No només al soterrani...

A l'entrada anterior dedicada a la llibreria Caselles, un negoci familiar de llibreria-papereria al número quaranta-sis del carrer Major  de Lleida des del 1.934 però que començà l'any 1.914 com quiosc de diaris, vàrem donar un cop d'ull a l'antic celler del segle XVII que hi ha al soterrani. Al final de l'entrada us explicava que la llibreria amagava més secrets...

Pugem del soterrani per l'escala de cargol. Si al soterrani era molt evident la presència de les parets i la volta de pedra del celler, a la planta baixa les antigues restes estan una mica amagades.

A l'esquerra de la porta de vidre d'accés a la llibreria es poden apreciar restes de la façana de pedra de l'edifici antic.

Per descobrir més restes cal pujar a la tercera planta. Aquí no cal buscar-les, és molt evident que la porta d'emergència està col·locada aprofitant una antiga porta de pedra.

Obrint aquesta porta d'emergència accedim a un carrer ple d'història lleidatana, la Costa del Jan, que a l'època medieval era l'accés al barri jueu de la ciutat.

La tardor del 1.597 la Costa del Jan patí una esllavissada de roques que implicà una gran transformació del carrer. Accedim al costerut carrer passant per aquesta porta que sembla que separi dos mon i observem els grans murs de contenció que es van construir perquè el carrer fos segur.

Si pugem una mica les escales del carrer ben aviat podrem observar l'antiga porta de pedra gairebé a vista d'ocell. Us quedarà molt clar perquè el carrer té el nom de costa...

Explica en Josep Lladonosa al seu llibre "Els carrers i places de Lleida a través de la història" que el dia dos d'abril del 1.603 el Consell General acordà cedir als jesuïtes unes cases enderrocades de l'antiga cuirassa perquè poguessin edificar la seva residència. Durant uns anys el carrer s'anomenà Costa de la Companyia. Es van aixecar uns murs de pedra gruixuda per protegir-se de les esllavissades. Aquestes pedres procedien d'altres edificis, fins i tot potser de la mateixa sinagoga de Lleida perquè, afirma l'historiador lleidatà, entre els carreus hi ha columnes treballades...

Durant les obres de rehabilitació del call lleidatà, la Costa del Jan ha estat tancada i, com podeu veure a la fotografia anterior, les males herbes han ocupat bona part de l'escala. A la fotografia següent podeu constatar el canvi després del final d'aquestes obres.

Al final del tram d'escala, abans de baixar l'ultim  fins al carrer Major, ens espera  la font neoclàssica de la costa del Jan coneguda també com la font del governador Aparici. A la fotografia següent podeu observar-la atentament.

 
L'escut de Lleida de la part superior és dels anys 70 del segle passat.  Aquesta font abans estava a la plaça de sant Francesc i l'any 1.884 es traslladà a la ubicació actual. Part de la font que hi havia anteriorment es va traslladar a la plaça de Ramon Berenguer IV i la coneixem com la font de l'Estació. La font es va trencar per la caiguda d'un mur...

Si compareu la fotografia anterior amb la propera podreu veure aquesta part de la costa del Jan durant les obres de rehabitilació del call i després de finalitzar-les. A més a més de la neteja evident de males herbes també constatareu que la barana central ja no existeix. La pintada de l'esquerra ha sobreviscut a les obres de rehabilitació...

Tornem a la llibreria Caselles i centrem la nostra mirada al brancal de la dreta de la porta de pedra. Gairebé a tocar del nou sistema de la porta d'emergència podem observar un forat al carreu central en el que es col·locava l'element que tancava l'antiga porta.

Al brancal de l'esquerra un altre carreu mostra un forat que tenia la mateixa funció, tancar bé la porta. El silenci i la solitud de la Costa del Jan i de la tercera planta de la llibreria Caselles és impressionant, sembla que el temps s'ha aturat...

Realment la porta d'emergència de la llibreria de referència de Lleida és una porta oberta a la història de la ciutat.Penseu que per aquest costerut carrer caminava el veí del call Crescas Abnarrabí, físic i cirurgià oftalmòleg que operà de cataractes, l'any 1.468, al rei Joan II...

Deixem la llibreria Caselles per tornar a passejar per l'Eix Comercial de Lleida on ens esperen altres restes arqueològiques visitables.
Atentament.
Senyor i

Eix. Cultura industrial, tècnica i científica.

Al maig del 2.016, editada pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, va sortir el primer número de la revista Eix una publicació semestral dedicada al nostre patrimoni industria, científic i tècnic.

Els seguidors del blog sabeu que aquest patrimoni ha protagonitzat algunes de les entrades. Al primer número de la revista, a les pàgines cinquanta-sis i cinquanta-set podem llegir l'article "El Dipòsit del Pla de l'aigua de Lleida" al que vàrem donar un cop d'ull a l'entrada "Sota la plaça".

Tot un luxe gaudir dels articles d'Eix, revista que podeu trobar a les llibreries més importants de Catalunya al preu de vuit euros o per subscripció anual de dotze euros. Cada revista té un dossier central i una colla d'articles que ens permeten descobrir el patrimoni industrial del nostre petit país. Editada en català, dedica les últimes pàgines a dos extractes; un en castellà i l'altre en anglès.

Al número dos, a les pàgines catorze i quinze, l'article "Arròs paperer, una recepta al servei de la societat" ens deixa clar que el patrimoni industrial també amaga altres patrimonis com el de la recepta de l'arròs paperer que podeu tastar a dinou restaurants de l'Anoia. A l'entrada "Molins paperers" podeu donar un cop d'ull al molí de Capellades.

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya està format per vint-i-vuit centres museístics i patrimonials que ens expliquen la industrialització de Catalunya i respon clarament al seu lema: Un museu nacional estès per tot el país.

D'aquesta colla de museus, cinc estan a les terres lleidatanes: La serradora d'Àreu, el museu Hidroelèctric de Capdella, el museu de Gerri de la Sal, el museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat de Tàrrega i el museu de l'oli de Catalunya de la Granadella. Visites que de ben segur no oblidareu.

El número tres torna a les terres de Ponent per descobrir-nos a les pàgines setze a dinou el dipòsit d'aigua de Puigverd, la primera construcció de formigó armat que es va fer a tot l'estat espanyol. Projectat per Francesc Macià és del 1.893 i té una capacitat de mil metres cúbics.

Tres dels articles del número quatre ens presenten espais dels que us he parlat al blog. El dossier central "La llum que ens va canviar la vida" ens parla del museu Hidroelèctric de Capdella que amb l'entrada "Fa cent anys a la Vall Fosca" vàrem visitar virtualment. L'enginyer i polític Emili Riu i Periquet, nascut a Sort , tenia un projecte visionari que finalment canvià Catalunya...

L'article " Descobrim la mecanització del camp català", de les pàgines seixanta-quatre a seixanta-nou, ens permet passejar  per la fassina Balanyà  de l'Espluga de Francolí a la que li vaig dedicar tres entrades titulades "Un cop d'ull a la fassina Balanyà".

El mateix article parla  del museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat de Tàrrega que hem visitat virtualment fins a l'últim racó a la sèrie d'entrades "Un cop d'ull a Cal Trepat".

Si sou dels que penseu que el patrimoni industrial, científic i tècnic són part de la nostra cultura, la revista Eix és de lectura imprescindible.
Atentament.
Senyor i 

Cases singulars de Lleida ( 33 ).

Continuem passejant per la rambla de Ferran en direcció a l'estació ferroviària després de descobrir l'agitada història de la Casa Cros. Ens aturarem al número trenta-set con els espera la Casa Montull d'estil noucentista.

També, com la Casa Cros, inscrita com Bé Cultural d'Interès Local en l'Inventari del Patrimoni Cultural Català, aquest edifici cantoner a tres carrers -rambla de Ferran, Democràcia i del Carme- és el nostre protagonista d'avui.

Atribuït a Manuel Cases fou construïda el primer terç del segle XX. A la fotografia anterior podeu observar la façana del carrer Democràcia. Si ens fixem en la coronació de l'edifici als extrems podeu veure dos templets circulars descoberts, i gairebé a tocar del de l'esquerra, un frontó clàssic. La fotografia següent és de la cantonada dels carrers del Carme i Democràcia.

Si ens apropem a la coberta podem apreciar el templet circular descobert amb sis parells de columnes que embelleix l'edifici.

Al primer pis d'aquesta cantonada cilíndrica podem gaudir de les baranes de ferro forjat dels grans finestrals de la tribuna.

Si anem a la rambla de Ferran podem valorar alguns elements decoratius clàssics. La propera fotografia de detall és del frontó en el que es poden llegir les inicials J.C. Al frontó de la façana del carrer Democràcia, que podeu veure a la primera i segona fotografies de l'entrada d'avui, les inicials són M.V. Desconec a qui fan referència les inicials dels dos frontons.

Aquest edifici de planta baixa i quatre pisos ens regala a la cantonada cilíndrica de la rambla de Ferran amb el carrer Democràcia, una decoració de gran puresa clàssica. A la propera fotografia de detall podeu gaudir de les grans columnes estriades corínties que s'enfilen per la façana del primer i segon pis. Al tercer pis el protagonisme és pels gerros. Aquests elements decoratius embelleixen la magnífica tribuna.

Des del carrer Democràcia podeu veure fàcilment les petites baranes de ferro forjat dels finestrals del primer pis amb un gerro al centre i decoració vegetal, gerro que es repeteix a la resta de baranes.

Deixem la casa Montull i acabem de passejar per la rambla de Ferran en sentit a l'estació ferroviària fins arribar al carrer d'Anselm Clavé on, al número quaranta-tres ens espera una misteriosa casa...
Atentament.
Senyor i

L'Abadia d'Holyrood.

Després de visitar virtualment el nou parlament d'Escòcia, nomes ens cal passejar uns pocs metres més per The Royal Mile, la via principal de la ciutat vella, per arribar al Palau d'Holyrood la residència dels reis i reines d'Escòcia des del segle XV.

Cada estiu la reina Elizabeth II passa una setmana en aquest palau que fou  reconstruït entre 1.671 i 1.679 després de ser destruït per un incendi. El palau es pot visitar exceptuant les estances on resideixen els membres de la família reial.

Si ens girem quan estem a  la porta del palau podrem observar al centre del pati la Forecourt fountain, una rèplica dels segle XIX de la font del segle XVI del palau de Linlitgow. A l'esquerra de la fotografia, darrere del mur podeu veure el nou parlament d'Escòcia.

La porta d'entrada a palau llueix un magnífic escut d'armes que empraren els monarques escocesos fins al 1.603. Sota l'escut podeu llegir el lema d'Escòcia NEMO ME IMPUNE LACESSIT ( Ningú m'ofèn impunement ).

Durant la visita a Palau no es poden fer fotografies, per això si el voleu veure us proposo clicar en el proper enllaç: Royal Collection Trust. Al sortir-ne trobem les ruïnes de l'Abadia agustina de Holyrood, construïda l'any 1.128 per ordre del rei David I d'Escòcia.

Una llegenda explica que el rei David I tingué dificultats caçant en aquests boscos i gràcies a un cérvol que tenia una creu il·luminada entre les banyes, es va salvar. Llavors prometé construir una església en aquell lloc...

Si ens fixem en l'etimologia del nom de l'abadia, Holyrood, "rood" és una paraula antiga que significa "la creu del crucifix de Jesucrist". Holyrood significa Santa Creu.

L'abadia ha viscut una història agitada. Aquí es van celebrar coronacions reials i cerimònies matrimonials, però també ha patit molts atacs en temps de guerra. En aquestes ruïnes que contemplem es van coronar Jaume II d'Escòcia ( 1.437 ), Margarida Tudor ( 1.504), Maria de Guise ( 1.540 ), Anna de Dinamarca ( 1.590 ) i Carles I d'Escòcia, Irlanda i Anglaterra ( 1.633 ).

L'any 1.544 durant la guerra anglo-escocesa l'abadia fou saquejada. Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia establí un col·legi de jesuïtes a Holyrood i al maig de 1.688 va fer que l'abadia acollís una capella catòlica per als cavallers de l'Ordre del Card. Un petit plafó informatiu de benvinguda ens ajuda a imaginar-nos com era l'abadia i ens explica breument la seva història.

Roger Griffit l'any 1.852 va fer el següent dibuix que representa la Capella Reial de l'abadia d'Holyrood durant el regant de Jaume VII d'Escòcia . Font: Danie, William S ( 1.852 ), Història de l'Abadia i Palau d'Holyrood Edinburgh. Duncan Anderson pàgines 123-124.

Recordeu que el passat mes d'octubre, a l'entrada " L' Ordre del Card ", vàrem visitar la Catedral de Saint Giles d'Edinburgh que acull The Thistle Chapel ( la Capella del Card ), d'estil neogòtic, construïda els primers anys del segle XX i finalitzada l'any 1.911.

Al novembre de 1.688 Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia derrocà a Jaume VII d'Escòcia en el marc de la Revolució Gloriosa. L'església i la cripta reial de l'abadia foren saquejades.

Llavors la Canongate Kirk, una congregació de l'església d'Escòcia, construí la modesta església de Canongate per acollir als fidels expulsats de l'abadia. L'any 1.758 es reconstruí el sostre però un huracà, l'any 1.768, col·lapsà el sostre quedant l'abadia com està actualment.

Una senzilla placa ens explica que aquest espai acull les tombes de Jaume V d'Escòcia, de la seva esposa Magdalena de Valois ( morta al setze anys de tuberculosi ) i de dos dels tres fills que Jaume V tingué amb Maria de Guisa, la seva segona esposa: Jaume duc de Rothesay i Artur duc d'Albany. La tercera filla d'aquest matrimoni fou Maria I d'Escòcia, coneguda com Maria Stuart, que està enterrada a l'abadia de Westminster a Londres.

Deixem l'abadia i el palau reial que estan envoltats d'uns magnífics jardins, un espai de quatre hectàrees, per passejar-hi. Només començar a caminar per la sendera, ens girem, i podem veure a l'esquerra l'abadia i a la dreta el palau.

Caminar lentament contemplant el paisatge del parc d'Holyrood, el turó d'Artur's Seat i els seus Salisbury Crags - una cinglera de diabasa i basalt ( dues roques magmàtiques)- , és molt reconfortant.

Quan es construí el palau, en aquests jardins es celebraven tornejos, es feien concursos de tir amb arc i es practicava la caça i la falconeria.

Deixem els jardins i ens tornem a apropar en pocs minuts al nou parlament d'Escòcia per iniciar una nova descoberta.

Atentament.

Senyor i

Recordant alguns dels genis de la història de l'art.

L'any que acabem de començar està farcit de commemoracions artístiques. Aquest 2.019 viurem els aniversaris de la mort de tres grans mestres: Leonardo da Vinci ( 500 anys ), Pieter Bruegrel el Vell ( 450 anys ) i Rembrandt Harmenszoon van Rign ( 350 anys ). La cirereta del pastís és el bicentenari del Museo del Prado.

Ja fa dies que vull recomanar-vos la revista Descubrir el Arte editada a Madrid per Art Duomo Global S.L. Aprofito aquests esdeveniments per fer-ho.

Cada mes la revista ens informa de l'actualitat de l'art amb articles escrits per especialistes però que els que no som erudits podem llegir de forma plaent. A més a més cal destacar les fotografies que il·lustren els escrits. El número 238, del passat mes de desembre, té el cinquè centenari de la mort de Leonardo da Vinci de protagonista. El que potser no sabeu és que l'escultor i col·leccionista italià Pompeo Leoni ( 1.530 - 1.608 ) tenia dos quaderns amb dibuixos i notes de Leonardo da Vinci que dugué a Espanya potser per vendre'ls a Felip II. Aquests quaderns es van "perdre" entre els milers de documents de la Biblioteca Nacional per un error de catalogació. Afortunadament els tornaren a localitzar al 1.964- 1.965. L'article de Teresa Mezquita " Hallazgo en Madrid" us deixarà bocabadats.

Des del passat 18 de novembre i fins al 19 de maig podeu gaudir a Madrid de la mostra " Leonardo da Vinci: los rostros del genio" que s'exposarà en dues seus: la Biblioteca Nacional o el palacio de las Alhajas. A la Biblioteca Nacional podreu observar detalladament els Còdex Madrid I i II.

Aprofitant el viatge a Madrid per xalar amb les genialitats de Leonardo, guardeu bona part del vostre temps per assaborir el bicentenari del Museo del Pardo. Commemoració protagonista del número 239 d'aquest més de gener de la revista Descubrir el Arte.

Des del 19 de novembre fins al proper 10 de març, a més amés de visitar el museu podeu gaudir de l'exposició "Museo del Prado 1.819 - 2.019. Un lugar de memoria",  Aquesta exposició és una de les moltes activitats programades per celebrar l'aniversari de la pinacoteca madrilenya.

Art Duomo Glogal S.L començà a editar a finals de l'any passat la revista "Aryhis. Un Viaje entretenido por el Arte y la Història", una publicació monogràfica quinzenal amb l'objectiu de ser una primera aproximació a l'art i a la història.

Un petit detall, m'agrada molt que les inicials de les paraules Viatge, Art i Historia estiguin escrites amb majúscula...

Atentament.

Senyor i