L'armari de la farmàcia...

A l'entrada "El misteri del celler del monestir (5)", del juliol del 2.011, vàrem quedar bocabadats amb els documents conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona ( que té el seu origen l'any 1.593 ), referents a la família d'apotecaris Pallarès. Aquesta nissaga exercí de forma ininterrompuda l'ofici d'apotecari durant quatre-cents anys. A l'arxiu hi ha documents que van del 1.500 al 1.855. Un llegat salvat de la destrucció més absurda gràcies a mossèn Joan Serra i Vilaró. Si voleu recordar la increïble història cliqueu sobre l'enllaç anterior.

El passat mes de març a l'entrada "Al cor de Solsona (3)" ens vàrem aturar davant del número quinze del carrer del Castell. Un edifici del 1.459, posteriorment reformat, conegut com Cal Ginesta, Cal doctor Solé, o Farmàcia Pallarès. Un antic edifici amb la planta baixa de pedra i dels dos pisos amb façanes arrebossades i estucades. Els baixos possiblement van acollir la farmàcia Pallarès.

A l'entrada d'avui us convido a passejar per la màgica Solsona fins al Palau Episcopal, una de les millors obres del neoclàssic català. Dins del Palau hi ha el Museu de Solsona Diocesà i Comarcal, on ens espera una sorpresa...

Us preguntareu la relació del museu amb la farmàcia Pallarès. No tingueu pressa, la visita virtual ens resoldrà el dubte...

L'any 1.896 el bisbe Riu i Cabanes inaugurà el Musaeum Archaeologicum Diocesanum de Solsona, origen del museu actual i un dels primers museus diocesans de Catalunya. Hi trobareu col·leccions que van del neolític fins al segle XX. Comencem la visita per la sala dedicada a la Prehistòria/Protohistòria, que podeu veure a la propera fotografia.

Avancem, a poc a poc, gaudint de les sales dedicades al món antic, l'edat mitjana, l'edat moderna i l'edat contemporània. Ulls ben oberts per assaborir les peces d'art romànic, gòtic, renaixement, barroc... Recordeu que a les entrades del 21 d'octubre i 6 de novembre passats, "Romànic amagat al Prepirineu (11a)" i "(11b)", vàrem mirar i admirar l'espai que acull les pintures murals de Sant Quirze de Pedret.

Un cop a la sala dedicada al  barroc ens aturem per observar detalladament un moble del segle XVII de la farmàcia Pallarès. El moble de farmàcia, de fusta tallada i policromada a l'oli, fa 179 X 127 X 22,5 centímetres.

Quan l'armari està tancat podem veure a les fulles de la porta una escena de l'Anunciació. Als quadrants superiors  hi ha l'àngel a l'esquerra i Maria a la dreta. Dos grans gerros amb flors decoren els quadrants inferiors. Evidentment no he tocat l'armari i només he pogut fotografiar la decoració interior de les fulles de la porta, on podeu veure, dempeus, a Sant Cosme i Sant Damià, dos germans metges que moriren màrtirs. Els sants agafen una capseta d'ingredients en pols i una mà de morter, i una proveta. A la propera fotografia de l'ala esquerra ( batent ) de l'armari podeu observar la mà de morter que el sant agafa amb la seva mà dreta. Amb l'esquerra agafa una capseta de medicaments.

La fotografia següent de detall ens permet el rostre del sant i la llarga mà de morter que duu a la mà dreta. La decoració interior dels batents de la porta està molt ben conservada a diferència a la decoració exterior. Normalment Sant Cosme es representa amb una capseta d'ingredients en pols ( plantes i minerals ) i la mà de morter amb els que els ha triturat ( que fa referència a l'espàtula-cullereta que amb la que apareix moltes vegades ).

A l'altra fulla d'armari l'objecte agafat amb la mà és una proveta. L'armari i altres objectes de l'antiga farmàcia Pallarès ( peu de morter- de fusta-, morter -de bronze i mà de morter -de ferro, estan des del 1.920 al Museu de Solsona.

Podeu observar molt millor la proveta a la propera fotografia de detall. Sembla que el sant es recolzi al pany de l'armari... Sant Damià, per regla general, es representa observant una proveta amb orina perquè està fent una uroscòpia.

Si observeu atentament les dues fulles de l'armari  veureu que, gairebé a tocar dels peus dels sants, hi ha dues plantes. A l'esquerra el còlquic (Colchicum autumnale), planta molt tòxica emprada pels dolors articulars i reumàtics. A la dreta la rosa boscana (Rosa sempervirens), un arbust amb fruits amb molta vitamina C.

L'armari està compartimentat en nou petits prestatges, policromats amb motius geomètrics, on hi posaven els pots petits. Els petits prestatges estan coronats per una posella més gran, amb arcades, on col·locaven els pots més grans que contenien les plantes medicinals més utilitzades. En podeu apreciar la senzilla decoració a la fotografia de detall següent.

La farmàcia Pallarès és una de les més antigues documentades a Catalunya. Tomàs Pallarès i Bonany, nat al 1.838, fou el darrer apotecari de la nissaga- La seva pubilla no va voler continuar la tradició familiar i no va estudiar farmàcia.

Atentament.

Senyor i