Després de passejar virtualment per la serra del Tallat, que separa les comarques de l'Urgell i la Conca de Barberà, on hem observat atentament el santuari del Tallat i el petit nucli de població de Montblanquet; baixem per la carretera C-14 fins a Verdú.
Anem a la plaça del Bisbe Comelles on trobem dos dels edificis singulars d'aquest municipi de la comarca de l'Urgell que va pertànyer al monestir de Poblet des del 1.227 fins al 1.835. Parlo del Castell i de l'església parroquial de Santa Maria. A la fotografia anterior podeu veure part de la portalada renaixentista de la façana sud, i a la propera la romànica de la façana de ponent. A les dues fotografies podeu observar el campanar de base quadrada.
La portalada renaixentista, construïda a finals del segle XVII, té per un timpà triangular obert en el que hi ha una imatge de la Verge i el Nen. La façana està coronada amb un petit campanar d'espadanya.
L'edifici s'ha anat transformant i ampliant a partit del primer temple parroquial documentat al 1.072. Aquella primera església estava dedicada a Sant Nicolau Bari. Al 1.265 es construeix la nova església. D'estil romànic es conserva la portalada del segle XIII de la façana principal que té a sobre una rosassa gòtica.
La portalada romànica, eix de l'entrada d'avui, és de l'Escola de Lleida. Amb la conquesta de Lleida l'any 1.149 arribà a la nostra plana l'art romànic. Les portalades no tenen timpà ( espai entre la llinda i les arquivoltes).
L'estil decoratiu és una barreja de l'art romànic i l'art andalusí. Les arquivoltes estan ricament esculpides amb elements geomètrics i vegetals. La joia de l'Escola de Lleida és, evidentment, la Porta dels Fillols de la Seu Vella. La de Santa Maria de Verdú és més senzilla, amb tres arquivoltes en gradació.
Sobre la portalada, gairebé a tocar del guardapols de les arquivoltes, podem gaudir d'una rosassa gòtica. La traceria radial representa, de forma estilitzada, els pètals d'una rosa ( d'aquí ve el nom de rosassa ).
Al centre de la rosassa gòtica, com podeu veure perfectament en la propera fotografia de detall, hi ha una representació de la Verge i el Nen.
El guardapols, també anomenat polsera, és la motllura sortint ( una mena de ràfec ) que protegeix l'arquivolta més exterior. Està decorat amb puntes de diamant i petits arquets triangulars.
Les arquivoltes estan decorades amb motius diferents. Podem gaudir de sanefes en ziga-zaga, cinta perlejada, un soguejat, flors de llis i arquets.
Les impostes, faixes o motllures horitzontals de la que arrenquen les arquivoltes, estan magnificament decorades amb cintes entrellaçades.
Els muntants, també anomenats brancals, peces de la portalada que sostenen les arquivoltes situades a sobre seu, estan ricament esculpits. A l'esquerra podem mirar i admirar l'agnus dei, que fa referència al sacrifici de Jesucrist pels pecats dels homes.
A la seva dreta, girant noranta graus, trobem esculpits un orant amb els braços enlaire que està darrere d'un colom que podria representar l'Esperit Sant.
A la dreta trobem la representació de dos personatges amb un animal ( un ós ? ), i un àngel que atura a Abraham quan està a punt de sacrificar al seu fill Isaac. Als capitells podem veure motius vegetals, un àngel amb les ales desplegades, caps d'animals entre fulles, animals oposats, caps humans..
Ens els seus orígens l'església tenia una sola nau coberta amb volta de canó. El temple actual és el resultat de les reformes de l'època gòtica i renaixentista.
Deixem la portalada de l'Escola de Lleida de l'església de Santa Maria de Verdú per continuar el nostre periple pel nostre patrimoni.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada