Mostra de tipus i eines de la impremta Petanàs.

Si passegeu pel carrer Democràcia de Lleida podreu constatar, amb tristesa, que un petit negoci centenari ha tancat. Sembla que la pèrdua dels establiments familiars no té aturador...  

 

Al número deu hi havia des de l'any 1.915 la impremta Petanàs, creada per Silvestre Petanàs. Als baixos podeu veure encara l'espai que ocupava aquesta impremta tancada l'any 2.020.

 

El darrer propietari d'aquesta impremta Ramon Petanàs ( fill del Silvestre ) i l'impressor jubilat Dionís Gutiérrez han conservat alguns dels tipus i eines emprats amb l'objectiu de poder documentar una part de la història de la impremta del segle XX a Lleida.

 

Els seguidors del blog coneixeu bé al Dionís. Amb ell vàrem descobrir tots els detalls de la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida. A la sèrie d'entrades " Un cop d'ull a la Sala Temàtica" ho podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior.

 

Si us apropeu a la Biblioteca Pública de Lleida, al número deu de la Rambla d'Aragó, podreu veure una part d'aquest patrimoni del món de la impremta.

Pugeu a la segona planta i entreu a l'àrea local, a la que hem accedit moltes vegades al blog per consultar el llibre de Josep Lladonosa "Els carrers i les places de Lleida a través de la història", imprescindible per conèixer la història de la nostra ciutat.

 

  

Al vestíbul de l'àrea local trobareu dues vitrines que, fins a final d'any, acullen les eines i tipus que Ramon Petanàs i Dionís Gutiérrez han salvaguardat.

 

A les vitrines veureu molts tipus, unes petites peces en forma de prisma de base rectangular que porten en relleu -en una de les bases- una lletra o un signe. A la propera fotografia podeu observar una caixa tipogràfica amb lletres ( tipus mòbil ). El caixista és l'operari que composa o confecciona motlles tipogràfics. Després d'imprimir calia tornar cada tipus mòbil ( cada lletra ) al lloc corresponent de la caixa tipogràfica.

 

A l'entrada "Un cop d'ull a la Sala Temàtica ( 8 )" el Dionís ens va fer una demostració de la feina del fonedor de lletres. El fonedor, un cop fos el plom, l'introduïa en un motllo per poder fer una lletra ( un tipus mòbil ).

Quan el plom està quallat, el deixa reposar per posteriorment desemmotllar la lletra. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu veure tot el procés per fer un sol tipus.

 

A la impremta Petanàs van utilitzar els diferents tipus d'abecedaris i gravats durant un segle per fer targetes de visita, impresos, publicitat, goigs... A la propera fotografia podeu veure alguns dels gravats exposats.

 

La protagonista de la fotografia següent és una antiga grapadora de la impremta Petanàs, fabricada entre 1.919 1 1.922, que funciona amb grapes de ristre i que pot servir per cosir talonaris o bé en "cavallet" per cosir revistes.

A la dreta de la grapadora hi ha un antic catàleg de la foneria tipogràfica Neufville de Barcelona. La fàbrica Neufville va funcionar entre 1.922 i 1995. Tres anys després fou enderrocada. L'any 1.995 va quedar integrada a l'empresa Bauertypes dedicada a la tipografia digital. Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu descobrir la història d'aquesta foneria. 

A la pàgina 114 ( esquerra ) podeu veure una "Presa Boston con salida automática de gran rendimiento" que en una hora podia imprimir dos mil exemplars.  A la dreta ( pàgina 115 ) hi ha la "Minerva Perfecta con tintaje plano automático, con tres rodillos dadores y un tomador".

A la dreta de la fotografia anterior podeu observar l'antic trossell interlínies. Les explicacions del Dionís ens permeten descobrir els secrets del món de la impremta. Ell m'ha explicat que el trossell interlínies servia per aprofitar les interlínies -que eren molt fràgils-, fent-ne una de més curta. La interlínia mesura un, dos o tres punts ( un punt és una unitat de mesura utilitzada en impremta que fa 0,376 mil·límetres ) de gruix i una llargada de 5 a 40 cíceros ( unitat emprada en tipografia que equival a la sisena part d'una polzada - 4,52 mil·límetres- ), segons l'extensió de la composició. Normalment la peça estava feta d'un aliatge semblant al dels tipus mòbil ( les lletres de plom ). 

A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure, imprès, part del teclat d'una de les màquines que van revolucionar el món de la impremta, la Linotype 78. A la fotografia següent veureu les mans del Dionís teclejant en aquesta joia. Si voleu conèixer aquesta espectacular màquina cliqueu sobre el proper enllaç "Linotype 78" i estic segur que quedareu bocabadats. 

 

Observant les vitrines descobrireu algunes de les eines emprades a la impremta. A més a més de la grapadora i el trossell interlínies veureu el galerí metàl·lic, el compta punts, la micro cunya, la brossa, la galga, els punxons gravadors, componedors, numeradors... A les properes fotografies podeu observar els numeradors manuals i numeradors de platina, la galga, la brossa, els punxons gravadors i els trossells.

La impremta Petanàs abans de tancar oferia als seus clients la impressió emprant la moderna tecnologia però també donava l'opció de fer els encàrrecs de forma artesanal.

 

Obriu molt bé els ulls perquè a la part central de la vitrina de la dreta encara ens falta donar un cop d'ull a una impremteta de goma que és la protagonista de la fotografia següent. 

Si cliqueu al proper enllaç trobareu els documents de la Plataforma per a la conservació de la nostra identitat amb els que es demana que l'actual Sala Temàtica agregada a la impremta de la Diputació es transformi en un futur no gaire llunyà en el Museu Nacional d'Arts Gràfiques de Catalunya. Només cal omplir-lo i enviar-lo a les adreces de correu electònic de la Diputació i l'Ajuntament que veureu. 

Gràcies Ramon Petanàs i Dionís Gutiérrez per conservar part de la història de la impremta de Lleida i compartir-la amb tothom.

Atentament.

Senyor i