Si l'edifici que visitàrem l'anterior descoberta virtual lleidatana fou l'Oratori dels Dolors, al número vint-i-sis del carrer Cavallers, el d'avui està just davant, concretament al número quinze del mateix carrer. Parlo, evidentment, de l' antic convent del Roser, protagonista d'una agitadíssima història...
Si retrocedim fins a la Guerra dels Segadors ( 1.640 - 1.652 ), on actualment hi ha el parc de Santa Cecília, a la cara nord del turó de la Seu Vella, hi havia el convent dels Predicadors. L'estratègia militar canvià radicalment aquest turó. L'ordre dels Dominics fou expulsada per construir noves fortificacions. L'any 1.669 s'inicià la construcció del convent del Roser.
Les arcades ojivals d'estil gòtic de la portalada per la que accedim al Roser, que podeu veure a les fotografies anteriors, sembla que es van aprofitar de l'antic convent dels Predicadors.
Entrar a l'antic convent és fer-ho a un dels espais que explica un dels episodis més durs de la història lleidatana. Abans d'accedir a la recepció del Parador Nacional, inaugurat al juliol del 2017, anem al vestíbul on una senzilla placa estic segur que us entristirà.
El text recorda als lleidatans que hi foren massacrats el novembre del 1.707. La tragèdia del Roser cal emmarcar-la en la Guerra de Successió ( 1.702 - 1.715 ) quan les tropes del Duc d'Orleans, que estava al servei de Felip V, van incendiar l'edifici i executar als lleidatans que s'hi havien refugiat. Cada onze de setembre diferents partits i entitats hi fan una ofrena floral.
Entrem al convent barroc del Roser després d'entristir-nos amb el record dels fets viscuts en aquest edifici del Centre Històric. El frontó de la porta d'accés ens observa atentament...
A la dreta de la recepció trobareu la gran escala del convent, un edifici de planta quadrangular amb un gran claustre quadrat. Una gran construcció de planta baixa i dues plantes.
L'edifici es reformà entre els anys 1.735 i 1.752 i després de consagrar-lo tornà a ser convent fins que la exclaustració del 1.835 obligà a marxar definitivament la comunitat religiosa. A la propera fotografia podeu observar la galeria del claustre contigua a l'església, que està al fons a l'esquerra, i que actualment és el restaurant del Parador.
Després de l'exclaustració del 1.835 l'edifici ha tingut múltiples funcions: institut, biblioteca pública, arxiu històric, escola Normal de mestres, museu arqueològic, Creu Roja, Cercle de Belles Arts, centre benèfic, Orfeó Lleidatà, Casa de Cultura, Facultat de Lletres, Museu Morera, Escola Municipal de Belles Arts i, des del 2.017 Parador Nacional. Entre 1.963 i 1.970 l'arquitecte Francesc Bordalba rehabilità l'edifici per acollir el Museu Morera i l'Escola Municipal de Belles Arts. A la fotografia següent podeu gaudir del claustre, eix vertebrador del Roser.
El claustre, de maó de cara vista és el gran protagonista. Els pedestals són de pedra i els arcs dels tres pisos, de mig punt. Està coronat per una gran cornisa sobre la qual hi ha una balustrada de maó.
L'església de Sant Domènec, una mostra del barroc tardà, actualment és el restaurant del Parador Nacional. Un espai ple de llum i d'història.
Entre els elements decoratius de guix cal desatacar els de la cúpula, que podeu veure a la propera fotografia. Durant la Guerra de Successió l'església fou destruïda i es restaurà als voltants del 1.752.
Aixequeu la mirada i centreu-la en les petxines sobre les que descansa l'anell de la cúpula. Cada petxina llueix un dels quatre escuts de Catalunya. El que us mostro en la fotografia de detall és, evidenment, el de Lleida.
La volta que hi ha a la capella d'accés a la cuina mereix que aixequeu la vostra curiosa mirada. El regal de la seva policromia ho val.
Deixem l'antic convent del Roser per donat un ràpid cop d'ull a altres edificis singulars del carrer Cavallers, un carrer catalogat com a monument i que està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada