Acabo avui la trilogia d'entrades dedicades al palau construït a principis del segle XIII pels senyors de Sanaüja i que ,després de vendre'l per 450 sous als paers de Lleida, és des de 1.387 la seu de l'Ajuntament. Continuem recorrent el soterrani que acull el museu de la Paeria, tota una lliçó d'història i arqueologia.
Deixem la passarel·la i anem a la part més baixa del soterrani per accedir després a l'espai que més ens inquieta als lleidatans quan visitem per primera vegada el museu quan som infants. Però abans ens aturem per observar l'escala que condueix a la zona d'excavacions arqueològiques, perfectament emmarcada per una magnífica arcada medieval del segle XIII, que podeu veure a la propera fotografia.
Les restes trobades en les diferents intervencions arqueològiques fetes al soterrani ens deixen molt clar que el palau dels Sanaüja s'edifica sobre construccions antigues.
Quan ens apropem al nostre objectiu d'avui, la morra, fem una segona aturada per observar atentament el pou medieval del segle XIII que abastia d'aigua el palau. Mitjançant aquest pou s'accedia a l'aigua que està sota de la llera del riu Segre. Aquestes aigües tenen el nom de subàlvies.
Ara ens cal enfilar la costeruda escala que ens durà a la morra, un espai que demostra la poca racionalitat dels humans. Era el calabós dels condemnats a mort...
Els desgastats graons i la insegura barana fan l'ascens al compartiment menys humà del soterrani del palau de la Paeria.
Des de 1.486 fins al 1.816 la Paeria va cedir el soterrani per emprar-lo de presó en la que hi havia compartiments separats per homes i dones i la terrible morra en la que els presos esperaven ser executats.
Quan el soterrani deixà de ser presó, aquesta es traslladà a l'església romànica de Sant Martí. Ara que estem a la morra obriu bé els ulls i quedareu bocabadats amb els baix relleus que els condemnats a mort van fer als carreus de pedra.
Davant la certesa de la mort els presos representaven crucifixos i creus, símbols clars de patiment mentre esperaven la salvació espiritual...
Però, a més a més de la salvació espiritual, als carreus podeu veure que encara confiaven en la salvació material. A l'esquerra del primer baix relleu i flanquejant crucifix de la propera fotografia hi ha representat l'objecte que els salvarà de la mort...
La salvació material és la desitjada clau que obri la porta de la morra i els permeti fugir de la presó. La datació d'aquests baixos relleus no està clara però els experts pensen que cal situar-la cap als segles XVI i XVII. A la següent fotografia de detall podeu apreciar clarament la desitjada clau de la morra...
Una mica angoixat deixo enrere la morra i baixo les escales pensant en la brutalitat que demostrem els humans al llarg de la història.
A l'entrada "Carrers de Lleida amb nom d'oficis ( 11 )" vàrem visitar virtualment l'espai on hi havia el carrer del Botxí, entre el carrer Paer Rufes - a tocar de l'església de Sant Joan- i el carrer Nolius; a pocs minuts caminant des del palau de la Paeria...
Surto del palau i del museu de la Paeria recordant que a l'època medieval el botxí tenia el nom de mestre de sentències i que s'encarregava d'executar les sentències dictades pel Tribunal de Coltellades de la Paeria. A principis del segle XVII el botxí de Lleida era Guerau de Menetichs. El 18 de gener de 1.643 el Consell de la Paeria augmentà el sou anual del botxí fins a les 40 lliures. Un mestre de l'escola municipal en cobrava 36 ...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada