dimarts, 21 d’agost de 2018

Un cop d'ull a la fassina Balanyà (1).

Recordeu que al sortir del Museu de la Vida Rural us proposava continuar passejant tranquilament per l'Espluga de Francolí seguint, a l'esquerra, per la carretera de Montblanc fins arribar a la rotonda on ens està esperant la nostre propera descoberta: la fassina Balanyà.


Aquesta antiga destil·leria d'aiguardent, transformada en museu, és un dels tresors de l'espluga. És un dels vint-i-vuit museus que formen el Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Quan agafeu l'entrada us recomano comprar el quadern de didàctica i difusió perquè us ajudarà a gaudir i entendre el funcionament de la fassina.


L'edifici nou de la plaça del Mil·lenari número 1, la rotonda que abans us he comentat, és l'oficina de turisme de l'Espluga. A la primera planta podreu veure un audiovisual previ a la visita a l'antiga fassina. Però abans de pujar, el primer regal visual  és la xemeneia de la destil·leria i darrere seu, a tocar del Museu de la Vida Rural una segona xemeneia que és de la fassina de Cal Ferran. L'edifici amb vidres trencats de la seva dreta és el la desapareguda fassina que fou construïda després de la Guerra Civil. L'Espluga havia tingut cinc fassines: la Balanyà, les dues de Cal Ferran, una on actualment hi ha l'empresa Drac Actiu i l'Antic Celler-Restaurant Simó de Palau.


Deixem l'edifici nou i accedim a l'antiga fassina. Només entrar podem observar l'embarrat, l'arbre de transmissió de politges arrossegades per un sol grup motor central que accionava totes les màquines de la fassina.


El passat i el present conviuen com podeu veure en la propera fotografia en la que, entre politges i corretges, la pantalla ens presenta un audiovisual que en ajuda a comprendre com funciona la fassina.


Construïda l'any 1.834 i reconstruïda com a destil·leria vertical a finals del segle XIX ja amb torre de destil·lació, la fassina Balanyà és un dels tresors de l'Espluga. A la fotografia següent podeu observar l'atrotinat escaldavins que servia per fer la primera separació de vapors. En ell es condensava part del vapor d'aigua i els vapors alcohòlics sortien cap al refredador. Davant seu els dos cilindres, a dreta i esquerra, són la part superior de les olles o calderes de vaporització de la brisa. Recordeu que la brisa és el residu sòlid que queda després de trepitjar o premsar el raïm. Està format per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol. Per fer l'aiguardent es treballa amb brisa fermentada.


Abans de baixar, a vista d'ocell podeu contemplar la premsa i els dipòsits on es posa la brisa ja destil·lada amb aigua i salfumant. El líquid resultant d'aquesta barreja anava a l'exterior, als remenadors del tartrà per aconseguir àcid tàrtric. A la part superior dreta de la propera fotografia, entre la premsa i els dipòsits, podeu veure una mica amagada la màquina de vapor o cavallet que s'encarregava d'accionar tot l'embarrat.


L'àcid tàrtirc, anomenat també tartàric, es troba en moltes plantes. S'utilitza industrialment per preparar begudes efervescents, per condimentar el menjar, en fotografia i per fer vernissos.


Baixem les escales i des dels dipòsits podem veure, al centre de la fotografia anterior, la premsa. A la seva esquerra la màquina de vapor o cavallet que accionava totes les politges de la fassina, i a la dreta de la premsa - la triadora- que com un sedàs separava el pinyol de la rapa i la pellofa. La pendent escala de fusta ens du on hi ha l'escaldavins i, a dalt de tot, podeu veure el refrigerador que és el protagonista de la propera fotografia de detall.


Aquest artefacte contenia aigua freda que circulava constantment. Aquí es condensaven els vapors alcohòlics que un tub portava fins al dipòsit de planxa reblonada que emmagatzemava l'aiguardent. Un cop vaporitzat l'alcohol de la rapa que hi havia a les calderes de vaporització de brisa no s'acabava la feina. Calia continuar treballant amb els residus sòlids i líquids. Treball que observarem detalladament a la propera entrada dedicada a la fassina Balanyà.
Atentament.
Senyor I

Cap comentari:

Publica un comentari