dissabte, 18 de novembre de 2017

Cases singulars de Lleida (12a).

Deixem l'Avinguda de Blondel que acull moltes de les cases singulars que hem visitat virtualment al blog: l'edifici Pal·las, la Casa Melcior, l'Antic Casino Principal, la Casa Segura, la Casa Xam-mar, la Casa Morera ( coneguda com la Casa de la Lira) i la Casa Baró ( la Vinícola). Avui anirem fins a la Rambla d'Aragó on ens esperen altres mostres de l'arquitectura que embelleix la capital de Segrià.


Quan la Rambla comença a enfilar-se per arribar a la Delegació d'Hisenda, on hi havia l'antiga presó, trobem el protagonista d'avui, que a la fotografia anterior podeu veure a la dreta de l'antiga Materitat ( actual Biblioteca Pública). Al número vuit ens espera l'Antic Montepío que l'arquitecte lleidatà Francesc Lamolla i Morante (1.869-1.928) projectà l'any 1.905 com a Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Lérida - o Montepío. Observant la fotografia següent és fàcil preguntar-se si no hi ha un lloc millor per col·locar els contenidors...


L'edifici s'ha destinat a usos molt diversos amb el pas de la seva dilatada història centenària. L'any 1.925 el Montepío havia traslladat les seves oficines centrals a l'Antic Casino Principal i l'edifici de la Rambla es transformà en l'Escola Normal. En plena Guerra Civil, l'any 1.938,  l'edifici fou oficina de Correus i oficina del Banc d'Espanya.


L'any 1.939 l'Escola Normal reprèn les classes i també acull la seu de la Junta Depuradora de Mestres... Al 1.960 l'Escola Normal es trasllada al nou edifici del carrer Camp de Mart, enderrocat enguany. L'any següent ocupa l'edifici l'escola Pleyán de Porta ( Escola Pública Femenina ). 
A la propera fotografia podeu veure una part de la façana principal on el protagonisme és pel maó de cara vista, la porta, els finestrals i el treball de forja. Als costats de l'arc de la porta principal podeu veure els detalls ornamentals en pedra on es llegeix AÑO ( esquerra ) 1.905 ( dreta ).


L'edifici, d'estil historicista i modernista, es començà a rehabilitar de la mà de Jaume Fresquet l'any 1.990. Penseu que l'any 1.980 l'edifici s'havia tancat i estava en desús. L'any 1.982 la Creu Roja de Lleida l'adquirí per fer-hi la seu, però al 1.988 el comprà la Generalitat per instal·lar-hi  els serveis territorials del Departament de Cultura de Lleida.


Francesc Lamolla es quedaria bocabadat del camí recorregut pel seu edifici ja centenari. L'arquitecte també projecta una de les joies de la corona arquitectònica de la ciutat, la Casa Magí Llorens, que també hem observat detingudament al blog. A la fotografia següent podeu veure un dels detalls decoratius florals de pedra ( el de l'esquerra) d'on arrenca l'arc de la porta d'entrada.


El treball de forja de les finestres ens recorda la funció inicial del projecte arquitectònic. A la part superior podem llegir les inicials C i A ( Caja de Ahorros ).


Si ens fixem en la façana lateral del carrer Governador Montcada, el protagonisme del maó de cara vista és molt menor limitant-se a les finestres, un petit fris i als angles de l'edifici. Gairebé tota la façana està arrebossada.


De la decoració, molt discreta, destaca el treball de gorja de les baranes dels balcons i finestres i un senzill fris de rajola vidriada a la part superior de les finestres de la primera planta.


Lluny dels ulls dels vianants, per això és difícil d'observar i apreciar, ens mostra la seva bellesa aquest fris amb motius florals.


No menys bella és la barana de la part superior, que els vianants ni veuen, però els passejants s'aturen a mirar i admirar atentament.


Si anem a observar la façana lateral del carrer Ballester trobarem la mateixa decoració que a la del carrer Governador Montcada, però sense la intervenció arquitectònica per fer-hi una nova porta. Es tracta de la façana lateral no modificada.


Una balconada i dos petits balcons, amb el seu treball de forja són els protagonistes. A la propera fotografia podeu veure un dels ferros on es penjava la corriola.


A més a més del fris de rajola vidriada, sota les dues finestres de la primera planta que flanquegen el petit balcó més allunyat de la Rambla d'Aragó, observem decoració ceràmica vidriada que podeu valorar a la fotografia següent.


L'any 2.006 el Departament de Cultura edità una petita carpeta, ideada per aran disseny amb textos de Josep Tort, per recordar el centenari de l'Antic Montepío. Amb el títol: 100 anys / del montepío a cultura/ lleida recordava als lleidatans que l'any 2.005 l'edifici va fer cent anys.


Les sis làmines de la carpeta ens expliquen la història d'aquest edifici singular. A la propera entrada dedicada a l'Antic Montepío donarem un cop d'ull a les quatre fotografies antigues que ens ajudaran a conèixer com era aquesta zona de la cuitat la primera meitat del segle XX.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada