Pàgines

dissabte, 14 de novembre del 2020

Santa Maria de les Franqueses.

Avui viatgem virtualment a només tres quilòmetres al sud de la ciutat de Balaguer on  gairebé a tocar del riu Segre, a la seva riba dreta, ens espera -una mica atrotinat- l'antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de les Franqueses.
Les fotografies de l'entrada d'avui ens permetran valorar les principals intervencions fetes al monestir: la rehabilitació de les cobertes i la restauració dels paraments exteriors. Veureu els mateixos indrets fotografiats al juny del 2.006 i actualment. Les fotografies aparellades ens mostren els canvis.


Aquest territori fou conquerit l'any 1.105 però fins a mitjans del segle XII no van començar les repoblacions. El 15 de maig de 1.186 em comte Ermengol VIII d'Urgell donà a la seva mare Dolça de Foix unes terres amb l'objectiu de fundar un monestir. Dolça, vídua d'Ermengol VII d'Urgell, fundà el monestir aquell mateix any.
La fotografia següent és de la portalada principal, la de la façana de ponent, formada per tres arquivoltes llises de mig punt en degradació i motllura de mitja canya.


A les dues primeres fotografies podeu veure dues de les tres portes d'accés a l'església, d'estructura romànica original del segle XII . La principal al final de la nau ( dreta ) sobre la que hi ha una gran finestra gòtica, i la del braç nord del transsepte ( esquerra ). La tercera porta, al mur sud, que comunicava l'església del monestir amb el claustre i la resta de dependències del monestir ( fotografia següent ) té dues arquivoltes i un guardapols motllurat amb mitja canya.


A la part superior de la propera fotografia  del mur meridional del transsepte podeu veure una finestra de doble esqueixada que permet l'entrada de llum natural. A l'esquerra la porta d'accés al claustre, que a la fotografia anterior podeu veure detalladament, i a la dreta restes de les dependències del monestir.


Del conjunt del monestir només resta dempeus l'església, però hi ha nombroses restes del que va ser el cenobi cistercenc. Restes de murs i estructures com les que popeu apreciar a la propera fotografia de part del mur de tancament que protegia el monestir.


Les intervencions arqueològiques que van deixar al descobert les retes de les diverses dependències del recinte monacal es feren l'any 2.006. Observant-les tranquil·lament ens podem imaginar el claustre del monestir femení.


L'església, de planta de creu llatina, té una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada sobre arcs torals -també anomenats faixons-, arcs transversals a la nau que sustenten la volta. El transsepte també està cobert amb volta de canó apuntat.
La propera fotografia és de la capçalera del temple, amb un gran absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. L'absis té tres finestres de doble esqueixada amb arcs de mig punt adovellats i està decorat a la part superior amb una cornisa sostinguda per mènsules.


La rosassa del transsepte nord, formada per cinc anells i un guardapols, està magníficament decorada amb puntes de diamant. Al centre el protagonisme és per una creu grega ( la que té els quatre braços de la mateixa mida ) amb els extrems arrodonits.


La fotografia de detall ens permet gaudir, malgrat els problemes de degradació d'alguns carreus, del delicat treball decoratiu de la rosassa.


L'església fou edificada entre finals del segle XII i principis del XIII. Malgrat ser un monestir cistercenc la seva arquitectura té moltes similituds amb construccions romàniques properes com l'antic Monestir de Sant Ruf, a només dos quilòmetres al nord de la ciutat de Lleida. Si cliqueu l'enllaç anterior podreu recordar la visita que hi vam fer l'abril del 2.017.
A la propera fotografia podeu observar la porta del braç nord del transsepte de l'església de Santa Maria de les Franqueses.


Situada al mur de ponent del transsepte nord, la porta també és d'arc de mig punt, però a diferència de les altres dues només té una arquivolta llisa amb una mena de guardapols. La fotografia següent de detall ens permet observar-la atentament.


L'ordre del Cister fou el responsable d'aquest nou cenobi femení. Probablement les primeres monges procedien el monestir de Vallbona de les Monges, fundat l'any 1.173. La primera abadessa, entre 1.187 i 1.189, va ser Gila. A finals del segle XII, a partir de les deixes testamentàries i les donacions fetes per la noblesa, el monestir adquirí força propietats. La propera fotografia de detall és del finestral que hi ha dalt de tot del transsepte sud.


Però amb la mort l'any 1.209 de Dolça de Foix ( comtessa consort d'Urgell entre 1.157 i 1.184 ) fundadora del monestir, començà la decadència del cenobi. Al 1.912 els problemes econòmics van suposar que el monestir empenyorés totes les seves propietats, inclòs l'edifici.
En molts dels carreus es veuen perfectament les marques dels picapedrers, signes que feia el picapedrer per indicar que el treball era seu i poder cobrar la feina feta. La gliptografia és la ciència que estudia aquestes marques.


Amb la butlla del 1.474, signada pel Papa Sixt IV, s'extingia el monestir de les Franqueses i l'incorporava al de Poblet. L'any 1.700 Francesc de Portolà, noble de Balaguer, comprà totes les propietats.


Tornem als peus de la nau central, on hi ha la portalada principal. A pocs metres trobem unes misterioses escales que, evidentment, baixarem. Un cop soterrats, ens girem i al finat de l'escala podem veure part de les arquivoltes de la portalada de ponent...


Quan ens acostumem a la poca llum de l'espai veiem el que era el celler del monestir. Vigileu si ha plogut perquè pot estar enfangat.
Gràcies al "Diplomatari de Santa Maria de les Franqueses" editat l'any 2016 per la Fundació Noguera, una edició a cura de Javier Escuder, puc explicar-vos com estava organitzada la comunitat de monges al segle XIII. Si cliqueu l'enllaç anterior descobrireu molts dels secrets del monestir cistercenc femení.
L'abadessa estava al capdavant del monestir, seguida de la priora, la sotspriora, la sagristana, la cantora, la cellereracellera , l'hospitalera ( també anomenada hostalera ) i la infermera.


El monestir com a mínim va tenir deu abadesses, que per regla general abans foren les priores. La funció de la priora era substituir a l'abadessa quan s'absentava o moria. La sotspriora només apareix en un document i sembla que ocupava el lloc de la priora quan aquesta no podia exercir les seves funcions. La sagristana era l'encarregada de l'església i els rituals. La cantora o cantrice era la cantora major i podia ocupar-se també de la biblioteca. La cellerera s'encarregava de la logística, economia i administració del cenobi. L'hospitalera era la responsable de la infermeria.
L'any 2.003 es va fer la primera intervenció i al 2.004 la segona per sanejar l'interior del temple. Les feines d'excavació i rehabilitació han continuat amb les campanyes del 2.006 i del 2.011.
Santa Maria de les Franqueses, un edifici poc conegut de les terres lleidatanes que espera la vostra visita...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada