aquests esgrafiats pigmentats en verd i ocre s'entrellacen tiges i motius vegetals.

Caminem fins a l'Avinguda de Blondel número setanta-dos  on l'estretíssima Casa Morera, coneguda com La Lira, ens regala als dos pisos superiors un senzill esgrafiat sobre l'arrebossat i a la finestra amb protagonisme de poncelles simètriques.

A pocs metres, al xamfrà de les Avingudes de Blondel i Catalunya, ens està esperant la Casa Baró, coneguda popularment com La Vinícola. Si aixequem la mirada veurem els plafons esgrafiats situats entre les cartel·les que sostenen la cornisa. Sota les cartel·les podeu observar l'esgrafiat de la façana.

A gairebé tota la façana hi ha un esgrafiat fet utilitzant un plantilles amb formes romboides. L'edifici es rehabilità l'any 2.003 renovant els esgrafiats a partir de les mostres dels antics. Els pigments ocres són els protagonistes.

Quan observeu la Casa Baró fixeu-vos el  petit esgrafiat que ocupa el xamfrà del primer pis. És l'únic punt de l'edifici en el que en lloc de les formes romboïdals podem veure decoració amb motius vegetals.

Comencem a pujar per l'Avinguda de Catalunya però abans d'enfilar la Rambla d'Aragó anem a l'esquerra pel carrer Lluís Companys fins a l'Antic Escorxador, on podrem observar l'esgrafiat amb formes geomètriques a la façana. L'arquitecte s'allunyà de les línies típiques del modernisme i optà per les geomètriques. Els pigments són l'ocre i el blanc.

Tornem a l'Avinguda de Catalunya per continuar per la Rambla d'Aragó. Ens aturarem al número vuit on actualment hi ha la Delegació de Cultura de la Generalitat de Catalunya i que fou inicialment l'Antiga Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat. A les torres de la façana principal trobem esgrafiats en alguns plafons sota la cornisa, a les llindes de les finestres i a l'espai que hi ha entre les dues finestres, que realment és una finestra tapiada.

Si a la fotografia anterior podeu apreciar bé els esgrafiats de les llindes de les finestres i de la finestra tapiada central, la propera fotografia mostra els esgrafiats dels plafons.

Per acabar la descoberta dels esgrafiats modernistes de Lleida, ens aturarem a la mateixa Rambla d'Aragó a les Cases Noves o de Balasch, que tenen els  números trenta-u, trenta-dos i trenta-tres, on observarem dos tipus d'esgrafiats. A la façana, situat sota la balustrada del terrat  les cases trenta-u i trenta-tres, llueixen cinc sanefes cadascuna separades per les obertures de les golfes. A finals dels anys 80 del segle passat  es pintà la façana de l'edifici número trenta-cinc sense restaurar aquests esgrafiats. La decoració està inspirada en el treball de forja de les balconades.

Per acabar entrem a l'interior per veure l'arrimador d'escala, estucat al foc i esgrafiat. Aquesta tècnica dóna un acabat que recorda al marbre.

Reposeu una mica perquè aviat us proposaré una nova passejada per mirar i admirar els esgrafiats noucentistes lleidatans.
Atentament.
Senyor i