Si a l'entrada anterior dedicada al romànic amagat al Prepirineu vàrem observar detalladament els fragments preromànics de pintura mural de l'església de Sant Quirze de Pedret ( Cercs -Berguedà- ), avui ho farem de les pintures murals romàniques arrencades al 1.922 i 1.939. Les de l'absis central i l'arc triomfal es conserven al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal des de 1.940, i les de les absidioles al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ).
A la propera fotografia podem veure les del mur de tancament de l'absis central i el mur dret. Les pintures murals representen l'Apocalipsi segons sant Joan.
Si ens fixem en el mur central veurem, sobre la finestra de doble esqueixada, el Llibre dels Set Segells ( un dels símbols de l'Apocalipsi ) sobre el tron, i a l'intradós un clipi ( cercle ) amb la mà de Déu. Sota la finestra podeu observar la decoració amb cortinatges.
Flanquejant l'eix central que suposa la finestra de doble esqueixada, distribuïts en tres nivells hi ha els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi asseguts en trons i amb un instrument musical a la mà.
Als peus dels ancians hi ha unes corones que podeu apreciar perfectament a la propera fotografia de detall. Els vint-i-quatre ancians, amb el cap cot, estan orientats devotament davant del tron del Llibre dels Set Segells. L'escena es tanca amb una greca.
L'escena del mur de l'absis central, amb els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi, amb el cap cot, distribuïts davant el tron amb el llibre dels Set Segells es tanca amb una greca de la que podeu apreciar-ne detalladament un fragment a la següent fotografia.
A les pintures mural del mur dret podem veure els genets de l'Apocalipsi, un serafí amb tres parells d'ales, els elegits i Sant Joan escrivint.
A la propera fotografia de detall podeu contemplar la bellesa del serafí. Els serafins són els àngels de la més alta jerarquia. Es representen amb tres parells d'ales a diferència dels àngels que només en tenen un parell. Són els éssers més bells que existeixen...
La següent fotografia de detall ens mostra dos dels genets de l'Apocalipsi. A la primera part del capítol sisè de l'Apocalipsi es descriuen els quatre genets. Jesús a l'obrir els quatre primers segells dels set que segellen el pergamí que duu Déu a la mà dreta, allibera els genets que representen la victòria, la guerra, la fam i la mort...
Deixem el mur dret i ens fixem en el mur esquerre en el que està representat, a la dreta, l'altar amb l'escena de l'eucaristia i a l'esquerra podeu veure un àngel amb l'encenser. A sota hi ha la multitud.
Centrem la nostra atenció a la volta de canó de l'absis central on trobem representat ( en molt mal estat de conservació ) un Crist en Majestat en una doble màndorla ( marc amb forma d'ametlla ), acompanyat del tetramorf ( la representació iconogràfica composta per quatre elements, la cristiana - la més estesa- representa els quatre evangelistes).
Deixem l'absis central i l'arc triomfal, amb les pintures murals originals de l'església de Sant Quirze de Pedret per donar un cop d'ull a les reproduccions de les pintures murals de les absidioles. Els originals d'aquestes pintures murals estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC )
En les de l'absidiola nord, a l'esquerra de l'absis central a l'església de Sant Quirze de Pedret, podem observar uns apòstols a la part superior i uns cortinatges a la part inferior. Foren adquirides per la Junta de Museus a la campanya del 1.919-1.923.
En les pintures murals de l'absidiola sud, a la dreta de l'absis central a l'església de Sant Quirze de Pedret, està representada la paràbola de les verges nècies i les verges prudents, coneguda també com la paràbola de les deu verges.
Aquesta paràbola està recollida a l'Evangeli segons Sant Mateu i fou una de les més difoses a l'edat mitjana. També foren adquirides per la Junta de Museus a la campanya del 1.919-1.923.
A més a més de les pintures murals originals i de les reproduccions al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal podem veure objectes d'us litúrgics de Sant Quirze de Pedret. A la propera fotografia podeu veure un flascó de perfums de vidre verd, bufat i tallat a la mola datat als segles IX-X.
El petit flascó ( 7,6 X 2,2 centímetres ) és de tipologia islàmica. Probablement s'emprà com lipsanoteca (recipient per contenir relíquies durant el període romànic).
A la propera fotografia de detall podeu observar un encenser de coure que s'utilitzava per cremar encens en determinades celebracions religioses.
Deixem el Museu de Solsona Diocesà i Comarcal per continuar el nostre periple a la recerca de les petites joies del romànic amagat al Prepirineu.
Atentament.
Senyor i
A la propera fotografia podem veure les del mur de tancament de l'absis central i el mur dret. Les pintures murals representen l'Apocalipsi segons sant Joan.
Si ens fixem en el mur central veurem, sobre la finestra de doble esqueixada, el Llibre dels Set Segells ( un dels símbols de l'Apocalipsi ) sobre el tron, i a l'intradós un clipi ( cercle ) amb la mà de Déu. Sota la finestra podeu observar la decoració amb cortinatges.
Flanquejant l'eix central que suposa la finestra de doble esqueixada, distribuïts en tres nivells hi ha els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi asseguts en trons i amb un instrument musical a la mà.
Als peus dels ancians hi ha unes corones que podeu apreciar perfectament a la propera fotografia de detall. Els vint-i-quatre ancians, amb el cap cot, estan orientats devotament davant del tron del Llibre dels Set Segells. L'escena es tanca amb una greca.
L'escena del mur de l'absis central, amb els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi, amb el cap cot, distribuïts davant el tron amb el llibre dels Set Segells es tanca amb una greca de la que podeu apreciar-ne detalladament un fragment a la següent fotografia.
A les pintures mural del mur dret podem veure els genets de l'Apocalipsi, un serafí amb tres parells d'ales, els elegits i Sant Joan escrivint.
A la propera fotografia de detall podeu contemplar la bellesa del serafí. Els serafins són els àngels de la més alta jerarquia. Es representen amb tres parells d'ales a diferència dels àngels que només en tenen un parell. Són els éssers més bells que existeixen...
La següent fotografia de detall ens mostra dos dels genets de l'Apocalipsi. A la primera part del capítol sisè de l'Apocalipsi es descriuen els quatre genets. Jesús a l'obrir els quatre primers segells dels set que segellen el pergamí que duu Déu a la mà dreta, allibera els genets que representen la victòria, la guerra, la fam i la mort...
Deixem el mur dret i ens fixem en el mur esquerre en el que està representat, a la dreta, l'altar amb l'escena de l'eucaristia i a l'esquerra podeu veure un àngel amb l'encenser. A sota hi ha la multitud.
Centrem la nostra atenció a la volta de canó de l'absis central on trobem representat ( en molt mal estat de conservació ) un Crist en Majestat en una doble màndorla ( marc amb forma d'ametlla ), acompanyat del tetramorf ( la representació iconogràfica composta per quatre elements, la cristiana - la més estesa- representa els quatre evangelistes).
Deixem l'absis central i l'arc triomfal, amb les pintures murals originals de l'església de Sant Quirze de Pedret per donar un cop d'ull a les reproduccions de les pintures murals de les absidioles. Els originals d'aquestes pintures murals estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC )
En les de l'absidiola nord, a l'esquerra de l'absis central a l'església de Sant Quirze de Pedret, podem observar uns apòstols a la part superior i uns cortinatges a la part inferior. Foren adquirides per la Junta de Museus a la campanya del 1.919-1.923.
En les pintures murals de l'absidiola sud, a la dreta de l'absis central a l'església de Sant Quirze de Pedret, està representada la paràbola de les verges nècies i les verges prudents, coneguda també com la paràbola de les deu verges.
Aquesta paràbola està recollida a l'Evangeli segons Sant Mateu i fou una de les més difoses a l'edat mitjana. També foren adquirides per la Junta de Museus a la campanya del 1.919-1.923.
A més a més de les pintures murals originals i de les reproduccions al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal podem veure objectes d'us litúrgics de Sant Quirze de Pedret. A la propera fotografia podeu veure un flascó de perfums de vidre verd, bufat i tallat a la mola datat als segles IX-X.
El petit flascó ( 7,6 X 2,2 centímetres ) és de tipologia islàmica. Probablement s'emprà com lipsanoteca (recipient per contenir relíquies durant el període romànic).
A la propera fotografia de detall podeu observar un encenser de coure que s'utilitzava per cremar encens en determinades celebracions religioses.
Deixem el Museu de Solsona Diocesà i Comarcal per continuar el nostre periple a la recerca de les petites joies del romànic amagat al Prepirineu.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada