Després de sorprende'ns amb les rogatives per la pluja continuem donant un cop d'ull als documents de la segona taula. Vaig explicar-vos a l'entrada anterior dedicada a l'exposició Aqua que avui descobriríem l'illa de Mallorca de la ciutat de Lleida...
El primer document del que us parlaré és un pergamí datat el 7 d'abril de 1.305, amb unes mides de 315 X 285 mil·límetres. En ell els blanquers lleidatans Arnau i Guillermo Escolar venen a Bertran d'Uliola, Canonge i administrador de les capellanies de la seu de Lleida, dues faneques i mitja d'hort situades a la partida de Fontanet en un lloc anomenat illa de Mallorca...
Lleida ha perdut gairebé tots els noms de carrers relacionats amb oficis però encara avui podem passejar pel carrer blanquers, sota el qual es conserven les adoberies de la ciutat, les més antigues ( segle XIII ) i millor conservades de tot l'estat, i les úniques que mantenen el sistema de proveïment d'aigua original.
Si voleu recordar la visita virtual que vàrem fer-hi al desembre del 2.010 cliqueu el proper enllaç: " El gran misteri del carrer Blanquers ( 2 ) ".
Si ens apropem més, a la propera fotografia de detall podem llegir clarament a la quarta línia ...in insula vocata Maioricarum...
L'illa de Mallorca ja apareix documentada l'any 1.150, quan s'explica la repoblació de Cappont. Era una mitjana ( illa al mig del riu ) gran situada davant de la ciutat. Hi ha constància documental d'aquesta illa fluvial des del segle XII fins al segle XVIII. Sobre ella hi havia un dels extrems de l'antic pont de pedra. Fins al segle XVII fou propietat rural de l'horta de Lleida. A la propera fotografia de la cartel·la que hi havia a l'esquerra del pergamí, podeu veure l'illa assenyalada amb una fletxa vermella.
Deixem l'illa de Mallorca lleidatana per centrar-nos en el proper pergamí datat l'1 de juliol de 1.457 que ens explica que el prevere Bernat Carnicer redueix el que havia de pagar Llorenç de Rialp, notari de Lleida, per una terra anomenada Sot del Rei de Rufea. El motiu de la rebaixa de preu fou una inundació del riu Segre.
La propera fotografia de detall em va quedar molt malament, però si us esforceu una mica, a la cinquena línia es pot llegir ... inundacionem aquarum fluvii Sicoris...
El pergamí següent és una carta de donació i concessió feta per Ramon de Golmés, cedint a Guillem Babot, Joan de Gavet i a tots els hereus de Tabach, el pas per una sèquia i d'una peixera a canvi de 10 sous jaquesos anuals.
El pergamí especifica que els sous jaquesos han de ser de la millor moneda lleidatana i que el pagament anual es faria el dia de sant Joan. Datat el 23 de març de 1.246, el pergamí fa 395 X 245 mil·límetres.
Un petit pergamí ( 135 X 160 mil·límetres ), datat el 13 d'abril del 1.207 , explica una donació de quatre diners censals sobre els calciners que tenen vora del riu Segre Duran de Pena, Catala Corretger, Ramon Pere i Pere Folc.
El calcinaire separava el pèl de la pell. Després d'assecar les pells i netejar-les remullant-les a l'aigua i tallar-les eren lliurades als calcinaires que les tractava en aigua i calç per extreure el pèl i la carn amb el raspat. Al centre de la propera fotografia de detall podeu llegir la paraula ...calcinariis...
L'últim pergamí al que avui donem un cop d'ull està datat l'1 de desembre del 1.199 i mesura 170 X 150 mil·límetres. És una donació feta per Duran de Pena ( que també apareix citat al pergamí anterior ) i la seva dona Gallarda, a favor de Pere de Talarn d'un calciner situat a la parròquia de santa Maria Magdalena.
Al final del document es deixa clar que l'escala de pedra que hi ha a la riba del riu Segre, davant del calciner, serà sempre d'ús comú per tothom. A la fotografia de detall podeu llegir, al centre, ..scala petre...
Deixem la segona taula que completa el Panell 1 per observar detalladament a la propera entrada dedicada a l'exposició Aqua, la tercera taula, protagonista del Panell 2.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada