Fa vint dies, a l'entrada " Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 14 ) ", vaig mostrar-vos diferents edificis religiosos de la ciutat de Lleida: les capelles de l'antic Hospital de Santa Maria i de l'antic convent de Santa Teresa de l'ordre de les Carmelites Descalces - amb els seus esgrafiats-, les esglésies de l'antic convent de Santa Clara de l'ordre de les Germanes Clarisses i la de Sant Josep - avui integrada al Museu de Lleida-, la capella de Sant Pau o Cor de Maria dels pares Claretians i l'antic convent del Roser.
Explicant-vos la capella de l'antic Hospital de Santa Maria vaig mostrar-vos algunes fotografies de l'Arxiu Gavín de les Avellanes del retaule barroc de fusta policromada i làmines d'or de Francesc Escarpenter. Gràcies a la gentilesa de la Marta Llobera del Servei d'Audiovisulas de l'I.E.I. puc ensenyar-vos detalladament la bellesa de l'únic retaule barroc que es conserva a la ciutat de Lleida. Si a l'entrada catorze de l'Inventari d'Esglésies de Catalunya vàrem veure dues d'aquestes fotografies per comparar-les alb les de l'Arxiu Gavín del mateix indret, avui us regalo les altres.
A la fotografia anterior podeu veure el retaule des de la dreta, amb la poca perspectiva que permet el mínim espai que hi ha entre el retaule i la paret de vidre-mirall. La següent ens mostra el retaule des de l'esquerra. A la dreta podeu veure la porta oberta per on s'accedeix al petitíssim espai on hi ha el retaule.
Francesc Escarpenter, natural de Seròs, l'esculpí l'any 1.738. El retaule presidí fins al 1.987 la capella de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. El retaule està dedicat a la Mare de Déu dels Àngels. La seva talla de fusta policromada ocupa la fornícula del carrer central.
La Mare de Déu dels Àngels està flanquejada per les talles de Sant Josep ( a l'esquerra ) i Sant Pau ( a la dreta ). A les tres fotografies següents podeu observar atentament la talla de Sant Josep.
L'any 1.996 es va fer la remodelació definitiva de la Sala Gòtica amb la que el retaule quedà "amagat" darrere d'una gran paret de vidre-mirall.
Si no s'encén la il·luminació del petit espai on hi ha el retaule el visitant de la Sala Gòtica veu un mirall gegantí, però quan encenen els llums, podem mirar-lo i admirar-lo.
L'any 1.942 el retaule es desplaçà a la seva ubicació actual i Ramon Borràs en va fer una restauració seguint, evidentment, els criteri d'aquella època i amb els mitjans i materials del moment. Núria Gilart s'encarregà, els anys 1.996 i 1.997, de restaurar in situ el retaule de Francesc Escarpenter.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica la propera fotografia de detall ens permet observar l'estampat vegetal de les vestidures de Sant Josep.
L'antic Hospital de Santa Maria tancà la seva capella l'any 1.928 L'any 1.942 es creà l'Institut d'Estudis Ilerdencs i la capella recuperà el culte fins a finals dels anys 60. Al 1.987 fou desmantellada per fer més gran la Sala Gòtica d'exposicions que al 1.996 es reformà definitivament.
A la fotografia següent, de l'Arxiu Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, podeu veure el retaule i els primers bancs de la capella.
Font fotografia: Arxiu Fotogràfic de l'I.E.I.
L'any 1.930 l'antic hospital, tancat al 1.928, es transformà en un magatzem i posteriorment fou el Museu del Poble. El fet de no tenir culte i estar la capella plena d'objectes salvà el retaule barroc de la destrucció durant la Guerra Civil. No tingué tanta sort el cor de la Catedral Nova, a pocs metres de l'I.E.I. El cadirat del cor, del 1.774, obra de l'escultor Lluís Bonifàs i Massó - una de les obres més importants del barroc català- va ser destruït en l'incendi del 1.936...
Tornem al retaule de Francesc Escarpenter i ens fixem en la talla que hi ha a la dreta de la Mare de Déu dels Àngels dedicada a Sant Pau.
El retaule està esculpit en fusta d'àlber, una fusta que es deteriora en males condicions de temperatura i humitat. Ramon Borràs al restaurar-lo l'any 1.942 prioritzà el resultat final, unint fragments trencats amb adhesius poc adients i tapant parts originals amb estucs i pintura.
A la fotografia anterior, a la dreta de la talla de Sant Pau podeu veure part d'una de les tres taules en baix relleu, la de l'Adoració dels Pastors i a la propera fotografia podeu gaudir de tota la taula.
L'any 1.996 Núria Gilart començà l'última restauració que finalitzà al gener del 1.997. El retaule presentava problemes de conservació: atac d'insectes xilòfags, escletxes, reconstruccions, restes de cola, guix, parts repintades, motllures afegides... Faltaven en el suport alguns dits de mans i peus, trossos d'ales dels àngels, motllures....
A l'esquerra de la talla de Sant Josep - que està a l'esquerra de la fornícula amb la Mare de Déu dels Àngels - hi ha la taula de l'Adoració dels Reis Mags. La podeu valorar a les dues fotografies següents.
Explica la Núria Gilart en la memòria de la restauració del retaule, que la tècnica emprada és molt rica: daurats, cisellat, el tremp i l'oli per les carnadures, estofat ( tècnica que té l'orígen en l'art gòtic i emprada també en el barroc, que marca els plecs de les vestidures ), colradura ( vernís transparent groguenc que dóna a la peça aspecte d'or ).
Els daurats amb or fi estaven gastats en les parts més accessibles i s'havia perdut en algunes zones la capa de preparació pictòrica. Hi havia parts repintades a l'oli, purpurina, estucs endurits, guix, claus, xinxetes, cera, brutícia, pols...
A la propera fotografia de detall podeu observar amb dificultat , per la falta de perspectiva al fer-la perquè el vidre mirall no em permet anar més endarrere, la tercera taula en baix relleu del retaule. Sobre l'àngel que hi ha sobre la fornícula que acull a la Mare de Déu dels Àngels, la Coronació de la Verge.
A la fotografia següent, feta des de la Sala Gòtica d'exposicions, podeu veure la part superior del retaule protagonitzada per la taula de la Coronació de la Verge.
L'any 1.705 Francesc Christià va fer un retaule per la capella de l'antic Hospital de Santa Maria, però dos anys després fou destruït durant la Guerra de Successió. Probablement a la capella hi havia abans algun retaule, però no en tenim cap referència.
Amb l'esquena empegada al vidre-mirall vaig fer la fotografia anterior en la que podeu observar l'altar de fusta policromada amb baixos relleus daurats. La fotografia següent de detall els permet veure el sagrari.
Sobre l'altar hi ha les tres sacres amb un marc evidentment barroc. Aquestes taules o quadres contenen les parts invariables de l'ordinari de la missa del ritu romà que havia de dir el sacerdot.
Als altars hi havia una sacra al mig i una a cada extrem. A les dues properes fotografies de detall podeu veure dues d'aquestes sacres amb el seu marc barroquíssim.
L'ampliació de la sacra de la fotografia anterior que podeu veure a la fotografia següent ens permet recordar que durant molts segles les misses es feien en llatí. No va ser fins al Concili Vaticà II, convocat pel Papa Joan XXIII i desenvolupat en quatre períodes de sessions entre 1.962 i 1.965, que es començaren a emprar les llengües vernacles i es deixaren de fer en llatí ( que no entenia ningú ). Els capellans també van deixar de celebrar la missa d'esquena als fidels...
Fa un quart de segle la Núria Gilart va fer l'última restauració, una intervenció que fou respectuosa amb el que era vàlid de la restauració anterior feta l'any 1.942 per Ramon Borràs. Com que el retaule de Francesc Escarpenter, de 550 X 400 centímetres, estava encaixat a la paret no va ser possible la desinfecció i el sanejament directe de la part del darrere.
Es van retirar afegits que no tenien res a veure amb el retaule original, parts repintades i estucs superficials. A la memòria d'aquesta intervenció la Núria explica els processos aplicats per restaurar i conservar el retaule barroc: "desinfecció del suport, fixació de la policromia, sanejament general i retirada d'aquells elements aliens a l'objecte, adherits a la superfície del retaule".
Per acabar s'aplicà una capa de vernís sintètic per protegir la policromia i una tinta neutra en la major part de llacunes.
Malauradament cada dia milers de lleidatans passegen a pocs metres del retaule però la gran majoria no l'ha vist mai... Gràcies Núria per la feina feta.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada