Pàgines

divendres, 6 de desembre del 2019

Un cop d'ull a la planoteca ( 8 ).

Després de quedar bocabadats amb els trenta-quatre plànols de l'Antic Escorxador Municipal que es conserven a l'Arxiu Morera del Col·legi d'Arquitcetes de Lleida, que hem observat detalladament a les tres entrades anteriors dedicades a la planoteca, avui donarem un cop d'ull a l'altra joia lleidatana d'arquitectura modernista industrial: la farinera La Meta, obra també de l'incombustible Francesc de Paula Morera i Gatell.


La bibliotecària em deixa gentilment els sobres 17/11 ( Farinera la Meta. Projecte de fàbrica de farina. Projecte de casa ) i 16/22 ( Projecte de fàbrica de farina la Meta ). Em poso els guants i començo a desplegar, amb molta cura, els documents...
A la fotografia anterior de detall podeu veure el plànol d'alçat de la porta ( desapareguda ) d'entrada a la farinera amb un magnífic treball de ferro forjat; i a la següent el text - escrit amb llapis a la part de sota del plànol - on podem llegir: "Puerta de entrada al patio de la fábrica de harinas de D.Pedro Llusá. Calle de Noguerola. E de 1:50". Pere Llusà encarregà l'edifici a Morera i Gatell.


L'edifici modernista va ser construït entre els anys 1.913 i 1.915. L'any 1.998 la Comissió d'Urbanisme declarà la farinera Bé Cultural d'Interès Local.


A la fotografia anterior podeu veure desplegat el plànol de planta, una mica trencat, de la farinera. La propera fotografia de detall és d'una de les dependències del mateix plànol.


La "Fábrica de harinas de D. Pedro Llusá" canvià de propietari i de nom l'any 1.956. A partir d'aquell moment s'anomenà La Meta. L'activitat a l'antic edifici finalitzà al 2.012 i des de llavors la farinera funciona al Polígon Industrial el Segre - parcel·la 204- Una gran indústria amb una superfície de 22.453 metres quadrats ( 5.577 edificats ).


L'edifici, de planta rectangular amb semisoterrani i quatre plantes, no es correspon al plànol d'alçada de la fotografia anterior en la que Morera i Gatell dibuixà aquesta estructura a la part esquerra, però a la dreta li falten dues plantes. La fotografia següent de detall és de les finestres de la segona i tercera planta.


Com podeu veure a la propera fotografia la fidelitat de l'edifici, que necessita una urgent rehabilitació, amb el plànol és impecable.


Continuant amb les fotografies de detall del plànol d'alçat de la façana, les finestres de la següent fotografia són les de la quarta planta. També podeu observar una senzilla decoració esfèrica al coronament.


La fotografia ens torna a mostrar el respecte al plànol a l'hora de construir la farinera, però de la decoració del coronament no en queda res, si és que es va fer...


Seguim amb l'observació detallada del plànol d'alçat de la façana per centrar-nos en les finestres del semisoterrani i les de la primera planta.


Compareu vosaltres mateixos la foto de detall anterior del plànol  amb la següent de detall del mateix punt que mostra l'edifici més d'un segle després de la seva construcció.


Als sobres que custodien aquest projecte de Morera i Gatell també hi ha un cianotip del plànol d'alçat de la façana diferent a l'anterior ( mireu les cobertes ). Recordeu que la cianotipia va ser molt popular entre enginyers i arquitectes des del seu invent al 1.842 fins als inicis del segle XX. Era un procediment per fer còpies barates d'un projecte, en color cian blu, però aquestes còpies tenien dificultats per conservar-se perquè la imatge s'esvaïa lentament.


 Morera i Gatell dissenyà fins a l'últim detall de la farinera. Al proper plànol podeu veure dos tipus de finestra a escala 1 : 20. Al costat de la finestra de l'esquerra va escriure amb llapis " 17 iguales ",  i a la de la dreta " 22 iguales ".



La primera fotografia de l'entrada d'avui és del plànol d'alçada de la porta d'entrada al pati de la farinera, porta que actualment no existeix. El següent plànol d'alçat de la façana és d'una part de l'edifici del que ja no podem presumir perquè el degueren enderrocar o està tapat per altres construccions posteriors.


Com tampoc podem gaudir de la bella senzillesa que Francesc de Paula Morera i Gatell ens proposa al proper plànol d'alçat de la façana.


El plànol de secció vertical que podeu veure a continuació ens mostra un tall transversal de l'alçat de la farinera.


La propera fotografia de detall del plànol anterior em permet mostrar-vos les anotacions que l'arquitecte tarragoní escrigué al costat de la columna de la tercera planta.


Escrit amb tinta podem llegir a la dreta de la columna: " 0,16 x 0,124    P a soportar = 10.000 Kgs.   Peso columna 300 Kgs ". Evidentment aquesta és la columna que suporta menys pes. La del semisoterrani suporta 40.000 quilograms ( 30.000 més que la de la tercera planta ), i pesa 330 quilograms ( 30 més ). Les mides de la columna del soterrani també són diferents : 0,20 x 0,16.
Plego amb molta cura els plànols, els guardo als sobres corresponents i li torno a la bibliotecària del Col·legi d'Arquitectes de Lleida.
Atentament.
Senyor i 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada