Restauració aturada.

L'octubre passat van començar les obres de restauració de la Seu Vella, finançades per la Generalitat de Catalunya amb un pressupost d'un milió set-cents mil euros. Tenien que estar acabades el primer trimestre del 2.021 però l'aturada, conseqüència de l'estat d'alarma, les ha paralitzat. És evident que els terminis s'allargaran i que la nostra estimada Catedral Vella continuarà plena de bastides més temps del previst. Amb l'objectiu de ser declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial s'estaven restaurant la porta dels Apòstols, el campanar i les cobertes del claustre.

El turó de la Seu Vella, eix vertebrador de la ciutat de Lleida, està coronat per l'antiga catedral -la Seu Vella- i pel Castell del Rei, conegut popularment com la Suda. Ja fa uns mesos que el perfil de Lleida té un aspecte diferent perquè les bastides amaguen la indiscutible bellesa de la Seu Vella.

Aprofitant els primers dies en els que, després de més d'un mes tancats a casa podíem passejar unes hores, he agafat la càmera fotogràfica per pujar al turó i ensenyar-vos i explicar-vos la restauració.

Passegem virtualment pel carrer Sant Martí fins al Mercat del Pla, edifici modernista dissenyat per l'arquitecte Joaquim Porqueres i construït entre els anys 1.920 i 1.922. A tocar del mercat trobem el primer tram d'escales que ens conviden a enfilar-nos al turó de la Seu Vella.

Pujar a la Seu Vella és tota una lliçó d'història, una duríssima lliçó perquè els conflictes bèl·lics de l'època moderna i contemporània han modificat radicalment el turó, la ciutat i la vida dels lleidatans. Les guerres dels Segadors, de Successió, del Francès i la Gerra Civil van suposar la creació d'un recinte fortificat i gairebé la destrucció de la nostra estimada catedral vella.

Enfilant el turó en tres de les portes de la fortificació militar trobem làpides en record de Joan Carles Cristià de Landas - comte de Louvigny-, primer Governador de Lleida, personatge sinistre de la història de la ciutat.

Després del primer tram d'escales trobem la Porta del Lleó ( al centre de la fotografia anterior ), la primera del recinte emmurallat i primer accés a la ciutadella. Un segon tram d'escales ens deixa al revellí de la Mitja Lluna on veureu una segona porta d'accés. A la dreta hi ha l'aparcament de la Seu Vella i a la seva dreta la Porta dels Bernats. Des del revellí de la Mitja Lluna , la fortificació del 1.708 que calia superar per accedir a la part alta del turó, faig un parell de fotografies gràcies al zoom de la càmera en les que podeu veure la Porta dels Apòstols i, malgrat el contrallum, el campanar.

Només passar la porta del revellí, ens girem i veurem el primer record al governador. Explica que després de capturar Lleida, ell va fer una nova fortalesa sobre la ciutat destruïda. Hi podem llegir:"POST OBSIDIONEM CAPTA ILERDA D.D. JOHANNES CAROLUS CRISTIANUS DE LANDAS, GOBERNATOR, DESTRUCTA IN HOC CASTELLO EREXIT ERECTA AUXIT ET NOVA AEDIFICAVIT". La veritat és que no va fer una nova fortificació sinó que amplià la començada l'any 1.640 a la Guerra dels Segadors...

A pocs metres trobarem la tercera porta, que és el principal d'accés a la fortificació. La passarem i girant-nos una altra vegada veurem la segona làpida amb funció de dovella clau de la porta que ens torna a recordar al comte de Louvigny. Com que està feta amb gres, roca sedimentària coneguda també amb el nom de pedra sorrenca, el relleu i el text s'estan desfent. Encara es pot llegir: "D. IVAN CARLOS C. DE LANDAS CONDE DE LOVVIGNES GOV. DE LEIDA HISO EN 1.708".

Abans d'apropar-nos a la part exterior del claustre, pujarem un moment fins a la Porta Sobirana que comunica la Seu Vella amb el Castell del Reia ( la Suda ). Només passar-la ens girem per tercera vegada i trobem la tercera làpida que ens recorda a la gent de Lleida la "gran tasca" feta pel governador... Hi podem llegir: "D. JOANNES CAROLUS CHRISTIANUS DE LANDAS COMES DE LOUVIGNI. ES BELGA. GENERALIS ET GUBERNATORIS ILERDAE FECIT 1.709".  Ja ens ho recorda el refranyer: "No vols brou? Tres tasses !"...

Tornem a passar per la Porta Sobirana i baixem una altra vegada a la Seu Vella per anar fins a la gran façana sud de l'antiga catedral, la que "mira" al riu Segre. A la propera fotografia podeu veure d'esquerra a dreta: el campanar, la galeria del claustre oberta a la ciutat, la capella de Jesús o de la família Cescomes, una petita part de la Porta dels Fillols, la capella de l'Epifania o de la família Requesens, la Porta de l'Anunciata, i part de l'absis de la capella de la Immaculada o de la família Colom. Poca broma! Podeu veure bastides al campanar i a la galeria sud del claustre.

Durant la restauració les galeries nord, est i sud del claustre i el jardí no es podran visitar però si veure. Només es pot accedir a la galeria oest, la que està al lateral de la Canonja. A la fotografia següent podeu apreciar millor la Porta dels Fillols ( a la dreta ) i les diferents bastides i estructures.

El claustre gòtic de la Seu Vella és un dels més grans d'Europa. De planta una mica trapezoïdal llueix, orgullós, disset finestrals apuntats, cinc dels quals estan oberts a la ciutat. Un dels treballs de restauració més importants és la impermeabilització de les cobertes i la correcta evacuació de les aigües pluvials, per acabar d'una vegada amb les filtracions. Les cobertes del claustre recuperaran el desnivell original per facilitar-ho.

La bona evacuació de les aigües pluvials ens estalviarà la vegetació que genera un mal drenatge i el deteriorament del claustre. Si quan passegeu per sota de la galeria oberta del claustre aixequeu la mirada podreu veure darrere de les bastides les traceries dels finestrals. Penseu que dels disset finestrals, quinze són diferents.

Les dues properes fotografies ja les vaig publicar a l'entrada anterior però com que us estic explicant la restauració de la coberta del claustre és oportú tornar-les a posar, La primera, de detall, és del plànol "Seo Antigua de Lérida. Proyecto de restauración. Planta de Cubiertas" signat l'any 1.972 per Francisco Pons Sorolla com arquitecto jefe. A les quatre galeries es pot llegir "Nueva cubierta", la que actualment estan restaurant. La segona fotografia la vaig fer abans del confinament enfilat al campanar. Podeu veure la coberta de les galeries nord i est.

Continuem passejant i admirant l'antiga catedral. Abans d'arribar a la Porta dels Bernats, per la que accedirem a l'aparcament de la Seu Vella, ens girem i tornem a observar els quatre finestrals que estan una mica " amagats" per les bastides.

La restauració també es proposa completar la restauració del campanar octogonal construït entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV. Iniciada l'any 2.009, quan es van rehabilitar les vuit façanes de l'espectacular construcció de seixanta metres d'alçària, ara s'està restaurant l'interior.

Es treballa en els pisos interiors de campanes, la capella que hi ha al peu del campanar i el templet amb els seus singulars elements escultòrics, l'espectacular terrassa de coberta que el corona, i les instal·lacions elèctriques. Malgrat la restauració us caldrà continuar pujant els dos-cents trenta-vuit graons de l'escala de cargol si voleu gaudir d'unes vistes espectaculars de la capital de Ponent.

Tornem per on hem vingut fins gairebé arribar a la porta principal d'accés a la fortificació però abans d'arribar-hi pugem per la dreta per anar a la Porta dels Apòstols.

El tercer gran objectiu de la restauració és aturar els processos de degradació de la pedra, millorar la coberta per eradicar les filtracions i humitats, restaurar els elements decoratius, salvar la policromia que queda i col·locar sistemes perquè no s'hi aturin els ocells.
Ens caldrà esperar més temps del previst però ja veureu com la joia arquitectònica de la ciutat de Lleida recuperarà part de la bellesa robada injustament.
Atentament.
Senyor i