Musèu dera Val d'Aran.

Avui comencem un petit periple per la Val d'Aran en el que donarem un cop d'ull a petits tresors de Vielha, Arties i Salardú. Comencem per la capital, concretament pel Musèu dera Val d'Aran, un museu creat l'any 1.984 amb la seu principal a Vielha i diversos equipaments repartits per l'epectacular vall pirinenca. La Tor deth generau Martinhon, una casa senyorial del segle XVII, acull la seu d'un museu que ens convida a viatjar per la història de la val des de la prehistòria a l'actualitat. 

La visita ens permet conèixer una col·lecció molt interessant d'objectes etnogràfics, artístics i arqueològics. Tot això ens espera al número vint-i-sis del carrer Major de Vielha. Del gran casal destaca la torre cantonera octagonal construïda aproximadament al 1.610. 

A la propera fotografia de detall podeu observar dues de les finestres motllurades ( dreta ) i quatre espitlleres defensives tapades ( a sobre i a sota del cartell del museu i a sota dels dos finestrals ). A la part superior de la torre podeu veure les mènsules d'una barbacana.

Si observeu atentament la primera fotografia podreu veure a l'esquerra, a l'altra cantonada del gran edifici de planta rectangular, una garita també octagonal. És la protagonista de la fotografia següent de detall.

L'any 1.860 el gran casal el va comprar Agustí Puyol Escala. L'últim hereu d'aquesta família fou Miquel Santesmases. Durant molts anys l'edifici també es coneix com casa Santesmases. Al 1.945 la Compañía Productora de Energía Eléctrica  lloga la gran casa i reformà l'interior, perdent així l'estructura original. L'any 1.974 el pintor Miquel Farré i Albagés comprà l'edifici i el cedí com a seu del musèu dera Val d'Aran.

L'abundància i riquesa de les pastures determinà durant segle la base econòmica aranesa, la ramaderia. El rigorós clima ho determina tot. La primera sega es fa entre juny i juliol, i la segona entrada la tardor. L'herba s'asseca al prat després de tallar-la i posteriorment es trasllada a les bordes.

Les fàbriques de llana s'intal·laren a Vielha i a Es Bordes a mitjans del segle XIX, mecanitzant el procés de filatura, un procés que ens recorden les vitrines del museu. Les escales que veieu a la propera fotografia ens permeten enfilar-nos a la garita octagonal.

L'agost del 2.008, a l'entrada "Larmari i les bosses. Val d'Aran segle XVIII", vàrem donar un cop d'ull a l'armari dels privilegia i a les bosses per a l'elecció del Síndic i els Consellers del Conselh Generau d'Aran.

A la fotografia anterior podeu veure l'armari dels privilegis o de les sis claus, un armari de la parròquia de Sant Miquel de Vielha que guardava els documents del Conselh Generau i que només es podia obrir ens presència dels consellers perquè cada conseller tenia una clau. Custodiava, entre altres documents, Era Querimònia, la Carta Magna de la Val d'Aran.
La propera fotografia ens mostra les bosses emprades entre 1.613 i 1.835 per a l'elecció per insaculació del Síndic i els Consellers del Conselh Generau d'Aran. A les bosses hi posaven els noms dels candidats de cada terçó ( antiga divisió territorial de la Val d'Aran ) i es treien a l'atzar de les bosses.

Josep Maria Trullén i Thomas fou l'encarregat del primer projecte museogràfic. L'any 2.006 Jusèp Boya e Busquets, mantenint els objectius inicials i canviant la presentació de la col·lecció permanent, realitzà el segon projecte. L'any 2.010 s'inicà l'actualització amb l'objectiu de dinamitzar l'exposició i ampliar l'evolució de la història de la vall fins al segle XXI.

A la fotografia anterior podeu veure un tambor de cordes, un instrument tradicional de corda percudida emprat a tot el Pirineu, que fa l'acompanyament a la melodia de la flauta de tres forats ( a l'esquerra del tambor de cordes a la fotografia ) que toca el mateix músic amb la mà esquerra.
Deixem la Tor deth generau Martinhon, seu del museu dera Val d'Aran, museu que té dos espais més: l'Ecomusèu cò de Joanchiquet de Vilamós i l'església de Sant Joan d'Arties. Marxem de Vielha i, per la C-28 anem fins a Arties on ens esperen la Casa Paulet i l'església de Santa Maria.
Atentament.
Senyor i