A les quatre primeres entrades dedicades a les antigues fotografies dels edificis religiosos de la ciutat de Lleida hem vist les de la Seu Vella ( Catedral Antiga ), església de Sant Llorenç, Catedral Nova, església de Sant Martí, antiga església de Sant Joan,Monestir de Sant Ruf i església de Santa Maria de Gardeny. Totes amb importants elements arquitectònics romànics, excepte la Catedral Nova.
Continuem el nostre periple a l'antic Hospital de Santa Maria, actualment seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, concretament per la capella gòtica de l'antic hospital que acull el retaule barroc ( 1.738 ) de Francesc Escarpenter. Al full de l'arxivador podem llegir el text mecanografiat: "Lleida. Cp de Santa Maria - de l'antic Hospital- -anys 1.930...- 1.979/ 1.979/ 1.979/1.979". A les cinc fotografies podem veure: el campanar de cadireta de la capella ( avui inexistent ), detalls del retaule barroc i la porta d'accés a la capella des del pati.
A la primera fotografia, la de 1.930, podeu observar el campanar d'espadanya o de cadireta que coronava la part dreta de la façana principal de l'antic hospital. A la part inferior esquerra podeu veure un dels dos escuts esculpits de Lleida que flanquegen la porta adovellada l'accés a l preciós edifici del gòtic civil català.
A la propera imatge, una targeta postal amb el text: " 5- Lérida. Hospital de Santa Maria. Fachada", podeu veure molt bé el campanar. A la següent, amb la mateixa perspectiva, podeu observar la rehabilitació de l'edifici gòtic, amb la supressió del campanar.
Font fotografia: "Lleida. Coneixes la teva ciutat? Quadernet nº3 Hospital de Santa Maria. Ateneu Popular de Ponent 1.982.
La fotografia següent la vaig fer enfilat a l'escala, gairebé vertical, que va de la terrassa a les voltes de la Catedral Nova. Podeu veure en primer terme la part del darrere de l'escut d'Armes del rei Carles III ( que impulsà la construcció de la Catedral Nova ) i la base de la creu. Darrere podeu observar la coberta de l'antic Hospital de Santa Maria ( I.E.I.).
Algunes vegades, com podeu constatar a la propera fotografia, al
visitar una exposició és por veure el retaule, darrere d'una estructura
de mirall. Si encenen la llum d'aquest petit espai, es veu el retaule de
Francesc Escarpenter. Gairebé tota l'antiga capella forma part actualment de la Sala Gòtica d'exposicions.
Entre les dues fotografies següents de detall de la taula de l'Adoració dels Reis Mags, han passat quaranta anys i una restauració. La primera la va fer Josep Gavín i Barceló l'any 1.979. És una de les tres taules del
retaule barroc de fusta obra a l'escultor olotí Francesc Escarpenter,
establert a Serós.
A les dues properes fotografies podeu observar la talla de fusta policromada de la Mare de Déu dels Àngels amb el Nen Jesús als braços que ocupa la fornícula del carrer central de l'únic retaule barroc que es conserva a la ciutat de Lleida.
A la fotografia següent, de l'Arxiu fotogràfic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, podeu veure l'altar barroc i una petita part de la capella que actualment és sala d'exposicions.
Font fotografia: Arxiu fotogràfic de l'I.E.I
Deixem l'Institut d'Estudis Ilerdencs i anem a l'esquerra de la Catedral Nova per pujar les escales del carrer Sant Anastasi, que en pocs minuts ens deixa a l'antic convent de Santa Teresa de l'ordre de les Carmelites Descalces. Un gran edifici barroc del que es col·locà la primera pedra el 15 de maig de 1.677 i que actualment acull el Teatre Municipal Julieta Agustí i el Centre de Titelles de Lleida. Malauradament l'antic convent té greus problemes estructurals amb importants esquerdes de les façanes i moltes humitats.
Al paperet mecanografiat que acompanya les cinc fotografies (imatge anterior ) podem llegir: "Lleida. Cp de Sant Anastasi - nom popular, Santa Teresa - -GG Carmelites Descalces de Santa Teresa- -Clausura- -any 1.979- 1.979/ 1.979/ 1.979/1.979". D'aquestes cinc fotografies, a les quatre primeres, podeu veure part dels esgrafiats de la capella de Santa Teresa datats entre 1.704 i 1.706. Les fotografies següents són del presbiteri amb dues funcions molt diferents: la del 1.979 quan era el santuari de la capella i l'actual amb funcions d'escenari del Teatre Municipal Julieta Agustí. A l'ampliació de la primera fotografia, encara que perdent qualitat, podeu observar el mural dedicat a Sant Anastasi pintat l'any 1.963 per l'artista targarí del Grup Cogul, Jaume Minguell i Miret, fill i pare de pintors.
A les tres fotografies anteriors podeu veure els esgrafiats, amb dibuixos de grans fulles d'acant, que decoren molts racons de la volta de l'antiga església del convent de Santa Teresa dedicada al patró de la ciutat de Lleida, Sant Anastasi. Malgrat l'esforç de rehabilitació, els problemes d'humitat i esquerdes tornen a amenaçar els esgrafiats barrocs.
A la fotografia anterior podeu veure millor quarta i cinquena imatges del full de l'arxivador amb cinc fotografies del 1.979. Les dues properes fotografies actuals ens mostren els mateixos indrets amb quaranta anys de diferència. El cor s'ha transformat en l'espai on treballen els tècnics de llum i de so quan hi ha una representació teatral; i la porta del carrer Sant Anastasi, "gràcies" als dropos, està pitjor avui...
Gairebé a tocar del convent de Santa Teresa, només ens cal acabar de pujar el carrer Sant Anastasi fins arribar el carrer de Lluís Besa, trobem l'antic convent de Santa Clara. Actualment acull les seus dels Castellers de Lleida, la coral Shalom, l'escola de música del Sícoris Club i un Centre de Dia. L'any de construcció del convent de les clarisses fou el 1.733.
A la fotografia següent, feta des del jardí de l'antic convent , podeu veure a l'esquerra la Catedral Nova i a la dreta l'antic convent de Santa Teresa.
A la propera fotografia, del 1.979, en podeu veure dues del presbiteri de l'església de les Germanes Clarisses. El text mecanografiat que les acompanya : " Lleida. Monestir de Santa Clara- GG. Clarisses. -any 1.979 - ".
La fotografia següent, també del 1.979, també la va fer Josep Gavín Barceló, gairebé amb el mateix enquadrament, però ens permet veure una mica més els detalls de la part dreta del presbiteri.
Des del jardí de l'antic convent de Santa Clara encara es pot veure el campanar d'espadanya, amb dues obertures, de l'església ( part superior de la propera fotografia ).
Gairebé a tocar del convent de Santa Clara, només ens cal girar a l'esquerra i enfilar el carrer Descalços, trobem la plaça de Salt Josep. Just davant de l'església de Sant Llorenç hi ha la porta d'accés a la que fou l'església de Sant Josep, avui integrada al Museu de Lleida.
Al full de l'arxivador, acompanyant a quatre fotografies del 1.979, tenim el paperet mecanografiat: "Lleida. Cp de Sant Josep - Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül - -Llar de Sant Josep- -any 1.979 -".
A les dues properes fotografies les separen quaranta-dos anys. A la tercera. de detall, podeu llegir a la llinda de la porta: "Iglesia de San José".
A la imatge següent podeu observar dues fotografies del 1.979, del presbiteri ( esquerra ) i del cor ( dreta ) de l'antiga església del convent dels Carmelites Descalços. El temple, de començament del segle XVII s'ha modificat al llarg del temps.
Les dues properes fotografies són de la mateixa església que avui acull l'espai dedicat als darrers conversos, al barroc i l'orfebreria del Museu de Lleida La primera fotografia està feta des de l'antic cor i la segona des del presbiteri.
Deixem l'església de Sant Josep, tornem pel carrer Descalços fins al carrer de Lluís Besa on anirem a l'esquerra per trobar el carrer la Palma. Baixarem fins al número dotze on hi ha l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol.
A l'arxivador trobem fotografies de 1.979 acompanyades del text: "Lleida Cp de Sant Pau o Cor de Maria -PP Claretians- -any 1.979-".
La segona de les cinc fotografies és de la façana, de la que encara es conserven elements arquitectònics integrats al nou edifici del 2.009.
Acabem de baixar el carrer la Palma fins trobar el carrer Major. Anem a l'esquerra i quan arribem al carrer Cavallers, l'enfilem fins a l'antic convent del Roser, avui Parador Nacional.
La fotografia següent, del 1.898, està acompanyada del text mecanografiat en un paperet: "Lleida. Cp de la Mare de Déu del Roser. - PP Dominics - s/c- -1.898-". Darrere de la fotografia, escrit a mà, podem llegir: "Convent de la Mare de Déu del Roser. Nom popular: Sant Domènec - Las Casas de Religiosos en Cataluña- Barraquer i Roviralta. RP 2414/35 1.898. Barraquer". A la part de baix, a l'esquerra, hi ha el segell Gavín Centelles. A la fotografia actual podeu veure el mateix espai transformat amb Parador Nacional.
Tanquem amb l'entrada d'avui el periple pels edificis religiosos ( catedrals, esglésies, convents, monestirs, capelles, oratoris...) de la ciutat de Lleida, però no del seu terme municipal. A la propera entrada, amb la que tancarem la sèrie dedicada a l'Inventari d'Esglésies de Catalunya, ens aproparem a l'entitat municipal descentralitzada de Raïmat situada a catorze quilòmetres de Lleida. Mirarem i admirarem l'església modernista del Sagrat Cor, construïda l'any 1.918 per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, que també va fer el celler i les cases dels colons.
Atentament.
Senyor i
A les tres fotografies anteriors podeu veure els esgrafiats, amb dibuixos de grans fulles d'acant, que decoren molts racons de la volta de l'antiga església del convent de Santa Teresa dedicada al patró de la ciutat de Lleida, Sant Anastasi. Malgrat l'esforç de rehabilitació, els problemes d'humitat i esquerdes tornen a amenaçar els esgrafiats barrocs.
A la fotografia anterior podeu veure millor quarta i cinquena imatges del full de l'arxivador amb cinc fotografies del 1.979. Les dues properes fotografies actuals ens mostren els mateixos indrets amb quaranta anys de diferència. El cor s'ha transformat en l'espai on treballen els tècnics de llum i de so quan hi ha una representació teatral; i la porta del carrer Sant Anastasi, "gràcies" als dropos, està pitjor avui...
Gairebé a tocar del convent de Santa Teresa, només ens cal acabar de pujar el carrer Sant Anastasi fins arribar el carrer de Lluís Besa, trobem l'antic convent de Santa Clara. Actualment acull les seus dels Castellers de Lleida, la coral Shalom, l'escola de música del Sícoris Club i un Centre de Dia. L'any de construcció del convent de les clarisses fou el 1.733.
A la fotografia següent, feta des del jardí de l'antic convent , podeu veure a l'esquerra la Catedral Nova i a la dreta l'antic convent de Santa Teresa.
A la propera fotografia, del 1.979, en podeu veure dues del presbiteri de l'església de les Germanes Clarisses. El text mecanografiat que les acompanya : " Lleida. Monestir de Santa Clara- GG. Clarisses. -any 1.979 - ".
La fotografia següent, també del 1.979, també la va fer Josep Gavín Barceló, gairebé amb el mateix enquadrament, però ens permet veure una mica més els detalls de la part dreta del presbiteri.
Des del jardí de l'antic convent de Santa Clara encara es pot veure el campanar d'espadanya, amb dues obertures, de l'església ( part superior de la propera fotografia ).
Gairebé a tocar del convent de Santa Clara, només ens cal girar a l'esquerra i enfilar el carrer Descalços, trobem la plaça de Salt Josep. Just davant de l'església de Sant Llorenç hi ha la porta d'accés a la que fou l'església de Sant Josep, avui integrada al Museu de Lleida.
Al full de l'arxivador, acompanyant a quatre fotografies del 1.979, tenim el paperet mecanografiat: "Lleida. Cp de Sant Josep - Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül - -Llar de Sant Josep- -any 1.979 -".
A les dues properes fotografies les separen quaranta-dos anys. A la tercera. de detall, podeu llegir a la llinda de la porta: "Iglesia de San José".
A la imatge següent podeu observar dues fotografies del 1.979, del presbiteri ( esquerra ) i del cor ( dreta ) de l'antiga església del convent dels Carmelites Descalços. El temple, de començament del segle XVII s'ha modificat al llarg del temps.
Les dues properes fotografies són de la mateixa església que avui acull l'espai dedicat als darrers conversos, al barroc i l'orfebreria del Museu de Lleida La primera fotografia està feta des de l'antic cor i la segona des del presbiteri.
Deixem l'església de Sant Josep, tornem pel carrer Descalços fins al carrer de Lluís Besa on anirem a l'esquerra per trobar el carrer la Palma. Baixarem fins al número dotze on hi ha l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol.
A l'arxivador trobem fotografies de 1.979 acompanyades del text: "Lleida Cp de Sant Pau o Cor de Maria -PP Claretians- -any 1.979-".
La segona de les cinc fotografies és de la façana, de la que encara es conserven elements arquitectònics integrats al nou edifici del 2.009.
Acabem de baixar el carrer la Palma fins trobar el carrer Major. Anem a l'esquerra i quan arribem al carrer Cavallers, l'enfilem fins a l'antic convent del Roser, avui Parador Nacional.
La fotografia següent, del 1.898, està acompanyada del text mecanografiat en un paperet: "Lleida. Cp de la Mare de Déu del Roser. - PP Dominics - s/c- -1.898-". Darrere de la fotografia, escrit a mà, podem llegir: "Convent de la Mare de Déu del Roser. Nom popular: Sant Domènec - Las Casas de Religiosos en Cataluña- Barraquer i Roviralta. RP 2414/35 1.898. Barraquer". A la part de baix, a l'esquerra, hi ha el segell Gavín Centelles. A la fotografia actual podeu veure el mateix espai transformat amb Parador Nacional.
Tanquem amb l'entrada d'avui el periple pels edificis religiosos ( catedrals, esglésies, convents, monestirs, capelles, oratoris...) de la ciutat de Lleida, però no del seu terme municipal. A la propera entrada, amb la que tancarem la sèrie dedicada a l'Inventari d'Esglésies de Catalunya, ens aproparem a l'entitat municipal descentralitzada de Raïmat situada a catorze quilòmetres de Lleida. Mirarem i admirarem l'església modernista del Sagrat Cor, construïda l'any 1.918 per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, que també va fer el celler i les cases dels colons.
Atentament.
Senyor i
Molta història en pocs metres quadrats, una pena la deixadesa de les administracions que ens ha portat a una situació desangelada i d'abandó. Tan de bo treballs com aquest, tornin a fer reviure aquesta zona i patrimoni.
ResponEliminaEntristeix veure la deixadesa i l'estat del nostre patrimoni en alguns racons del cor de la nostra ciutat.Però algunes de les intervencions arquitectòniques que s'han fet són molt dignes.També cal que els lleidatans tornem a passejar-hi, estimar aquesta zona de Lleida i omplir-la de vida.
Elimina